Aquesta escena és la que devien observar els ocupants del vehicle que circulava de Llampaies a Camallera l'any 1984 o 1985 abans que desapareixés l'aeronau de la seva visió.
Succeia una freda i primerenca nit de l’any 1980 i durant uns trenta minuts. Des del Passeig del Mar un testimoni veié sobre Montgó una escena insòlita. Un objecte lluminós que es va detacar entre el milió d’estrelles que vetllaven el son dels seus convilatans. Era una lluna plena “que en qüestió de pocs segons va passar del color blanc al color carbassa i després al blau”. De sobte, aparegueren als seus costats dues llunes petites, que van ‘entrar’ i ‘sortir’ en diverses ocasions de la lluna ‘mare’, una mena de nau nodrissa segons es dedueix de l’explicació, la qual presentava unes “coses rares semblants a unes finestretes amb reixes”.
Any 1980. Mirant des de Vilaür cap a Calabuig, algunes persones, entre elles els propietaris del llavors restaurant “El celler d’en Mei” veieren durant tres o quatre nits no consecutives com entre les 12 i la 1 de la nit una llum projectava de dalt a baix un focus cap al cim del turons com il.luminant la baixada d’unes bosses o paquets fins al terra. Algú ho atribuí al contraban de mitges de nylon, atès que en aquella època estaven de moda, però aquesta explicació ignorava que els avions no poden restar immòbils en l’espai o que els helicòpters fan molta fressa (de fet, la gent de la contrada sap que sovint passen helicòpters dels bombers d’Orriols per l’estrident soroll dels seus motors).
Tres quarts de cinc de la tarda d'un dia de maig de 1981. Des d'una casa en construcció al Poble Sec es divisà oest enllà i a una altura considerable com un objecte volador metal·litzat s'apopava horitzontalment direcció est -segons em confessa un dels testimonis- Hi ha qui, albirant la nau, hi creié veure un helicòpter, però aviat es demostrà que es tractava d'un ovni. Pocs quilòmetres abans d'arribar a la vertical de l'edifici en construcció, l'aparell canvià inesperadament la seva trajectòria i es dirigí cel amunt durant uns tres segons a una velocitat esgarrifosa, fins que sobtadament frenà la seva marxa. Llavors, allò que des de sota aparentava una figura circular, va resultar, mitjançant uns prismàtics, tenir una divertida forma de croissant.
La següent aparició fou en forma de globus lluminós i va esdevenir un dia d'estiu de l'any 1983. Una família que entre les 2 i les 3 de la matinada estava parant la fresca a la terrassa del seu pis de la Mar d'en Manassa veié amb gran ensurt com des de les proximitats de l'Hotel Empúries (no poden assegurar si des del mar o des de terra) una “bola de foc”, d'uns 8 o 10 metres de diàmetre, s'enlairà potentment i deixant un rastre de llum vermellós i violeta es dirigí en un tres i no res, davant l'atònita mirada dels espectadors accidentals, en direcció sud -cap al Pedró-, fins que la deixaren de veure, en perdre l'angle de visió, a l'altura de l'emporitana platja del Rec. (Segurament fou el mateix fenomen que es veié aquella matinada des de Tossa de Mar i el que també publicà la revista Interviu).
Temps després, l'any 1984 o 1985, es produí un cas semblant al de l'any 1980, atès que aquesta vegada, també de nit, un escalenc assegurà, malgrat la mofa de la gent, haver estat observant, caminant per l'avinguda Montgó, un objecte circular i d'un intens color ataronjat, de similars característiques al de 1980, quan creuava volant molt baix l'estany de Poma provenent de la zona de can Japot i en direcció a Montgó.
Aquesta figura geomètrica del Mediterrani occidental amb el vèrtex superior al massís del Canigó correspon a una variant d'un dels dotze anomenats 'triangles de la mort'; per això no ha d'estranyar que el nostre territori sigui escenari de freqüents incidents ufològics. (A la fotografia inferior, el Canigó vist des de l'Escala).
Novament el 1984 o 1985, els tres familiars ocupants d'un cotxe que un vespre circulava de Llampaies a Camallera veieren com una “cosa” voladora, rodona i de color 'butà', procedent de la banda de ponent, sorgí de sobre la capçada dels arbres i se'ls anà apropant fins “instal·lar-se” materialment damunt el vehicle durant aproximadament un dos Km., acabant desapareixent prop de Camallera entre les muntanyes.
Un cas quasi idèntic a l'anterior va succeir a la mitjanit de la nit de Reis de 1986. Els tres integrants d'un cotxe que circulava de Viladamat a l'Escala, a l'altura del cementiri escalenc, s'estranyaren quan 'allò' que creien la Lluna, situat a la seva esquena, anava fent-se més gran a cada instant, fins que uns segons després un dels tres, abocant-se a la finestra, s'adonà que no era la Lluna sinó una aeronau resplendent i centellejant. Tenia forma de plat volador amb finestretes rodones i multicolors i emetia una lluminositat entre vermell i taronja. L'ovni, “d'uns 20 metres de diàmetre i a uns 50 metres d'alçària” -segons els testimonis-, sobrevolà el vehicle durant uns tres minuts fins que arribats a l'encreuament amb la carretera que porta a Empúries la nau s'elevà sobtadament i va desaparèixer en direcció a les Ruïnes d'Empúries enmig d'un brunzit metàl·lic. El cotxe accelerà pensant que en arribar a l'Oberta repescarien visualment l'artefacte golf enllà; res d'això.
Un altre fenomen inexplicable esdevingué una dia feiner d’hivern de l’any 1986 o 1987 entre 2/4 de 12 i les 12 de la nit a la carretera de l’Armentera a Viladamat. Just davant de Montiró, un vehicle que es dirigia a l’Escala va quedar sobtadament bloquejat. Tant el motor com les llums s’apagaren sense causa aparent a l’igual que les llums dels carrers. Ràpidament intentà en va posar en marxa el cotxe. Segons després, adonant-se que Montiró recuperava la llum ell aconseguí arrencar el cotxe. (No havia vist res especial que pugués relacionar amb el desconcertant succés, però els efectes electromagnètics soferts pels sistemes d’ignició, les llums i la ràdio del vehicle són, segons diuen, molt freqüents quan un suposat objecte volador es situa sobre la vertical).
La vintena experiència esotèrica tingué lloc el 1988. Un matrimoni que arribava a l'Escala procedent de Girona divisà en enfilar la ronda del Pedró un objecte volador inaudit. Arribats ja a casa, ell s'acostà inquietament cap al passeig per observar detalladament aquella anomalia, esverament que va compartir amb una també atònita estrangera. Aquell vespre de tardor veieren a dos o tres Km. cel enllà com un ovni cilíndric tipus 'salsitxa', més gran que un avió, amb forma de tub articulat, finit la seva part davantera amb forma de punxa i desprenent un color ataronjat, va creuar en qüestió d'un minut, tot accelerant gradualment, el golf de Roses, esfumant-se per sobre el cap de Norfeu. (El vilatà escalenc que protagonitzà aquest episodi m'afirmà que no es va tractar de cap zèppelin ni res similar).
Fenòmens meteorològics com el núvol lenticular de la fotografia a voltes poden aparentar naus de forma circular (els populars "flying saucers" o platets voladors).
Arribats a l'any 1990, a la matinada del dijous dia 27 de novembre, dos polícies locals de l'Escala que patrullaven per la zona del cementiri nou veieren com una “immensa bola amb ombres vermelloses” s'apropà lentament en direcció al vehicle, aturant-se uns segons a uns 40 metres d'altura i acabant perdent-se bruscament vers els turons de la serra de Ventalló. (Segons El Punt, aquella esfera brillant no fou més que un estrany fenomen atmosfèric).
Era la una de la matinada d'un dia d'estiu de 1992. Una dona alemanya que estava relaxadament parant la fresca a casa seva, a la part alta del Camp dels Pilans, observà a uns tres quilòmetres direcció sud -segons m'explica- com un curiós i surrrealista fenomen rectangular (segurament prismàtic) i vermellós restava estàtic a l'espai, fins que endimoniadament es precipità sud-est enllà (via l'Estartit) fins desaparèixer del seu camp visual. (Tot i interessar-li des de sempre la ufologia, no ha esta fins ara que ha volgut divulgar aquesta sorprenent vivència; dubta molt que es tractés d'un làser d'una discoteca).
Un home i la seva filla que circulaven a ¾ de 8 del vespre del divendres 5 d'octubre de 1995 per la N-II a l'altura d'Orriols, el personal del Bar l'Escal -ara, El Parador- (on neix la carretera que va a l'Escala) i els cotxes que anaven arribant a aquell punt quilomètric (entre ells una escalenca que tornava de Girona) veieren expectants com procedent del Pla de l'Estany (veïns de Crespià m'ho han confirmat) i en direcció al sector meridional del golf de Roses s'apropava un ovni, triangular i amb els vèrtexs arrodonits, amb un llum vermell al cim i altres llumets grocs i verds als laterals, amb una filera de finestres... Segons les fonts presencials, l'insòlit aparell, que volava alt i lent, es deixà veure uns cinc minuts, fins que fent una volta de 180º va tornar per on havia vingut. (El Punt, en publicar la notícia, consultà l'aeroport Girona-Costa Brava qui va afirmar no tenir-ne constància).
Una altra vegada la nit de Reis i un altre cop la badia de Roses foren la data i l'escenari d'un nou avistament ovni en espai escalenc. Eren les 11 o les 12 de la -fosca- nit del dia 5 de gener de 1997 quan dos joves escalencs que des de la miranda d'Empúries contemplaven el nocturn paisatge, s'adonaren que aparegué a molta altura i durant uns instants una llum groga realitzant unes brusques maniobres a l'espai, tot seguint una trajectòria sorprenent, fins desaparèixer com per art de màgia, com si hagués entrat de sobte en una altra dimensió. (Un dels dos testimonis de l'avistament, amb coneixements professionals d'aeronàutica, m'ha assegurat que aquella llum no era cap avió convencional ni corresponia a cap pluja d'estels).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada