A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Tres mestres amics de Caterina Albert

L’amistat de Caterina Albert Paradís (1861-1966) amb la figuerenca Adela Trayter Colls (1874-1968) es remunta als anys de l’adolescència, a l’època que Caterina Albert es traslladà a viure a Figueres, a ca l’Esteve Trayter Colomer (1851-1920), pare de l’Adela, per estudiar batxillerat a l’institut Ramon Muntaner. Esteve Trayter era mestre de parvulari, republicà i francmaçó. El piano que Caterina tenia a casa dels Trayter en acabar els estudis el regalà a l’Adela, la més gran de quatre germanes i futura mestra.

En el decurs de la seva vida Caterina Albert va establir fort lligams amb Adela Trayter, Joan Barceló i Salvador Albert.

Esteve Trayter va regentar, amb èxit, l’escola pública de pàrvuls de Figueres. Fou un mestre excèntric i intel.lectualment molt inquiet. Dirigia la seva escola fundada sobre els pilars de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Esteve, que tingué a un jovenet Dalí d’alumne, era un deixeble de Darwin que fins i tot va posar Darwinia de segon nom a una de les seves quatre filles. Aquest lliurepensador, vestit sempre amb una vella levita i amb unes barbes que li arribaven fins a la cintura, posseïa un peculiar museu farcit d’estranys artilugis que havia recollit arreu del món.

La jove Adela havia de seguir els passos del pare. Prengué possessió el 1891 com a mestra, amb disset anys, del parvulari de la Bisbal d’Empordà. L’escola de “Donya Adela” va adquirir prestigi ràpidamernt. Fou de les primeres parvulistes catalanes que aplicà el mètode Montessori. Si el seu pare havia estat un fervent admirador del pedagog alemany Froebel, ella, a més de pionera montessoriana, era una entusiasta de les idees de Dalcroze. Amb aquesta mestra les aules infantils de la Bisbal conegueren un encís desconegut fins llavors.

Des de sempre regnà una forta amistat entre Caterina i Adela. Aquesta, de petita, passava les seves vacances senceres a l’escalenca casa pairal dels Albert. Ja de més gran visitava sovint Caterina a l’Escala. Aquí, sobretot a l’estiu, feien hores i hores de tertúlia Caterina Albert, la seva germana Amèlia, Lola Broggi Alart, amiga íntima i dona del dibuixant barceloní refugiat a l’Escala per raons de salut Joan Pellicer Montseny ( -1914), la família Sitjà, la jove escriptora Regina Opisso, el cirurgià escalenc Joan Puig-Sureda Sais (1880-1978) i l’historiador Joaquim Folch i Torres (1886-1963) i les seves dones, les cunyades Antònia Bartomeu i Mercè Granell, ja fos al jardí de la casa pairal, a l’encisador jardí d’Empúries o al Clos del Pastor propietat d’Antònia Bartomeu. Per Santa Màxima, aquesta colla solia concentrar-se al balcó de can Maranges des d’on sentien les sardanes que es tocaven a la Platja. A la Bisbal, aquells anys, feien tertúlies literàries que reunien, a més d’Adela Trayter, admiradors de Víctor Català com Josep de Linares Escoda i Pietat Roig.

Adela Trayter es casava el 1920 amb el mestre i pedagog bisbalenc Josep Barceló i Matas (1875-1964). Barceló s’havia quedat orfe als catorze anys. Estava destinat de mestre a la Bisbal des de 1917 i havia enviudat l’any següent; el 1918 havia mort la seva muller Carme Torrent i el 1919 la seva filla Pietat. Josep Barceló també es féu gran amic de Caterina Albert. Se solien visitar. En Josep i l’Adela anaven a l’Escala a passar-hi uns dies d’estiueg i la Caterina anava a la Bisbal amb motiu d’uns jocs florals o de la festa major.

Barceló era una figura de relleu del Magisteri a Catalunya. Tenia un esperit inquiet i un enorme prestigi guanyat a pols durant els trenta-set anys de docència. Féu de mestre des de 1902 a Manacor, Castelló d’Empúries i Palafrugell abans d’incorporar-se a la Bisbal. Arreu havia lluitat aferrissadament per a un ensenyament gratuït. Tant ell com ella posseïen aquella segona dimensió didàctica. Era l’època de les cantúries: tot treballant es cantaven cançons rítmiques (“El General Bum-Bum”, “Les formiguetes”...).

Josep Barceló era un mestre innovador; mesos abans d’instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera (1923-1928) fou denunciat i investigat a la Bisbal per la seva tasca pedagògica. Aconseguí el 1924 el seu trasllat a Barcelona; Adela, el 1925. Barceló es faria càrrec amb l’adveniment de la II República, el 1931, de les direccions del grup escolar “Lluís Vives” i de la institució “Francesc Macià”; Trayter treballaria al grup “Milà i Fontanals” dirigit per Rosa Sensat. Acabada la guerra, però, els falangistes els feren cesar de les seves funcions. Barceló fou separat del Magisteri per la seva catalanitat i la seva pedagogia renovadora i se’l jubilà prematurament. Adela Trayter va poder continuar exercint, però fou declarada inhabilitada per ocupar càrrecs directius.

A partir de 1939 Barceló es dedicà a la poesia i arribà a publicar diferents llibres. L’any 1947 va publicar “El Clos del Pastor”, recull de poesies inspirades a l’Escala prologat per la seva amiga Caterina Albert. Josep i Adela a voltes la visitaven a l’Escala. A Barcelona, tanmateix, tant el domicili del matrimoni pedagògic com el pis que Caterina hi tenia foren llarg temps lloc de trobada i tertúlia. Barceló tenia 88 anys quan va morir a Barcelona el 1964. L’escriptor Josep Pla va escriure: "(...) Fou un mestre d’una gran eficàcia, el creador del Palafrugell de la meva generació, un home que ha deixat un record vivíssim i admirable”. Adela tenia 94 anys quan moria a Vic el 1968 enmig d’una gran soledat.

Salvador Albert Pey (1868-1944) havia nascut a Palamós però vivia a Sant Feliu de Guixols. Estudià la carrera de magisteri i després la d’enginyeria que no acabaria. Era un home auster, senzill, que els obrers de les fàbriques de taps i els pescadors el veien com un apòstol. Exercí de mestre a escoles de St. Feliu fent classes nocturnes perquè hi poguessin assistir els fills dels obrers. Entre d’altres, escriví el llibre “Involución” (1908) on exposà algunes idees sobre l’escola i el mestre. Sovint feia conferències al Centre Instructiu de la població, societat subvencionada pels obrers.

Aquest mestre milità de jove en el republicanisme possibilista. L’any 1910, recentment afusellat el mestre Ferrer i Guàrdia, un jove Salvador Albert superà contra pronòstic Francesc Cambó a les eleccions de diputats a Corts d’aquell any en el districte de la Bisbal amb uns resultats humiliants per al líder de la conservadora Lliga Regionalista. El prestigi i la popularitat de l’Albert continuava creixent. El pedagog i editor Josep Dalmau i Carles (1857-1928), en “El Defensor”, periòdic portaveu del Magisteri, considerà Albert «una de les intel.ligències més sòlides i complexes de Catalunya, en filosofia, literartura, arts, idiomes i economia».

Els dos Albert, Caterina i Salvador, havien coincidit moltes vegades en trobades i tertúlies particulars. Els unia també una forta amistat amb l’historiador Carles Rahola Llorenç (1881-1939). Albert era un assidu dels Jocs Florals que es celebraven a Barcelona i arreu. Caterina Albert havia presidit els Jocs Florals de 1917 i Salvador Albert formava part del jurat dels Jocs de l’any següent. Segons publicà el diari El Autonomista el 15/4/1920, Salvador Albert, en ocasió d’un homenatge que l’Ateneu Empordanès de Barcelona va retre a Víctor Català, va pronunciar un discurs molt emotiu: “L’homenatjada és una glòria empordanesa i catalana (...). Amb un temperament rebel fa el que sempre ha somiat”; a l’acte hi assistiren, a més de Salvador, els escriptors Lluís Via, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, representants d’ajuntaments empordanesos i molts altres.

Durant molts anys fou la figura indiscutible i rellevant del moviment republicà i federalista del Baix Empordà. Albert portà la representació parlamentària del districte de la Bisbal a Madrid durant set legislatures, la darrera a les Corts Constituents de la II República. Estimava el poble i ajudava amb el seu verb i la seva ploma a orientar-lo, dignificar-lo. Alternava la política amb la literatura; destacà també com a poeta, filòsof, periodista, assagista.

El maig de 1931, recent proclamada la República, fou nomenat ambaixador d’Espanya a Bèlgica (1931-34). Havent tornat de Brusel.les, es retirà de la política arran d’alguna crítica i es refugia a Ventalló a la modesta casa pairal de la seva dona. Allí, sol, amb els seus llibres i amb els seus records, es convertí en un ciutadà apagat i pensatiu. Ningú va saber donar resposta exacta de la seva retirada i del seu aïllament. L’escriptor modernista Prudenci Bertrana (1867-1941), que llavors vivia a Sant Pere Pescador, fou dels pocs que el va poder visitar. Digué: “Fa una vida d’ermità; només llegeix, escriu i cuida les flors”. Durant la campanya electoral del febrer de 1936, en voler anar a saludar-lo els oradors d’ERC Miquel Santaló (1887-1962) i Josep Irla (1876-1958) que acabaven de fer un acte a l’Escala, la Caterina Albert els féu dessistir tot dient: “És inútil. En Salvador no rep amics ni tan sols llegeix el diari. Una vida d’absència”.

Envellia de pressa. Vinguè la guerra i la revolució i va continuar a Ventalló. Allí, allunyat de tot i de tothom, va viure en el seu oasi de pau fins que uns falangistes uniformats i armats se l’endugueren emmanillat a la presó de Girona. Havent estat condemnat a trenta anys, va ser alliberat per septuagenari, amb poca salut i mig cec, als cinc anys de captiveri. Mesos després moriria pobrement en gairebé l’anonimat a Cerdayola del Vallès. Una mort silenciosa com silenciosos foren els últims anys de la seva vida.

BUSQUETS, J. i MOLERO, J.: L’ensenyament a Palafrugell. Ajunt. Palafrugell. 1993.
CABRUJA, A.: Polítics i escriptors gironins durant la II República. Aj. Salt, 1987.
LLOBERAS, P.: La Bisbal, anys enrera (1900-1939). Aj. la Bisbal. La Bisbal, 1974.
PLA, Josep.: Retrats de passaport. Destino. Barcelona, 1970.
PUJOL, D. i altres: Bisbalens d’abans. ECG (El Drac). La Bisbal, 1999.
MESTRAS, L.M.: “Adela Trayter. ‘Mestres d’aquell temps’”. Presència 616. Girona, 1983.

(Festa Major-...)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA