Sant Petersburg (SP) és una de les poques ciutats que ha nascut al mateix temps que el seu mite. Aquesta és la crònica d’una estada l'agost de 2012 en aquesta cosmopolita ciutat de la regió russa europea de Leningrad. Amb 5.000.000 habitants és la segona ciutat de Rússia. Aquesta metròpolis és la ciutat de l’art per excel·lència amb els seus museus i monuments.
La plaça del Palau, amb el Palau d'Hivern (antiga residència dels tsars i avui museu de l'Ermitage) i la columna de granit rosa en honor d'Alexandre I.
SP, com tota Rússia, no es pot comprendre a través de la raó, sinó que s’hi ha de creure. La primera escena del clàssic del cinema Andrei Rubliov (1966), d’Andrei Tarkovski, espressa l’ànima eslava o la permanent recerca russa del sentit de les coses i d’un mateix. Els russos sempre s’han interrogat, sense defallir, sobre la pròpia identitat. L’escriptor Dostoievski va analitzar abastament la identitat rusa i el seu encaix en Europa.
Al nord de la Rússia europea destaca poderosament SP, abans anomenada Petrograd (1914-1924) i Leningrad (1924-1991). SP ha tingut vols triomfals i dures caigudes. Flamant capital de l’imperi tsarista durant dos segles i ordinària ciutat provincial durant l’URSS. Després de la Revolució de 1917, de la qual en va ser el principal escenari, la capitalitat va retornar a Moscou.
SP és una de les poques ciutats amb data exacta de fundació: 27 de maig de 1703. Una fortalesa feta construir pel tsar Pere el Gran en la desembocadura del riu Nevà, en el context de la Guerra del Nord, va ser bressol d’aquesta ciutat de nom estrany per a l’oïda russa. La ciutat va nèixer a les inhòspites ribes del golf de Finlàndia, al mar Bàltic, com a ‘finestra cap a Occident’. Uns 300.000 obrers van morir de malalties, escassa alimentació o negats als aiguamolls del delta del Nevà durant la seva construcció.
La II Guerra Mundial va deixar Leningrad quasi destruïda a causa d'un cruent setge de tres anys. La població va romandre turmentada per la gana, la fred i el futur incert. Tània Sàvitxeva (11 anys), morta de gana durant el setge, va anotar al seu diari les defuncions dels membres de la seva família; la seva última nota fou: “Tots són morts, estic molt sola”.
Aquesta regió està drenada per àrees pantanoses, llacs i rius. El clima és fred i humit, la pluja és abundant i la neu roman al terra entre quatre i sis mesos. SP s'estén pel centenar d'illes que formen el delta del Nevà. Una desena part de l’àrea urbana està coberta d’aigua: prop de 100 petits rius i canals. Dels 400 ponts, una de les belleses de SP, 21 són llevadissos. El centre urbà és declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Poc abans d’aterrar a SP vaig tenir ocasió de veure les datxes russes (cases de camp pròximes a la ciutat). Des de cabanes de fusta fins a grans cases amb totes les comoditats. Les datxes són habitades des de que es fon la neu fins l’arribada de la fred. La primera migració anual té lloc el Dia de la Primavera i el Treball (1 de Maig). En època soviètica la datxa era considerada un dels tres elements essencials del benestar econòmic: “pis, cotxe i datxa”.
Aquesta metròpolis captiva l'ull del visitant. És un museu a l’aire lliure. És el lloc ideal per començar a conèixer Rússia. Passejar per l’avinguda Nevski farcida de tranvies és impagable. La llista d’atractius comença amb el museu Ermitage. Ubicat al Palau d’Hivern, al cor de la ciutat, on els tsars vivien envoltats del més exquisit luxe fins la revolució bolxevic, destaca per la seva sumptuositat. Davant seu, la immensa plaça del Palau. El Museu Rus és l’altre gran museu; reuneix la major col·lecció d'art rus. Un diamant amagat: l’església de la Resurrecció de Crist (Vessament de la Sang) conté uns mosàics que deixen atònit el visitant menys impresionable; va ser erigida on el 1881 va ser ferit mortalment el tsar Alexandre II.
La catedral de Sant Isaac és el temple més grandiós; inprescindible pujar a la columnata per gaudir d'una vista panoràmica. La fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, nucli embrionari de la ciutat, té al seu bell mig, amb el campanar rematat per una afilada agulla d’or, la catedral del mateix nom, amb les tombes dels tsars. La fortalesa també va funcionar com una presó política; hi va ser reclòs l’escriptor Dostoievski acusat de conspirar contra el tsar Nicolau I.
El cuirassat Aurora, que l'any 1917 va iniciar la Revolució, ara és un vaixell-museu. A la rodalia de SP destaquen les residències imperials estiuenques de Peterhof i Tsarskoie Sieló. El complex de Peterhof és l’extraordinària versió russa de Versalles. El conjunt residencial Tsarskoie Sieló és una gran peça del llegat tsarista. Meravelles que dissortadament no vaig poder contemplar des de les nits blanques (presents de maig a juliol).
Sorprèn de veure com a ple dia apareixin mercaders del sexe oferint noies a tocar l’avinguda Nevski; el turista en rep una guia molt ben elaborada. També s’anuncien espectacles eròtics que tenen com escenari restaurants aparentment familiars. I en tractar del plaer carnal no es pot obviar el Museu Eròtic amb el penis de Rasputín adquirit per vuit mil dòlars. Aquest místic sanador que vestia hàbit de monjo guardava un gran secret: la grandària del seu membre.
Les escales mecàniques del metro baixen cap al centre de la Terra (el metro circula per sota el Nevà). Sorprenen les mesures de seguretat en els accessos als edificis, que mostren una certa deixadesa ja tradicional. Poc rastre del cocktail inseguretat-pidolaires-alcoholisme i molt de les tradicionals matrioixques. Emotiva una tarda de pluja escoltant música d’en Tero i en Llach.
(L'Escalenc/novembre-desembre 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada