El poeta Joan Maragall moria a Barcelona el 20 de desembre de 1911 de brucel·losi o febre de Malta. Maragall havia pressentit la pròpia mort segons les seves paraules pronunciades abans de morir. Jill Jarrell, vídua del poeta Gabriel Ferrater, recorda la tràgica premonició de Ferrater segons la qual ell havia de morir abans de complir els 50 anys, com si es tractés d'un fet ineludible; Ferrater es va suïcidar el 27 d'abril de 1972 a l’edat de 49 anys.
Maragall i Ferrater poden ser dos exemples d’experiència espiritual o premonició sobre la pròpia mort. Altres premonicions es presenten en forma de visions o imatges mentals o de somnis intuïtius. Són pressentiments de naturalesa profètica o clarivident que anuncien fets que abans, durant o després de la visió o el somni esdevenen realitat.
El psiquisme o consciència (estructura de la personalitat) conté el conscient, el preconscient i l’inconscient. El conscient és la qualitat que caracteritza les percepcions externes i internes dins del conjunt dels fenòmens psíquics (pensaments, desigs, emocions…); el preconscient designa una qualitat de la ment que qualifica continguts que no estan presents en el camp de la consciència però que hi poden accedir; l’inconscient s’utilitza per definir un conjunt de continguts o estats mentals de nul accés per a la consciència i està format per continguts reprimits que volen retornar a la consciència. El preconscient conté tant substàncies que provenen del supraconscient o Jo trascendent (oblidades) com les que afloren de l’inconscient com somnis, visions, presagis.
La majoria dels ritus que provenen del preconscient, amb la societat moderna i la pèrdua de la tradició oral, comencen a ser ja desconeguts per la immensa majoria. Abans, els vols de mussols o altres aus sobre la teulada de les cases on vivien persones malaltes o d’edat molt avançada, determinats udols nocturns de gossos… eren premonicions que avisaven de la imminent defunció d’algú. A l’Escala d’inici de segle XX succeiren alguns casos enigmàtics de visió o premonició de la mort.
Una dona escalenca que un dia feinajava a la seva vinya de fora vila va veure atònita com de cop apareixia el seu home assegut dalt d’una paret de pedra seca i instant seguit queia per la part de darrere. Ella va seguir amb la mirada la caiguda de l’home però va poder comprovar que al terra no hi havia res. En arribar angoixada a l’Escala uns pescadors li van comunicar la fatal notícia. Exactament a l’hora que ella havia tingut aquella visió a la vinya, el seu home, que havia sortit a pescar, havia caigut al mar inconscient a resultes d’un cop de mar o d’un fulminant atac cardíac o cerebral i s’havia negat.
Josep Ximinis Casadevall explica una altra versió d’aquesta premonició. El seu avi Joan Ximinis Guillot estava feinejant a la seva vinya de l’avui avinguda de Girona quan va sentir: “Joanet, no tens pas foc?”. En girar-se i durant un breu instant va poder veure un amic seu, però la imatge es va esvair a l’acte; arriba’t al poble, s’assabentà de la mort de l’amic. Angeleta Bofill Sureda (1885-1981) explicava un cas similar: un escalenc va tenir un fatal pressentiment quan va veure a la seva vinya un amic seu que llavors estava fent les Amèriques; poc després va saber de la seva defunció en terres americanes.
Explica Aurora Callol Gomà, segons recull Lurdes Boix als Fulls d’Història Local 98 (juliol 2011) La pesca del corall a l’Escala, que havia sentit dir que el seu besavi corallador Pere Callol Juli (1944-??) havia vist quan tornava del seu últim viatge la imatge de la seva mare projectada sobre la vela de l’embarcació. Diu que a l’Escala tota la seva família l’esperava vestida de dol. Llavors va saber que la seva mare Magdalena Juli Guri acabava de morir.
Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983), escriptor, polític i crític d’art català, conta a Nen, no t’enfilis (1972), dos casos de matriu escalenca que havien sentit narrar a la seva estimada tia política Lola Broggi Alart (?-1961). Lola Broggi, vídua del dibuixant Joan Pellicer (1863-1914) i amiga de l’escriptora Caterina Albert (1868-1966), era una dona molt sensible i amb gràcia per explicar històries. Diu Cirici que la Lola servia per a saurina, activitat que li havia vist exercir exitosament en endevinar per on passaven les canonades de plom a la casa dels seus sogres de Barcelona amb la vareta de vímet torçada a les mans.
Un dia, Lola Broggi havia sortit a passejar sola als afores de l’Escala quan tot de cop va veure, dalt d’una olivera, un home del poble que coneixia bé. Mentre se’l mirava l’home va caure de l’arbre. Ella va córrer per ajudar-lo i en arribar-hi es va trobar que l’home no hi era. Va pensar que era una al·lucinació i en tornar a l’Escala va contar-ho a Caterina Albert. La gran sorpresa va ser quan, l’endemà, van saber que aquell home es trobava fora de l’Escala i que el dia abans havia mort en bolcar la seva tartana a la mateixa hora que ella el va veure al capdamunt de l’olivera.
L’altre cas relatat per la Lola va ser que va somiar una noia amb un vestit rosa i amb flors brodades dins una caixa de morts. Després la va reconèixer com una noia que li havia estat presentada a la festa major de Verges. La Caterina va tenir la curiositat d’esbrinar si, a la noia, li havia passat res, i, en efecte, havia mort d’accident aquell dia, amb un vestit rosa, amb flors brodades. Alexandre diu: “quan jo vaig explicar aquestes coses a la meva mare i a la tia Trias, aquestes havien vist moltes vegades des de la saleta de casa seva algun conegut que travessava el corredor (…). Aquestes visions corresponien a gent coneguda que moria i l’endemà ho comprovaven mirant les esqueles de La Vanguardia”.
Als primers anys 70, treballant jo al càmping Les Dunes, m’explicaren una impactant història que, avui etiquetada de llegenda urbana, pot considerar-se dins el món dels pressentiments. Una jove amb un vestit esquinçat va aparèixer fent autoestop poc abans del revolc o corba perillosa a tocar el pont de Bàscara en direcció a Girona. La jove va alertar al conductor que l’havia recollit que anés en compte amb aquell revolc perquè havia estat escenari d’accidents mortals. Un cop superat el revolc sense cap entrebanc i després d’un breu silenci, en girar-se el conductor cap enrere per tranquil·litzar-la s’adonà que ella havia desaparegut misteriosament del vehicle en marxa.
L’endemà, desconcertat, va presentar-se a la polícia de Figueres a la recerca d’una resposta. Va resultar que després de visionar fotografies dels fitxers policials d’anteriors accidents mortals ocorreguts allí aquella autoestopista n’havia estat víctima anys enrere. Aquesta història té un origen incert i està dispersa per una extensa àrea geogràfica. La llegenda és ancestral i ha anat adaptant-se als canvis en el sistema de transport. En les versions més antigues, la jove aturava els genets perquè la pugessin al carruatge o a la grupa del cavall. Hi ha qui considera que una de les primeres versions es relata a la Bíblia (Fets 8:26-39).
Maragall i Ferrater poden ser dos exemples d’experiència espiritual o premonició sobre la pròpia mort. Altres premonicions es presenten en forma de visions o imatges mentals o de somnis intuïtius. Són pressentiments de naturalesa profètica o clarivident que anuncien fets que abans, durant o després de la visió o el somni esdevenen realitat.
En aquest article s’expliquen diferents casos de premonicions de matriu escalenca. Aquest dibuix al carbó (Rubén Morales) il·lustra el cas de la noia amb vestit rosa i flors brodades que havia narrat Lola Broggi acompanyada de l’escriptora Caterina Albert.
El psiquisme o consciència (estructura de la personalitat) conté el conscient, el preconscient i l’inconscient. El conscient és la qualitat que caracteritza les percepcions externes i internes dins del conjunt dels fenòmens psíquics (pensaments, desigs, emocions…); el preconscient designa una qualitat de la ment que qualifica continguts que no estan presents en el camp de la consciència però que hi poden accedir; l’inconscient s’utilitza per definir un conjunt de continguts o estats mentals de nul accés per a la consciència i està format per continguts reprimits que volen retornar a la consciència. El preconscient conté tant substàncies que provenen del supraconscient o Jo trascendent (oblidades) com les que afloren de l’inconscient com somnis, visions, presagis.
La majoria dels ritus que provenen del preconscient, amb la societat moderna i la pèrdua de la tradició oral, comencen a ser ja desconeguts per la immensa majoria. Abans, els vols de mussols o altres aus sobre la teulada de les cases on vivien persones malaltes o d’edat molt avançada, determinats udols nocturns de gossos… eren premonicions que avisaven de la imminent defunció d’algú. A l’Escala d’inici de segle XX succeiren alguns casos enigmàtics de visió o premonició de la mort.
Una dona escalenca que un dia feinajava a la seva vinya de fora vila va veure atònita com de cop apareixia el seu home assegut dalt d’una paret de pedra seca i instant seguit queia per la part de darrere. Ella va seguir amb la mirada la caiguda de l’home però va poder comprovar que al terra no hi havia res. En arribar angoixada a l’Escala uns pescadors li van comunicar la fatal notícia. Exactament a l’hora que ella havia tingut aquella visió a la vinya, el seu home, que havia sortit a pescar, havia caigut al mar inconscient a resultes d’un cop de mar o d’un fulminant atac cardíac o cerebral i s’havia negat.
Josep Ximinis Casadevall explica una altra versió d’aquesta premonició. El seu avi Joan Ximinis Guillot estava feinejant a la seva vinya de l’avui avinguda de Girona quan va sentir: “Joanet, no tens pas foc?”. En girar-se i durant un breu instant va poder veure un amic seu, però la imatge es va esvair a l’acte; arriba’t al poble, s’assabentà de la mort de l’amic. Angeleta Bofill Sureda (1885-1981) explicava un cas similar: un escalenc va tenir un fatal pressentiment quan va veure a la seva vinya un amic seu que llavors estava fent les Amèriques; poc després va saber de la seva defunció en terres americanes.
Explica Aurora Callol Gomà, segons recull Lurdes Boix als Fulls d’Història Local 98 (juliol 2011) La pesca del corall a l’Escala, que havia sentit dir que el seu besavi corallador Pere Callol Juli (1944-??) havia vist quan tornava del seu últim viatge la imatge de la seva mare projectada sobre la vela de l’embarcació. Diu que a l’Escala tota la seva família l’esperava vestida de dol. Llavors va saber que la seva mare Magdalena Juli Guri acabava de morir.
Alexandre Cirici Pellicer (1914-1983), escriptor, polític i crític d’art català, conta a Nen, no t’enfilis (1972), dos casos de matriu escalenca que havien sentit narrar a la seva estimada tia política Lola Broggi Alart (?-1961). Lola Broggi, vídua del dibuixant Joan Pellicer (1863-1914) i amiga de l’escriptora Caterina Albert (1868-1966), era una dona molt sensible i amb gràcia per explicar històries. Diu Cirici que la Lola servia per a saurina, activitat que li havia vist exercir exitosament en endevinar per on passaven les canonades de plom a la casa dels seus sogres de Barcelona amb la vareta de vímet torçada a les mans.
Un dia, Lola Broggi havia sortit a passejar sola als afores de l’Escala quan tot de cop va veure, dalt d’una olivera, un home del poble que coneixia bé. Mentre se’l mirava l’home va caure de l’arbre. Ella va córrer per ajudar-lo i en arribar-hi es va trobar que l’home no hi era. Va pensar que era una al·lucinació i en tornar a l’Escala va contar-ho a Caterina Albert. La gran sorpresa va ser quan, l’endemà, van saber que aquell home es trobava fora de l’Escala i que el dia abans havia mort en bolcar la seva tartana a la mateixa hora que ella el va veure al capdamunt de l’olivera.
L’altre cas relatat per la Lola va ser que va somiar una noia amb un vestit rosa i amb flors brodades dins una caixa de morts. Després la va reconèixer com una noia que li havia estat presentada a la festa major de Verges. La Caterina va tenir la curiositat d’esbrinar si, a la noia, li havia passat res, i, en efecte, havia mort d’accident aquell dia, amb un vestit rosa, amb flors brodades. Alexandre diu: “quan jo vaig explicar aquestes coses a la meva mare i a la tia Trias, aquestes havien vist moltes vegades des de la saleta de casa seva algun conegut que travessava el corredor (…). Aquestes visions corresponien a gent coneguda que moria i l’endemà ho comprovaven mirant les esqueles de La Vanguardia”.
Als primers anys 70, treballant jo al càmping Les Dunes, m’explicaren una impactant història que, avui etiquetada de llegenda urbana, pot considerar-se dins el món dels pressentiments. Una jove amb un vestit esquinçat va aparèixer fent autoestop poc abans del revolc o corba perillosa a tocar el pont de Bàscara en direcció a Girona. La jove va alertar al conductor que l’havia recollit que anés en compte amb aquell revolc perquè havia estat escenari d’accidents mortals. Un cop superat el revolc sense cap entrebanc i després d’un breu silenci, en girar-se el conductor cap enrere per tranquil·litzar-la s’adonà que ella havia desaparegut misteriosament del vehicle en marxa.
L’endemà, desconcertat, va presentar-se a la polícia de Figueres a la recerca d’una resposta. Va resultar que després de visionar fotografies dels fitxers policials d’anteriors accidents mortals ocorreguts allí aquella autoestopista n’havia estat víctima anys enrere. Aquesta història té un origen incert i està dispersa per una extensa àrea geogràfica. La llegenda és ancestral i ha anat adaptant-se als canvis en el sistema de transport. En les versions més antigues, la jove aturava els genets perquè la pugessin al carruatge o a la grupa del cavall. Hi ha qui considera que una de les primeres versions es relata a la Bíblia (Fets 8:26-39).
(Festa Major-2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada