El grup literari “Esbart de Vic” va sorgir, a iniciativa del canonge Jaume Collell, de l’entitat científica i literària Círcol Literari creada el 1860. Les inquietuds d’aquells joves escriptors els manaven de superar aquell ensopiment regnant en la literatura i la llengua. El poeta llavors ja consagrat Cinto Verdaguer (1845-1902) i Jaume Collell (1846-1932) arrencaren l’Esbart del centre de Vic i el traslladaren a tocar Folgueroles, a un dels passatges més poètics i bells de la Plana de Vic. Allí, entre oms i avellaners, hi havia una font ombrejada per un gran desmai coneguda a partir de llavors com la Font del Desmai. Des d’allí es veia tota la Plana, envoltada de conreus, boscos, ermites i muntanyes.
Aquestes esbartades eren a imatge i semblança dels poetes provençals aplegats per Frederic Mistral. Una colla d’estudiants tocats pels ideals romàntics sobre l’art, la poesia, la pàtria. Era com seguir la doctrina de Rousseau. En aquest lloc sagrat d’inspiració cantarien, recitarien, llegirien. Era l’època dels desmais, dels sospirs vora les fonts. Les trobades tenien lloc a final de primavera i en declinar el sol. La figura cimera de l’Esbart de Vic era Verdaguer i l’animador Collell. Jaume Collell i Bancells fou un cèlebre canonge de la catedral de Vic, escriptor i gran orador, fundador i director de periòdics i “agitador príncep” del moviment catalanista.
La primera sessió literària de l’Esbart a la Font del Desmai tingué lloc el 19 de juny de 1867. Verdaguer va escriure i llegir la conferència inaugural, una mena de carta fundacional, intitulada “Discurs per a donar començament a les Acadèmies Literàries tingudes en la font del Desmai”. L’Esbart assolí tanta anomenada que aviat traspassaria els límits de la comarca. Foren veritables festes espirituals, d’alegria, de germanor. Les esbartades es prolongaren durant molts anys. “Encara vells, tant Verdaguer com Collell, les recordaven amb emoció; mai les oblidarien”, va escriure Sebastià Juan i Arbó al seu llibre “Verdaguer” (1951).
El diumenge 15 de juliol de 1917 es celebrava a la Font del Desmai la Festa de l’Esbart, organitzada pel Centre Excursionista de Vic i presidida per l'escriptora escalenca Víctor Català, en commemoració del cinquentanari de la fundació de l’Esbart. El diumenge 8 de maig, a petició del seu amic Francesc Matheu, Víctor Català havia presidit, no sense recança, la festa dels Jocs Florals de Barcelona; era el primer cop que l’escriptora s’exhibia públicament. Conta l’anecdotari que Caterina Albert en quedar tan satisfeta del vestit, que en ocasió d’haver de presidir aquests Jocs havia encarregat al taller de la reputadíssima modista bisbalenca Maria Palés, va pagar el doble de la factura.
Víctor Català havia estat convidada pel seu amic mossèn Collell a presidir l’Esbartada a la Font del Desmai. L’havia convençut garantint-li que no hauria de proferir cap discurs. Collell va escriure a la Gazeta de Vich de 14 de juliol que l’escriptora els havia fet saber per carta que aniria a la festa acompanyada dels seus germans Amèlia i Francesc tot exclamant: “¡Quina solemnitat mes corprenedora y quina alta significació la de aqueix dia que farà esment als esdevenidors dels homes sencers y preclars que com nous atlants aixecaren a pols la pàtria catalana!”.
L’escriptora es personà aquell dia a Vic amb la seva germana Amèlia. Al matí, visitaren mossèn Collell, qui en veure Ámèlia no es va poder estar de dir-li: “Em sabrà greu que no et pesqui cap vigatà”. Jaume Collell, tot i fluix de salut, els assegurà que a la tarda s’arribaria fins la Font; no es podia perdre aquell acte tan commovedor. La comitiva oficial sortí havent dinat de l’Hotel Ristol cap a la Torre de Morgadés, no gaire lluny de Can Tona, on Verdaguer guardava els seus manuscrits damunt d’un vell cairat. Allí deixaren els carruatges i el bestiar sota una gran bandera que onajava en senyal de festa i com a guia per als excursionistes.
Font del Desmai i pedró commemoratiu amb els noms dels primers fundadors de l'Esbart de Vic en una imatge obtinguda el 1967 en ocasió del centenari de l'Esbart (Fotografia: Fototeca.cat)
A la Font s’hi aplegaren, a més de Víctor Català, un munt de prohoms en representació d’entitats adherides. Entre ells, Francesc Matheu, del Consell Directiu dels Jocs Florals i director de la Il.lustració Catalana, Miquel S. Oliver, director de La Vanguardia, el bibliòfil J. Miquel, secretari de la Acadèmia de la Llengua Catalana, etc. i els tres supervivents fundadors de l’esbartada de 1867: el canonge Collell, Martí Genís i Josep Salarich. Aquell dia presentaren a l’escriptora escalenca l’única germana de mossèn Cinto, una velleta de nom Francesca; aquella pagesa fou molt ben acollida, amb mostres d’afecte en record del poeta. Víctor Català no tractà mai personalment Verdaguer, però, el va conèixer a través del mutu amic Jaume Collell.
L’escriptor Martí Genís, emocionat, llegí el discurs inaugural de mossèn Cinto de mig segle abans, després del qual Víctor Català, vestida amb un adient modelet campestre, va descórrer la bandera amb les armes de la ciutat que cobria el monument amb la solemnitat que el moment imposava. Llavors es col.locà el pedró, un granític monolit de pedra, en el mateix capçal de la font dels poetes i entre la molsa. La inscripció “En memoria del Esbart de Vich, 1867-1917” recordaria al visitant les festes desaparegudes. Després es llegiren les adhesions, es pronunciaren emotius parlaments i s’escoltà cant coral, música popular i poesia; per últim, una ballada de sardanes.
Jaume Collell publicava el 17 de juliol a la Gazeta de Vich: “La festa (...) ha sigut verament la festa del amor. Tot hi acompanyava: aquell ambient de dolça serenor d’una tranquil.la tarda d’estiu, aquell loch ombriu de la Font del Desmay tot daurat pels raigs del sol ponentí, l’animat quadro de la gent allí reunida, sota la presidència de la famosa escriptora Catarina Albert coneguda ab lo pseudònim de Víctor Català, ab una especia de animació mística (...)”.
Resten a tocar la famosa font alguns dels oms centenaris; el desmai fa temps ha desaparegut, com Víctor Català i tots aquells que gaudiren de la seva ombra. L’escriptora conservà tota la vida un càlid record d’aquella diada; hi havia estat acollida amb estima i admiració.
AA.VV.: Diversos articles. Revista Gazeta de Vich núms. 427 i 428. Vic, 1917.
AA.VV.: Diversos articles. Revista Ausa núm. 54-55. P.E.O. Vic, 1967.
OLLER, J.: Víctor Català. Biografia. Rafael Dalmau. Barcelona, 1967.
SALARICH, Josep: “L’Esbart de Vic”, Butlletí del CEV núm. 32. Vic, 1917.
Aquestes esbartades eren a imatge i semblança dels poetes provençals aplegats per Frederic Mistral. Una colla d’estudiants tocats pels ideals romàntics sobre l’art, la poesia, la pàtria. Era com seguir la doctrina de Rousseau. En aquest lloc sagrat d’inspiració cantarien, recitarien, llegirien. Era l’època dels desmais, dels sospirs vora les fonts. Les trobades tenien lloc a final de primavera i en declinar el sol. La figura cimera de l’Esbart de Vic era Verdaguer i l’animador Collell. Jaume Collell i Bancells fou un cèlebre canonge de la catedral de Vic, escriptor i gran orador, fundador i director de periòdics i “agitador príncep” del moviment catalanista.
La primera sessió literària de l’Esbart a la Font del Desmai tingué lloc el 19 de juny de 1867. Verdaguer va escriure i llegir la conferència inaugural, una mena de carta fundacional, intitulada “Discurs per a donar començament a les Acadèmies Literàries tingudes en la font del Desmai”. L’Esbart assolí tanta anomenada que aviat traspassaria els límits de la comarca. Foren veritables festes espirituals, d’alegria, de germanor. Les esbartades es prolongaren durant molts anys. “Encara vells, tant Verdaguer com Collell, les recordaven amb emoció; mai les oblidarien”, va escriure Sebastià Juan i Arbó al seu llibre “Verdaguer” (1951).
El diumenge 15 de juliol de 1917 es celebrava a la Font del Desmai la Festa de l’Esbart, organitzada pel Centre Excursionista de Vic i presidida per l'escriptora escalenca Víctor Català, en commemoració del cinquentanari de la fundació de l’Esbart. El diumenge 8 de maig, a petició del seu amic Francesc Matheu, Víctor Català havia presidit, no sense recança, la festa dels Jocs Florals de Barcelona; era el primer cop que l’escriptora s’exhibia públicament. Conta l’anecdotari que Caterina Albert en quedar tan satisfeta del vestit, que en ocasió d’haver de presidir aquests Jocs havia encarregat al taller de la reputadíssima modista bisbalenca Maria Palés, va pagar el doble de la factura.
Víctor Català havia estat convidada pel seu amic mossèn Collell a presidir l’Esbartada a la Font del Desmai. L’havia convençut garantint-li que no hauria de proferir cap discurs. Collell va escriure a la Gazeta de Vich de 14 de juliol que l’escriptora els havia fet saber per carta que aniria a la festa acompanyada dels seus germans Amèlia i Francesc tot exclamant: “¡Quina solemnitat mes corprenedora y quina alta significació la de aqueix dia que farà esment als esdevenidors dels homes sencers y preclars que com nous atlants aixecaren a pols la pàtria catalana!”.
L’escriptora es personà aquell dia a Vic amb la seva germana Amèlia. Al matí, visitaren mossèn Collell, qui en veure Ámèlia no es va poder estar de dir-li: “Em sabrà greu que no et pesqui cap vigatà”. Jaume Collell, tot i fluix de salut, els assegurà que a la tarda s’arribaria fins la Font; no es podia perdre aquell acte tan commovedor. La comitiva oficial sortí havent dinat de l’Hotel Ristol cap a la Torre de Morgadés, no gaire lluny de Can Tona, on Verdaguer guardava els seus manuscrits damunt d’un vell cairat. Allí deixaren els carruatges i el bestiar sota una gran bandera que onajava en senyal de festa i com a guia per als excursionistes.
Font del Desmai i pedró commemoratiu amb els noms dels primers fundadors de l'Esbart de Vic en una imatge obtinguda el 1967 en ocasió del centenari de l'Esbart (Fotografia: Fototeca.cat) A la Font s’hi aplegaren, a més de Víctor Català, un munt de prohoms en representació d’entitats adherides. Entre ells, Francesc Matheu, del Consell Directiu dels Jocs Florals i director de la Il.lustració Catalana, Miquel S. Oliver, director de La Vanguardia, el bibliòfil J. Miquel, secretari de la Acadèmia de la Llengua Catalana, etc. i els tres supervivents fundadors de l’esbartada de 1867: el canonge Collell, Martí Genís i Josep Salarich. Aquell dia presentaren a l’escriptora escalenca l’única germana de mossèn Cinto, una velleta de nom Francesca; aquella pagesa fou molt ben acollida, amb mostres d’afecte en record del poeta. Víctor Català no tractà mai personalment Verdaguer, però, el va conèixer a través del mutu amic Jaume Collell.
L’escriptor Martí Genís, emocionat, llegí el discurs inaugural de mossèn Cinto de mig segle abans, després del qual Víctor Català, vestida amb un adient modelet campestre, va descórrer la bandera amb les armes de la ciutat que cobria el monument amb la solemnitat que el moment imposava. Llavors es col.locà el pedró, un granític monolit de pedra, en el mateix capçal de la font dels poetes i entre la molsa. La inscripció “En memoria del Esbart de Vich, 1867-1917” recordaria al visitant les festes desaparegudes. Després es llegiren les adhesions, es pronunciaren emotius parlaments i s’escoltà cant coral, música popular i poesia; per últim, una ballada de sardanes.
Jaume Collell publicava el 17 de juliol a la Gazeta de Vich: “La festa (...) ha sigut verament la festa del amor. Tot hi acompanyava: aquell ambient de dolça serenor d’una tranquil.la tarda d’estiu, aquell loch ombriu de la Font del Desmay tot daurat pels raigs del sol ponentí, l’animat quadro de la gent allí reunida, sota la presidència de la famosa escriptora Catarina Albert coneguda ab lo pseudònim de Víctor Català, ab una especia de animació mística (...)”.
Resten a tocar la famosa font alguns dels oms centenaris; el desmai fa temps ha desaparegut, com Víctor Català i tots aquells que gaudiren de la seva ombra. L’escriptora conservà tota la vida un càlid record d’aquella diada; hi havia estat acollida amb estima i admiració.
AA.VV.: Diversos articles. Revista Gazeta de Vich núms. 427 i 428. Vic, 1917.
AA.VV.: Diversos articles. Revista Ausa núm. 54-55. P.E.O. Vic, 1967.
OLLER, J.: Víctor Català. Biografia. Rafael Dalmau. Barcelona, 1967.
SALARICH, Josep: “L’Esbart de Vic”, Butlletí del CEV núm. 32. Vic, 1917.
(L'Escalenc-2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada