A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Pere Feliu. El calvari d'un pres republicà

A la seva memòria

Pere Feliu i Bramon (1900-1983), més conegut per “Pere de les Unces” (d’ençà que col.laborant el 1927 en les obres de construcció de Pequín hi va trobar gerros amb unces d’or), fou un dels que a l’Escala reaccionà ímpetuosament en trobar-se immers en aquell clima de crispació provocat pel cop d’Estat de 18 de juliol de 1936 dels militars i la dreta reaccionària contra la República legalment constituïda.

Empresonat el 1939, acusat d’haver estat milicià i col.laborar en la crema de l’església, va patir el calvari de passar per innombrables camps de concentració, presons habilitades i centres penitenciaris estables, ja que el treball penat aflorava arreu de la geografia espanyola; era el preu a pagar per purgar els seus pecats segons la moral del nou Règim. Durant set anys no va trepitjar el carrer si no era enmanillat anant d’una presó a una altra. Fou un dels milers de presos obligats a treballar en unes condicions infrahumanes, com a mà d’obra esclava, per profit del nou Règim i els seus adeptes.



Diari personal de Pere Feliu

Jo, Pere Feliu i Bramon, em vaig presentar el 10 de febrer com a presoner de guerra a l’Ajuntament de l’Escala. El mateix dia vam anar a Verges on ens prengueren la filiació i vam fer la primera declaració. Després vam sortir cap a la Bisbal on vam passar la nit. A l’endemà, vam anar a peu fins a Llagostera on pernoctaríem. Des d’aquí, el dia 12, vam anar caminant fins a Tordera i la nit següent la vam passar en una església. El dia 14 vam arribar a Calella des d’on vam agafar el tren que ens va desembarcar a l’estació barcelonina del Clot i després ens van tancar al ‘Cartel d’Osta’ (1).

Ens en van treure el dia 15 a la nit i ens van portar al port on ens embarcaren en un vaixell direcció Tarragona. A l’endemà, des d’aquest port ens van conduir a Reus, al manicomi que estava habilitat com a camp de concentració. El dia 25 vaig sortir lliure del camp de Reus i em vaig dirigir a l’Escala entrant a casa a les 12 de la nit. Les autoritats de la població aviat es van adonar de la meva presència i el dia 27 va venir l’agutzil a avisar-me que em presentés d’immediat a l’Ajuntament. Hi havia totes les persones més significatives del poble i vaig ser detingut i portat el mateix 27 de febrer a la Presó Provincial de Girona.

El dia 18 de març vam ser cridats Josep Batalla i jo i ens van fer dir “la veritat”. El dia 15 d’abril vam anar a judici i tot seguit vam entrar tots dos a la “nevera”, és a dir, amb pena de mort a una cel.la. El 24 d’abril l’Auditoria de Guerra va dictaminar conmutar la pena de mort per la pena a reclusió perpètua. El 7 de maig vam sortir del patíbul, va ser per al meu company i per a mi el dia més feliç de les nostres vides.

Vam deixar la presó de Girona el dia 16 de gener de 1942 i vam entrar a la de Salt. El dia 3 de febrer forem conduïts a la Presó Model de Barcelona. Primer, 20 dies a la cel.l a 245 de la tercera galeria, i després, el dia 23, a la sisena galeria, on ens hi quedaríem. El dia 27 de maig de 1943 vam sortir de Barcelona per anar a Lleida, al seminari vell, on hi estariem fins el 19 de juliol. Aquest dia vam sortir cap a Gardeny (2) on hi quedaríem ingressats. El dia 2 de setembre de 1944 ens incomunicaren i el dia 7 vam sortir direcció Barcelona entrant a la Model a les 12 de la nit. L’endemà ens van tancar a la cel.la 447 de la cinquena galeria.

El dia 19 d’octubre vam sortir de la Model en expedició cap a Montijo (Badajoz). El dia 20 vam sortir de Saragossa i vam arribar a Madrid el dematí del 21. Vam passar tot el dia tancats i a les vuit del vespre vam viatjar cap a Ciudad Real, on ens tancarien a la presó fins que a les 5 de la matinada del 25 ens van embarcar cap a Mèrida. Hi arribàvem a les 10 de la nit el dia 26 sortíem en direcció al ‘beneït’ poble de Montijo on vam arribar-hi a les 9 del dematí. Després ens traslladaren al campament militar on ens van deslligar. Ja a la tarda tots vam anar a treballar (3) i en acabar vam tornar a fer maletes per anar a un altre destacament, a uns 10 Km. de Montijo, anomenat ‘Colonia de Lácara’ (4).

A Lácara hi vam estar fins 9 de maig de 1945 (5). Després ens portaren a Badajoz on hi quedaríem ingressats des del dia 10 fins el 8 de juliol. Després de dos dies de tren arribàvem a Madrid, a la Presó Provincial. El dia 27 de juliol vaig ingressar en el destacament de Lozoyuela-Garganta de los Montes (6), a la província de Madrid. Finalment, el 27 de març de 1946 deixava el destacament de Lozoyuela i era posat en llibertat vigilada o condicional.


Notes de l’autor

(1) No sabem si es refereix a la caserna d’Hostafrancs, d’Horta...

(2) Concentrats en els pabellons instal.lats en l’esplanada del castell i antic monestir de Gardeny situat al SW de la ciutat de Lleida, uns 800 presos aixecaren un complex militar anomenat Ciudad del Generalísimo, amb casernes, hospital militar i un grup de vivendes protegides per a l’exèrcit.

(3) El Canal de Montijo va ser una de les primeres grans obres hidràuliques realitzades per les “Colonias Penitenciarias Militarizadas” (creades per abaratir la construcció de grans obres públiques mitjançant la mà d’obra regalada dels presos). La presa i el canal de Montijo, peces fonamentals en el sistema de regadiu del Plan Badajoz, van anar a càrrec de la “Segunda Agrupación de Colonias Penitenciarias Militarizadas”. D’entre els presos-esclaus, 178 eren catalans.

(4) Pere Feliu formà part dins la Colònia de Montijo de la subcolònia de Lácara, a la pedania d’aquest nom, treballant en la construcció del sifó, conducte que havia de permetre superar el riu Lácara.

(5) Fins el 10 de juny, segons el treball “Catalanes en las Colonias Penitenciarias de Montijo” elaborat per l’extremeny José Luis Gutierrez.

(6) Lozoyuela i Garganta de los Montes pertanyen al minicipi de Torrelaguna. El destacament de Lozoyuela treballà a la boca sud del túnel Mata-Águila de la línia de Madrid a Burgos per Somosierra, línia que esdevingué l’obra ferroviària més important realitzada per mà d’obra reclusa. El destacament estava format per 500 presos i hi passaren un total de 6.000.

(L'Escalenc-...)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA