El suposat cadàver de Hitler el 1945 al búnquer de Berlín amb un mocador tapant l'impacte de bala just abans de ser incinerat.
Segons la URSS va comunicar el 1965, els mateixos cossos carbonitzats del Führer i Eva Braun que van trobar les seves tropes el 2 de maig de 1945 van ser enterrats tres vegades entre el 1945 i el 1946 i finalment, relata Antony Beevor a 'Berlin. La caída, 1945' (2003), destruïts i llençats al clavegueram el 1970 per evitar que algun dia fossin convertits en objecte de veneració. L'abril de 2000 els russos van voler impressionar el món mostrant en una exposició una minúscula peça craniana pertanyent segons ells a Hitler; ¿però no havien estat els mateixos russos qui el 1970 havien fet desaparèixer definitivament les seves restes?
Allò que és cert és que els russos al·legaren, al seu moment, haver descobert diversos cossos mig enterrats amb les característiques de Hitler, els denominats “doppelganger” del Führer. Però la incògnita de la no aparició dels cadàvers reals de Hitler i Braun i certes declaracions i moviments posteriors no van fer sinó incrementar els rumors segons els quals Hitler no havia mort sinó que s'havia refugiat en algun lloc. És coneguda una de les últimes converses de Hitler amb un oficial SS abans d'aquell 30 d'abril: “Mein Führer, per qui lluitarem ara? Per l'home que vindrà”.
El mariscal Gregory Zhukov, oficial major de l'exèrcit d'Stalin, les tropes del qual van ser les que van ocupar Berlín, va afirmar el mateix 1945 després d'una llarga investigació: “Nosaltres no hem pogut trobar el cos que pugui ser de Hitler”. El tinent general Bedell Smith, cap de personal del general Eisenhower a la invasió europea, va dir aquell octubre: “Ningú pot dir rotundament que Hitler està mort”. L'exsecretari de govern Jimmy Byrnes explica al seu llibre 'Hablando francamente' (1947): “Durant la conferència dels Quatre Grans a Postdam vaig inquirir al mariscal Josif Stalin sobre la sort de Hitler: Ell no està mort; ell ha escapat cap a Espanya o Argentina”.
La tendència, molt soviètica, de creure en obscures maquinacions es materialitzava en el mateix Stalin que, convençut de la no mort de Hitler, no feia més que escampar rumors: que havia arribat al Japó en un submarí; que s'havia refugiat a Argentina; que vivia a Espanya protegit per Franco sota el nom d'Adipulus i que havia mort l'1 de novembre de 1947 d'insuficiència cardiaca.
Una teoria explicada per Patrick Burnside a 'El escape de Hitler' (2000) assegura que la matinada del 30 d'abril Hitler va fugir amb un jet de Berlín en companyia d'Eva i dos homes amb destí a Noruega des d'on salparia un comboi de dotze submarins amb destí a la costa patagònica d'Argentina, moviment tolerat pels aliats perquè aquests tenien por de l'expansió de la URSS. També s'ha dit que es podrien haver refugiat a l'Antàrdida; l'almirall alemany Karl Doenitz havia declarat poc abans: “La flota de submarins està orgullosa d'haver trobat un paradís terrestre, una fortalesa inexpugnable per al Führer, en algun lloc austral del planeta”. El 1939, enginyers nazis havien comentat la construcció d'edificis capaços de suportar temperatures de 60 graus negatius.
“És molt possible, comenta Pablo Weschler a '¿Hitler en Argentina?' (www.elreloj.com, 13-XII-2006), que el Führer i una cinquantena de comandaments haguessin arribat en submarí a Argentina"; entre juny i agost de 1945, pocs mesos després de la fi de la guerra, es visionaren diferents submarins davant la costa argentina entre Bariloche i Río Negro, dos dels quals foren capturats amistosament al Mar de la Plata després d'un enfrontament el 4 de juliol amb destructors brasilers a tocar l'arxipèlag de Cap Verd.
La residència Inalco (ara restaurada) a la Patagònia argentina on es diu va viuré Hitler després d’escapar-se de Berlín.
El règim argentí de J. D. Perón (1945-1955) havia simpatitzat amb el nazisme i allí hi vivia una col·lectivitat alemanya important. Segons conta Carlos de Nápoli a 'Nazis en el sur' (2005), ja el 1934, l'aviadora estrella del nazisme, Hanna Reitsch (1912-1979), havia viatjat a Argentina per preparar un pla de sortida per si Hitler havia de fugir d'Alemanya, tot i que ella no en diu res a la seva autobiografia 'Volar... Mi vida' (1951).
Després d'una estada a la zona de Bariloche s'haurien traslladat per terra a la Patagònia interior; diferents testimonis així ho van declarar. Abel Basti diu al seu llibre 'Hitler en Argentina' (2006) que Hitler va passar els seus últims anys de vida totalment aïllat del món en un ambient bucòlic i en companyia d'Eva Braun, Martin Bormann i altres adeptes; també hauria estat vist a Còrdoba els anys 50. Ell, segons aquesta font, moriria al final dels 60 a la Patagònia i seria enterrat amb un nom italià.
Osvaldo Muray relata a 'Hitler vivió y murió en Chile' (2006) també l'itinerari seguit pel comboi de submarins, però, en canvi, situa el seu destí final més al sud, al “paradís terrestre” a que havia fet referència anys abans Doenitz i que no seria sinó l'illa xilena Friendship adquirida els anys 30 per un alemany. L'historiador paraguaià Mariano Llano, d'altra banda, sosté a 'Hitler y los nazis en Paraguay' (2004) que Hitler hauria mort el 1974 a terres guaranís protegit pel dictador Alfredo Stroessner en haver abandonat Argentina el 1955 després de caure Perón.
(L'Escalenc-2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada