Es aquesta imatge presa l’endemà de l’accident de trànsit més famós de la Costa Brava es pot apreciar el Rolls observat per gent encuriosida vinguda d’Albons, l’Escala i pobles veïns. (Fotografia: La Vanguardia).
Mdivani és el nom d’una família de la noblesa de Geòrgia. El zar Nicolau havia nomenat governador de Batumi al seu ajudant de camp Zakhari Mdivani, però el castell familiar estava quasi enrunat. La família Mdivani va haver d’emigrar després de la Revolució Russa de 1917. Els cinc fills es van autoproclamar prínceps i el seu encant els va posar de moda al París d’entreguerres. Els Mdivani vivien amoralment del casament amb dames selectes. Alexis era tot un mite a l’època. Deia que havia tingut la seva primera experiència sexual als catorze anys amb la Mistinguette estrella del Folies Bergère.
Un avís arribat al mas Juny el dijous 1 d’agost reclamava urgentment la presència de la jove Maud (Else Zarske de soltera) a París on s’havia de trobar amb el seu marit per assistir a un acte social. Alexis es va oferir a portar-la amb el seu Rolls-Royce Phantom II Drophead Coupe amb matrícula britànica ALF 222 a agafar el tren. El Rolls era un regal de la seva última muller, Barbara Hutton, amb qui havia passat la lluna de mel en una mena de barraca de pescadors de la platja del Castell. Al vespre sonava el telèfon al mas Juny informant del tràgic accident de trànsit. Immediatament Roussy va cridar al seu xòfer per anar amb el seu Bentley al lloc del sinistre acompanyada del metge de Palamós. Dalí va ser qui primer va arribar-hi.
Mdivani i Maud s’havien presentat a l’estació de Flaçà per agafar l’exprés de París, però en perdre’l van decidir agafar-lo a la pròxima estació (no se sap del cert si era Figueres, Portbou, Cervera o Perpinyà). Però a la baixada de Tor poc abans d’arribar a la Creu d’Albons, al quilòmetre 18, es van trobar inesperadament amb un gual que facilitava el pas de l’aigua i van perdre el control del vehicle. El Rolls va picar contra un platan, va fer algunes voltes de campana i va quedat empotrat en la cuneta potes enlaire. Va passar entre les 5 i les 8 de la tarda i la velocitat s’estimà entre 130 i 140 Km/h (les cròniques no coincideixen).
El príncep, aixefat entre el volant i el seient i decapitat pel parabrisa, havia estat portat a Albons cobert amb una alfombra del Rolls sobre un carro ple de palla tirat per un ase. Roussy recriminava als metges que ja el donessin per mort. La baronessa jeia sobre un matalàs ensangonat atesa pel metge de Verges; havia sortit expulsada del cotxe i patia una fractura de l’os frontal, un ull enfonsat i altres greus ferides. A les nou tocades arribà una ambulància des de Girona per emportar-se-la a la clinica de Francesc Coll (futura clínica Girona) per practicar-li les primeres cures (hi estigué ingressada fins al 17 de setembre).
Fins a les sis de la matinada no van fer l’autòpsia al dipòsit judicial davant la presència de la desconsolada Roussey, el jutge de pau d’Albons Josep Sunyer i Salvador Dalí. Va ser aquest qui va firmar els certificats de defunció i de l’autòpsia; el cos va ser traslladat al mas Juny. Aquest accident de trànsit va aixecar molta expectació i van ser molts els escalencs que van anar fins a Albons a peu o amb bicicleta per conèixer de prop el cas que seria notícia de portada a la premsa internacional. Encara hi ha a l’Escala qui recorda les sabates blanques del príncep.
Les primeres notícies de l’accident informaven que Alexis Mdivani anava amb “una senyoreta estrangera”. El nom de Mdivani va despertar molta curiositat per tractar-se d’un aristòcrata conegut. Dalí, segons explica el cineasta Buñuel a les seves memòries, havia quedat rotundament marcat per aquell episodi: “la mort d’un príncep era una mort de veritat; no tenia res a veure amb un vagó ple de cadàvers d’obrers”. La identitat de l’acompanyant, en canvi, va ser amagada per la Creu Roja en un intent que el magnat alemany no descubrís la infidelitat. Segons la rumorologia, el príncep anava semidespullat i ella sense calcetes.
“Aquí acabó la vida breve, brillante i donjuanesca de aquel cazador de dotes que fue el príncipe georgiano Alejo Mdivani”, deia el setmanari Crónica. La premsa vespertina del dia 3 ja oferia la identitat de la ferida; els principals diaris i revistes europeus van enviar corresponsals a la Costa Brava com mai havia passat. “Mentre Alexis feia l’amor amb Maud, Von Thyssen feia canyons per a Adolf Hitler”, comentava la revista americana Cosmopolitan. Heinrich Thyssen-Bornemisza, hereu de l’imperi siderúrgic i pare del Thyssen que es casaria amb Tita Cervera mig segle després, havia fundat el Partit Catòlic alemany i va finançar l’ascens de Hitler al poder.
La premsa també es va fer ressò que von Thyssen havia denunciat la desaparició del cotxe accidentat d’un maletí de pell de cocodril amb 57 joies valorades en 2.800.000 francs. L’agutzil d’Albons va convocar dies després els testimonis per ser interrogats per la polícia. El baró va oferir una suculenta recompensa, però ningú va saber donar cap pista. Tot un misteri. Encara es diu, maliciosament, que poc temps després una casa d’Albons va començar a prosperar.
BALADÍA, F.X.: Abans que el temps ho esborri (2010)
LITCHFIELD, D.R.L.: La historia secreta de los Thyssen (2007)
PLAYA, J.: “El accidente de la Costa Brava”, La Vanguardia (agost 2010)
SENTÍS, C: “La rica humanidad del pintor Sert” La Vanguardia (31/10/1987)
Premsa: Diari de Girona, L’Autonomista, La Vanguardia, L’Instant, ABC
(L'Escalenc/març-abril 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada