• Viatges astrals

Fa poc m’explicava una escalenca de nom Carme, de seixanta i pocs anys, que en banyar-se amb unes amigues el juliol de 1968 a la platja emporitana del Portitxol havia patit una indisposició inesperada que la va paralitzar fins que el seu cos començà a submergir-se; fou llavors que va tenir una sensació entre esgarrifosa i meravellosa de fer en un breu lapsus de temps un viatge a la mort d’anada i tornada.

Les experiències pròximes a la mort o EPM (en anglès, Near-Death Experiences, NDEs) són percepcions narrades per persones que han estat a punt de morir o que han patit temporalment una mort clínica. Hi ha nombrosos testimonis sobretot des del desenvolupament de les tècniques de reanimació cardíaca. Tanmateix, l’existència de les EPM implicaria que l’ésser humà està format per un cos físic i un ens immaterial (esperit o ànima, com afirmen moltes religions), qüestió no admesa per la ciència, que intenta explicar aquests fenòmens com a al·lucinacions del propi cerebre.

Els pacients que han assegurat viure aquests tipus de fenòmens solen coincidir en un patró general: l’ens immaterial o cos astral s’enlaira fins comtemplar el dormitori o quiròfan i el seu propi cos físic inert; ha passat de ser protagonista a ser espectador i sent una sensació de pau interior; després recorre levitant un túnel que condueix a una llum radiant: els llocs que el seu pensament o la seva fe han creat per a ell; se li apareix una visió global de la `pel·lícula’ de la seva vida; el subjecte copsa que s’interposa un obstacle en el seu camí i percep que ha de tornar a la vida.

Des de l’antigüetat, l’home ha intentat definir aquest estrany fenòmen, del que quasi totes les cultures en parlen, però encara avui és un misteri: és el Viatge Astral. El viatge astral és com es denomina la separació entre el cos físic i el cos astral o eteri. Aquest darrer, format per una substància energètica lleugera, translúcida i evanescent que és una rèplica exacta del cos físic, té per missió transportar l’ànima en el moment de la mort física en un fantàstic viatge astral cap a l’univers. En el moment dolorós de la separació, el cos eteri adopta un estat extracorpori i abandona l’estructura exterior ja privada del calor de la vida.

El cos eteri queda unit a la seva estructura per un ‘fil de plata’ que l’acaba reclamant a la fi del viatge. El ‘fil de plata’ només trenca en el moment de la mort, de la mort definitiva. Aquells que, per exemple, han aconseguit sortir de la mort clínica han explicat que quan es produeix la separació del cos astral del cos físic aquest queda totalment inert i que el cos astral pot moure’s amb facilitat però que no es pot comunicar-se amb l’altri: "Veia el meu cos immòbil uns metres sota meu, veia els metges i els familiars al voltant del cos, però no podia tranquil·litzar-los", expliquen.

En la producció del pintor holandès El Bosco (1450-1516) "Visions del més enllà" es contempla un túnel de llum que vaga cap al punt d’irradiació prodigiosa on avancen figures difoses que alcen els braços en senyal de benvinguda o indicant que encara no és el moment; és el testimoni, a pinzell, de qui fa cinc segles tornà de l’altra riba després d’una experiència entre dos móns. Salvador Dalí va dir en una conferència de premsa celebrada a Figueres el 1983: "Acabo de veure la mort de molt a prop, però la mort no em fa pas gens de por"; estic convençut, per altres comentaris, que Dalí en un instant d’aquella gravíssima malaltia de 1980 va viure una experiència propera a la mort.

Una variant del viatge astral és el ‘desdoblament astral’ o ‘bilocació astral’. Aquesta facultat de projectar-se fora del cos i romandre alhora en dos llocs distints adquireix un concepte eminentment místic i espiritual. És el cas en el curs de la història de molts místics religiosos (Santa Águeda, Sant Josep Oriol...), però el cas més conegut de tots fou el protagonitzat pel criminal americà Ed Morell, que al final del segle XIX fou comdemnat a cadena perpètua i recluït al penal d’alta seguretat de San Quintín (Califòrnia). El pres fou torturat al penal pels carcellers i condemnat a viure amb dues camises de força que li provocaven greus ferides. Ed Morell no estava gens deteriorat quan fou indultat el 1909, perquè havia desenvolupat un estat de dissociació mental que li permetia viatjar astralment per la presó i fins i tot escapar dels seus murs.

Un altre concepte semblant al viatge astral és la ‘projecció psi’ o EEAC. La projecció psi, però, a diferència del viatge astral on no existeix cap control mental per part del cos mental, és una experiència induïda o provocada, que respon a un mecanisme etiològic purament psíquic que es manifesta de forma paranormal, encaminada a assolir un benefici físic, psíquiq... de la mà de mestres espirituals (ioguis, místics, xamans...) o de drogues al·lucinògenes (ayahuasca, peyote…). El cos astral és manat a indrets molt específics de la simbologia humana per superar pors, prejudicis, preceptes religiosos i tot concepte moral condicionant.

Científics de la Universitat de Kentucky (EUA) van realitzar el 2006 un estudi que demostra que les EPM són reaccions neurofisiològiques i que les persones que les han experimentat tenen un sistema de vigília predisposat a la intrusa en aquest cas fase REM (moviment ràpid d’ulls), és a dir, que la fase del somni irromp sobtadament quan el subjecte es troba despert. Els resultats no són definitius, però animen a aprofundir sobre aquest fenomen que en la majoria d’ocasions canvia la manera de viure de qui l’ha experimentat.

WILBER, K. i altres: ¿Vida después de la muerte? (1993)
KÜBLER-ROS, E.: La mort: una aurora (1989)
TOYNBEE, A.: La vida después de la muerte (1981)
RIMPOCHÉ, S.: El Libro Tibetano de la Muerte (final XIX)

(L'Escalenc-2007)