A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Els crims del molí de l’Armentera (2)

La notícia apareixia a La Vanguardia el dijous. El titular ‘Triple crimen en Gerona’, signat per Adroher, explicava: “En todos los círculos de esta ciudad solo se habla del triple crimen cometido ayer en Armentera (…)”. El figuerenc El Ampurdanés, de diumenge 11 de febrer, deia: “El jueves último, día de mercado, dimos com un hombre muy entrante y amigo de los molineros, al qual interrogamos sobre el hecho y nos dijo: el molinero, que es muy amigo mío, salió de su casa de dos a tres de la tarde del martes (…) y se fue a San Pedro Pescador. Salió de este pueblo con el hijo después de haber merendado y fueron hacia la Armentera (…)”.

Auca no il·lustrada d’autor desconegut feta setmanes després dels crims que relata amb sarcasme la macabra història. (Arxiu: Família Tarrés-Sureda).

El també figuerenc La República, en la seva edició del diumenge 11, publicava: “(…) un pastor que apacentaba un rebaño por regla general en terrenos muy cercanos al manso (molí) y quien se supone tenía conocimiento de que los dueños del manso no harà muchos días habrán realizado una importante operación sobre venta de ganado de cerda, sabedor también que en la casa no quedava más que la infeliz mujer con sus dos hijos menores, después de haber cerrado en el corral su rebaño, se dirigió hasta el manso provisto de una hacha (…)”.

Aquella tarda de Dimarts de Carnaval, Galceran, sabedor que el moliner Jaume i el seu fill gran havien havien anat a Sant Pere, havia aparegut inesperadament a un quart de cinc a la vivenda dels moliners amb la intenció de posseir la molinera. Anava preparat amb roba i calçat de recanvi i proveït d’una destraleta. En negar-se Margarida a complaure’l Galceran li va propinar un cop de destral que la deixà inconscient i després de satisfer els seus instints li va partir el cap i es va desfer dels nens Enric i Mercè amb la destral; l’oncle de la molinera, que els havia visitat, havia marxat havent dinat. A l’Enric li va produir sis talls que li van causar un vessament de massa encefàlica i mort instantània i a la Mercè cinc ferides que no resultarien mortals; a aquesta el metge li féu unes cures d’urgència.

Galceran no havia deixat la vivenda sense abans simular un robatori, per desviar l’atenció d’una futura investigació policial, afegint a l’escenari dels crims l’ampolla i el got d’aiguardent a què tantes vegades havia estat convidat i l’escampada de roba. Abans de desaparèixer havia llençat des de dalt la destral a la bassa i es va rentar les parts del seu cos ensangonat i es canvià de roba i per acabar d’arrodonir la seva coartada abans d’anar a casa seva va passar per la plaça a escoltar l’última sardana i comprar unes botifarres a la carnisseria.

L’endemà dimecres, en despuntar el dia, els metges forenses van fer l’autòpsia als cadàvers seguint els tràmits oficials. Més tard mare i fill serien embolcallats per oferir una millor presència i dipositats sobre el llit de matrimoni; la petita Mercè, ja fora de perill, havia estat portada a cals avis. Al molí es buscava l’arma assassina; es va obrir la comporta per buidar la bassa i, tal com se sospitava, va aparèixer al fons. A l’ajuntament, l’emporità Ignasi Llombart confessà que en asssabentar-se del què havia passat va intentar fugir per por i la família Quer va poder constatar que la destraleta trobada al molí era la que el dia anterior s’havia emportat Galceran.

Cap a les cinc de la tarda d’aquell dia, procedents de Girona, arriben a l’Armentera un jutge d’instrucció de l’Audiència, dos jutges auxiliars i l’emissari municipal; també un tinent i dos números de la guàrdia civil de Flaçà que havien de rellevar els vinguts de Sant Miquel de Fluvià. Els jutges van escoltar els informes i decretaren pena de presó i trasllat a Girona del detingut i llibertat sense càrrecs per als altres imputats. Paral·lelament, els cossos dels assassinats foren dipositats en uns baguls. “Mientras estuvo aquí todas todas las gentes de los pueblos del contorno venían a visitarlo que parecía una procesión como quien va a ver un animal raro”, testimonià Causa.

El moli, ja sense la casa annexa, vist des de l’Armentera (Autor: no identificat. Col·lecció: Família Quer-Ros).

A les 10 del matí del divendres tenia lloc l’enterrament. S’hi concentraren unes mil persones, moltes vingudes de l’Escala i altres pobles veïns, que ompliren l’església, la plaça i els carrers adjacents. La comitiva procedent del molí l’encapçalava el rector i dos escolans i després els fèretres i familiars i amics. A les 11 de la nit arribava a Girona el pres Galceran custodiat per una parella de guàrdia civils i els jutges i prop de la mitja nit ingressava a la presó. La Vanguardia del dissabte deia: “El alcalde de Armentera, acompañado de la guardia civil, ha detenido a Juan Galceran y a su amante (…)”.

A partir del diumenge 10 de febrer es repartia a 25 cèntims, als carrers de l’Armentera, l’Escala i Figueres, l’esmentat ban Crimen cometido en la villa de Armentera en su Molino en la tarde del martes de Carnaval seis del corriente febrero de l’alcalde Causa. Aquella iniciativa va ser durament criticada pel setmanari La República del dia 25: “(…) Aparte el ridículo que juega todo un señor alcalde suscribiendo un documento en el que se relatan asesinatos horripilantes, documento por el cual se lucra como si fueran aleluyas o romances de ciego (…). Por vida de San Homobono, no escriba V. más para el público. La misión de los Srs. Alcaldes es muy distinta (…)”.

El judici va tenir lloc el 25 de juny d’aquell any a Girona. Gent de ciutat i altres arribats de l’Armentera i d’arreu assistien expectants a les 9 del matí a la sala de l’Audiència on destacava la presència de l’acusat, els membres del tribunal i el jurat popular. Va ser a les 8 del vespre que es va dictar la sentència: “Se os condena a la pena de muerte por el delito de asesinato, a veinte años de prisión por violación, a dos años y cuatro meses de reclusión y a 500 pesetas de indemnización por lesiones”. El reu havia d’esperar prop d’un any per ser executat.

Joan Vinyas Comas (1868-1951), advocat i periodista encarregat d’una informació periodística del judici de jurats en què es va condemnar Galceran, explica a Memòries d’un gironí (1932): “Vaig tenir ocasió de parlar amb ell i fer-me càrrec de la seva impassibilitat, més inconscient que cínica, bromejant fins després d’escoltar la terrible sentència. Jo no dubto pas de la manca absoluta d’anormalitat patològica en les seves facultats mentals, però no dubto pas menys de la seva inferioritat psíquica, que si no l’assimilava al boig ni a l’imbècil el tenia de constituir en grau superlatiu del ‘rústic’ tingut en compte per a certs efectes en el dret romà (…)”.

La Vanguardia d’1 de març de 1895: “El reo Galceran ha entrado en capilla a las ocho de la mañana (…). El verdugo Nicomedes Méndez ha tenido que albergar-se en un edificio propiedad del Ayuntamiento por no haber querido darle hospitalidad fonda alguna de la ciudad. Si bien se ha pedido al Gobierno el indulto de Galcerán, dúdase sea concedido”. Acabat d’entrar en capella, iniciat el cant de la Salve dels Sentenciats, el visitaren l’alcaid i el capellà; en demanar-li el capellà si es volia confessar obté com a resposta: “Sí, amb una noia de quinze anys”.

Làpida del cementiri de l’Armentera que recorda on està enterrada Margarida Pineda; ara la làpida, tanmateix, resta dins el nínxol. (Autor: Joan Castro. Arxiu: Presència).

Va ser executat a garrot vil a les 8 del matí de l’endemà, dissabte 2 de març, al paratge de la Font del Rei. La Font del Rei era una zona verda amb una font amb un doll d’aigua abundant; era a l’areny de l’Onyar, entre el riu i el carrer de la Rutlla (aquest paratge es va terraplenar als anys 60 per construir-hi l’Escola Normal de Girona). Aquest escenari tenia, en dies d’execució, el cadafal com a decoració central. Va ser el lloc escollit per garrotar el “Rellotger de Creixell”, el “Menut de Pins”, en “Vellana” i altres malfactors; Joan Galceran hi va ser l’últim executat.

La Reial Confraria de la Puríssima Sang tenia la pietosa missió d’assistir als condemnats a mort des que entraven en capella fins que eren enterrats; la confraria feia …ondejar una bandera negra als portals de la ciutat i demanava almoina pels carrers. Totes les campanes tocaven a morts. Galceran va sortir de la presó muntat en una carreta entre dos capellans i vestit amb l’hopa, fúnebre vestimenta negra ordenada per llei, i el casquet del mateix color. Els confrares portaven el Sant Crist amb atxes enceses i abillats amb vestes. Davant se sentia el so de la campaneta anunciant el pas de la lúgube comitiva.

Atesa l’expectació que va suscitar i la promoció pública d’aquests actes, unes 6.000 persones, entre les quals molts armenterencs, van presenciar l’execució del pastor. Sense poder assaborir, però, els merengues, barretets i anissos i aigua fresca de les “noies de la Font del Rei” del mas Juny (on ara hi ha l’església de Sant Josep), perquè en ocasions com aquestes les autoritats judicials prohibien la venda ambulant per tal de fer guardar absolut respecte per la cerimònia.

La República del dia 3 deia: “(…) Un sacerdote le exhortaba a que se arrepintiera, aun encima del cadalso, sus esfuerzos han sido inútiles”. “Anteayer fue ejecutado en Gerona el reo Juan Galceren –publicava El Regional aquell dia– autor de los asesinatos del Molino de Armentera. Murió impenitente, habiendo sido su entierro perruno como de convencido librepensador”. Galceran seria enterrat en una fossa comuna en absència dels seus fills i Maria Quer i en la més absoluta solitud.

CAUSA, À.: Crimen cometido en la villa de Armentera en su Molino en la tarde del martes de Carnaval seis del corriente febrero (1894).
INGLADA, J.R.: “La família Tarrés-Pineda, moliners de l’Armentera”, El Carbassó 3, 4 i 5 (2005-2007).
RAHOLA, C.: Breviari de ciutadania. La pena de mort a Girona (2009).
VINYAS, J.: Memòries d’un gironí (1932).
VINYOLES, C.: “El Carnaval de Cal Moliner”, Presència núm. 693 (1985).
Premsa consultada: El Ampurdanès, El Regional, La República, La Vanguardia, Los Sitios.
Informació oral i documental facilitada per Joaquim Tarrés Tarrés (nét de Jaume Tarrés Aubach).

(Festa Major,2009)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA