Aranyó (Echiichthys vipera)
De tots els peixos costaners el més maleït és l'aranya. D'entre ells, els que més s'acosten a la llongada són l'aranyó (Echiichthys vipera) i l'aranya fragata (Trachinus araneus). Les aranyes són uns peixos de color groguenc o grisenc i de cos allargat, proveït d'espines dentades comunicades amb unes glàndules productores de verí d'efectes neurotòxic i hematòxic.
Aquests peixos són carnívors d'activitat nocturna. Viuen soterrats a la sorra, a molt poca profunditat, des d'on vigilen les preses, sobresortint només els ulls, la boca i la perillosa aleta. Si per accident la trepitges, l'experiència passa a forma part automàticament de les inoblidables, atès el dolor intenssíssim que causa la seva pessigada. El verí actua sobre el sistema nerviós i la sang, però els seus efectes depenen bàsicament de la quantitat injectada i de l'estat fisiològic del ferit. Pot provocar febre, vòmits, descens del ritme cardiac i fins dificultats respiratòries, però molt rarament la mort.
Segons una vella creença amarada de mar, els pescadors creien que amb lluna nova el verí de l'aranya ara singularment metzinós i que, per evitar la mort, calia fer una oració especial, amb la barretina a la mà i el cap descobert.
Rata (Uranoscopus scaber)
Un altre peix temut pels submarinistes és la rata, parenta de l'aranya i semblant a aquesta i d’una sola espècie (Uranoscopus scaber). Les rates, de color gris marronós i amb el cap gros, tenen infernals fiblons, però en no disposar de glàndules verinoses no són tan perilloses. Aquests peixos s'ajuden d'uns òrgans elèctrics per localitzar les seves víctimes i d'un reclam per atraure-les. Són propis del fons sorrencs o fangosos, on resten soterrats, emergint els seus mòbils ulls, a l'espera de les seves captures.
L'escorpa -o escòrpora- és l'altre peix dels més perillosos de la nostra costa per la seva pessigada. Destaquen, per ser més comuns, l'escorpa roja o cap-roig (Scorpaena scrofa), més gran i més apreciat gastronòmicament, i l'escorpa vera o fosca (Scorpaena porcus).
Les escorpes són uns peixos de color vermellós o marronós, de cap voluminós i alot dorsal espinós connectat amb glàndules d'un verí molt tòxic (però menys que el de l'aranya), fins a l'extrem que el nom en llatí, Scorpaena, significa pròpiament "escorpí femella". Aquests peixos, que canvien les seves pells com les serps, viuen als fons de roques, als alguers i a les sorre fangoses. Són depredadors que, dotats d'un bon camuflatge, esperen immòbils les seves víctimes.
Escorpa cap-roig (Scorpaena scrofa)
La seva pessigada produeix un dolor persistent, vòmits, convulsions, febre i debilitat cardiaca. Les seves punxades són tan temudes que a Mallorca "S'escorpora, sa sogra i ses cunyades tenen pues metzinades", segons diuen els pescadors, mentre a cops de sàssola descarreguen sobre l'atordit peix el pes de la tradició.
A títol de prevenció i a fi de curar-se en salut es fa recomanable arrossegar els peus en caminar dins l'aigua per tal d'espantar l'enemic (l'aranya, especialmeent) i evitar-ne el contacte, però sempre serà més efectiu usar un calçat perquè mai se sap.
Altrament, les escorpes, rates i aranyes, desproveïdes del seu pessic verinós, tenen una carn fina i tan saborosa com la del rap. Són molt apreciats en la confecció de diversos plats mariners, com la sopa, el suquet, els arrossejats i tota mena de brous. I és que com em deia de l'escorpa un vell pescador: "per lleig i maleït que sigui l'escorpa , jo mai voldria a la sopa altra maledicció que la seva".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada