• Tennis de taula a l'Escala: imparable història

Amb el tercer lloc a la lliga de divisió d’honor del tennis de taula estatal aconseguit aquesta temporada 2002-2003 el CER l’Escala ha fet història (a partir d'ara la divisió d'honor passarà a denominar-se superdivisió d'honor). Mai el CER en les seves deu temporades anteriors a la divisió d’honor ni els clubs Ademar i Grober de Girona en les seves participacions a la màxima categòria de l’època (primers anys 60) havien assolit mai aquesta privilegiada plaça. La nostra felicitació a tots els que, en el decurs de la seva existència, han fet possible la progressiva trajectòria d’aquest club i l’assoliment de fites com la que ara celebrem.

Com tants altres esports, el tennis de taula va començar essent un joc de societat. Va esdevenir especialment popular a Anglaterra, des de la segona meitat del s. XIX, quan es començà a jugar com a derivació del tennis sota el nom ping-pong i altres denominacions. A Wimbledon existeix el museu “Table-Tennis”. Amb el nom de ping-pong, terme d’origen onomatopeic, el joc esdevení una veritable moda.

D’ença el 1923 se’l denominà també tennis de taula, més conforme amb la semiòtica lingüística. El 1926 es va fundar la ITTF i es disputà el primer campionat del món a Londres. Els Països Catalans foren pioners en la introducció d’aquest esport a l’Estat. A Catalunya, cap al 1920, ja existien clubs que promovien aquest esport. Fou el 1935 que es va crear la Federació Catalana de Tennis de Taula, després estroncada pel franquisme.

Segons conta Lluís Vilabrú (soci núm. 1 de l’entitat) al llibret ‘Tennis de Taula’, editat pel CER el 1992 en ocasió d’acomplir-se els seus 25 anys com a club federat, el ping-pong va arrelar a l’Escala al últims anys 40 en disposar els seus primers practicants del local de ca les Monges amb espai per a tres taules que sovint no donaven l’abast. Els enfrontaments amb equips forasters solien disputar-se a la sala de can Panxo o al primer pis de Pequín.

Després d’un làpsus de quinze anys, el tennis de taula va tornar a l’Escala. El taller de fusteria de l’Albertí i després el restaurant Riells de Dalt foren els escenaris. Mesos després fou el segon pis del Pòsit. Aquí es formà el grup embrionari que havia de crear el Club de Tennis de Taula l’Escala. La primera junta sorgida entre els dinou socis fundadors estava formada per Valeri Ballester com a president, Pere Solés com a vice-president, Josep Galceran com a secretari, i Albert Puig com a tresorer. En quedar-se petit el Pòsit el Club s’establí temporalment al primer pis de la casa de la Punxa.

El diumenge 17 de desembre de 1967 s’inaugurava a la tercera planta del Pelly la nova seu del tennis de taula local. Un espai emblemàtic i irrepetible. Llavors es redactaren els estatuts i es formalitzà l’ingrés del Club Tennis de Taula l’Escala (CTM La Escala) a la Federació Territorial. Una taula al soterrani de l’Esglèsia Evangèlica contribuïa al foment d’aquest esport. El creixement del Club el portà a inaugurar el 9 de febrer de 1975 el local social que ocuparia el recent Centre Esportiu i Recreatiu l’Escala, del qual el Club va esdevenir la principal secció. També algunes taules particulars i alguns establiments públics havien de potenciar aquest esport.

Aviat el CER l’Escala faria la seva aparició en una lliga estatal. La seva trajectòria en les divisions estatals ha estat constant i regular. Fou el 1969-70, dos anys després d’haver-se federat. Ensems, dos escalencs hi arbitrarien: Josep Vilabrú i Salvador Simon. La temporada 1988-89 inicià el seu pas per la 1a Divisió i la 1992-93, vint-i-cinc anys després de la seva fundació, començava el seu camí per la màxima categoria estatal després de proclamar-se campió d’Espanya de 1a Divisió.

El CER va debutar a la llavors Divisió d’Honor amb bones perspectives. Un jugador estranger i dos de l’Escala havien de conformar l’equip a mig termini. Fèlix Guanter, delegat de la secció durant quinze anys (1882-1997), va confessar l’any 1992 el seu somni: “un jugador de l’Escala ha de ser important aquesta dècada a la Divisió d’Honor”. Dos factors, però, han impossibilitat l’ideal, la utopia: l’economia i la pedrera.

La seva trajectòria a la màxima categoria (d’ençà la temporada 1999-2000 la Divisió d’Honor es denomina Superdivisió), discreta i molt distant dels equips punters, ha respós sobradament al seu pressupost. Aquesta temporada, però, gràcies a un equip més compensat, ha assolit la seva fita més extraordinària en aconseguir ser tercer. La temporada vinent el CER tornarà a disputar l’europea Nancy Evans Cup i de ben segur serà l’únic representant català a la Superdivisió. Ara, en paraules del delegat Joan Sués, “de trobar un patrocinador s’obririen noves perspectives: lluitar pel títol i potenciar la base”.

Després d’uns anys sumit en l’ostracisme el tennis de taula comença a recuperar posicions. És l’esport més practicat del món (multiplica per 10 el nombre de fitxes de futbol). Els jugadors xinesos estan dotant els equips estatals d’espectacle i èxit. El CER n’és un bon exemple, tant pel foment que fa d’aquest esport i el nombre d’equips (el de la 1a Nacional està format per jugadors escalencs) com per la festa que garanteixen les seves figures.

(Tot just començar aquest escrit donàvem l’enhorabona al CER l’Escala. Ara, en acabar, volem felicitar el conjunt de l’esport escalenc però molt especialment el Club de Futbol i el Club d’Hoquei Línia. Les seves extraordinàries temporades també són motiu d’orgull per a la nostra població).

(Escrit publicat l’abril de 2003 en assolir el CER aquella temporada el tercer lloc a la lliga de la màxima categoria del tennis de taula estatal).

(L'Escalenc-2003)