Il·lustres personatges com Pière de Marca, Antonio Ponz, Alexandre de Laborde, F. J. Jaubert de Paçà i altres visitaren el municipi atrets per raons culturals o d'inspecció. (Fotografies: Josep Esquirol -AME-).
Avui tenim constància que alguns d’aquests viatgers van vivitar el municipi de l’Escala, atrets molt especialment per les restes de l’antiga Palaiapolis. Amb els segles, el record d’Empúries, fins i tot la seva existència, s’havia gairebé perdut, fins que els estudiosos, dins el corrent renaixentista, es tornaren a ocupar de la seva existència.
A l’inici del s. XVIII no hi havia entre Perpinyà i Barcelona i entre Barcelona i Madrid cap servei regular de passatgers, exceptuant el reduidíssim servei de carruatges de posta i correu. Però si sortien setmanalment carros de Barcelona cap a Perpinyà, Madrid i altres llocs que a un baix preu encabien viatgers entre fardells i mercaderia. Altres cotxes amb sis mules de tir que feien una mena de trajecte regular eren sempre llogats per comerciants. Fins el 1827 no s’inicià un servei de diligències que enllaçava Barcelona i Perpinyà.
El trasport utilitzat pels viatgers depenia, naturalment, de l’economia de cadascun. Durant el ss. XVII i XVIII molts ho feien alternant trajectes a peu amb carruatges amb animals de bast com mules o burros. Els membres de sectors benestants es permetien arrendar traginers i vehicles. Ja al final del s. XVIII i inici del XIX el mitjà dominant seria el cotxe de posta i la diligència.
La majoria de viatgers, tant si procedien del costat de Perpinyà com del de Barcelona, utilitzaven com a ruta el camí ral. Un cop a Figueres o a Girona agafaven el camí carreter que conduïa respectivament a Castelló o a Torroella i després a través d’un camí ferradura fins Empúries o l’Escala. Un d’aquets itineraris és el que haurien fet els viatgers que s’arribaren fins el nostre municipi, atrets per raons culturals o d’inspecció, com són els casos dels sis il.lustres personatges que tot seguit referenciem de forma extractada.
El francès Pière de Marca (1594-1662) va ser un eclesiàstic, polític i jurista famós. Va exercir de ‘visitador general’ de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, en els anys 1644-51, primer per intentar assegurar el poder francès en el Principat i després per recopilar documentació històrica que serviria per imposar els interessos de França en el Tractat dels Pirineus. El 1688 va escriure “Marca Hispanica sive limes hispanicus”. És la primera síntesi històrica sobre Empúries. Una erudita aportació sobre la història de la ciutat encara vàlida avui. Va recollir amb rigor totes les fonts antigües per tal de descriure l’Empúries grega i l’Empúries comtal.
El valencià Antonio Ponz (1725-1792) va començar a viatjar per encàrrec del ministre Campomanes. La finalitat del viatge era la voluntat de copsar les deficiències econòmiques i socials de la monarquia hispànica per intentar solucionar-les. El “Viaje de España en el que se dá noticia de las cosas...” (1787) elabora, en forma epistolar, també un inventari de monuments i una descripció de l’agricultura i el clima. Dedica dues pàgines al nostre municipi: “La Vila de l’Escala té una Església Parroquial nova. Poc distant té la famosa Empúries, avui indret despoblat, i el seu cèlebre port colgat. Es reconeixen alguns vestigis de temps remots, particularment del castell que defensava el port. En el lloc de l’antiga ciutat grega té un convent de PP. Servites”.
El català Rafael d’Amat de Cortada i de Senjust (1746-1819), cinquè baró de Maldà, va deixar el dietari “Calaix de sastre”. Dins el seu dietari, la sèrie “Miscel.lània de viatges i festes majors” explica que el diumenge 20 de maig de 1780, en ocasió d’un viatge a l’Empordà, va visitar la població d’Albons, on inspeccionà les seves propietats, i després s’arribà a la nostra població: ”A sas inmediacions de la Escala nos isqueren a rèbrer Anton Maranges y són net Rafel Ros y Maranges. Nos pasejàrem per los carrers de la vila y en dretura anàrem a la parròquia, mitg derruhida en son frontispici. Después encaminant-nos cap al convent de la mare de Déu de Gràcia, on un cop visitada Maria Santíssima de Gràcia lo pare prior ens agasajà ab lo berenar de dulces”.
El castellà Francisco de Zamora (1757-1812) viatjà a Catalunya per informar al govern de Madrid de la seva situació agrícola i comercial. Va deixar escrit “Diario de los viajes hechos en Cataluña”. Nomenat el 1784 alcalde del crim i després oïdor de la Reial Audiència de Barcelona va realitzar nombroses excursions per tot Catalunya entre els anys 1785-1791. El 29 de gener de 1790 arribà a l’Escala. Diu: “Dentro del recinto del castillo de Empurias hay 25 casas, que parecen un montón de piedras. Dentro de la iglesia se crían conejos. En La Escala se hacen muchas casas y hoy pasan de 500. Hay 18 embarcaciones y 60 laúdes, pescan mucha anchoa y poco coral; no hay pobres. El agua es salada y la beben. Comercian en Italia llevando vino y trayendo grano”.
El francès Alexandre de Laborde (1773-1842), diplomàtic fill d’un banquer d’origen hispà i estudiós de les arts i les humanitats, es va haver de refugiar després de la Revolució Francesa al sud del Pirineu. Va visitar Catalunya entre el 1794 i el 1797, dedicant especial atenció als monuments d’estil clàssic, àrab i gòtic. Al seu “Voyage pittoresque et historique de l’Espagne” (1806) explica: “A Empúries, a penes trobem restes de la seva existència. La moderna Empúries està construïda sobre una roca que anteriorment estava dominada per l’antiga fortalesa. La vinya ocupa tota la superfície de l’antiga ciutat. Les figueres estenen llurs branques sobre els paviments de mosaics, com també sobre medalles, urnes i altres fragments antics”.
El rossellonès Francesc Jaume Jaubert de Paçà (1785-1856), baró de Paçà, fou un remarcable jurista, historiador, agrònom i escriptor. Va escriure “Notice històrique sur la ville et le comte d’Empurias” (1822): “La població de l’Escala no es formà fins després de la guerra de Successió. El cabotatge va ser la punta de llança per a que la població s’arrelés. El comerç crida cada dia nous colons en el petit port de l’Escala; aviat la nova colònia tindrà rang de vila marítima”. Va descobrir unes ruïnes desconegudes que havien escapat del vandalisme dels pagesos que practicaven la recollida furtiva. Adquirí alhora restes arqueològiques que llavors venien els comerços de l’Escala. En un viatge anterior, el maig de 1819, havia mesurat el moll hel.lènic i la muralla de la Neapolis.
(L'Escalenc- 2004)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada