A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Memòria dels terratrèmols a l’Escala

Un terratrèmol de magnitud 3,3 a l’escala de Richter, amb l’hipocentre a cinc quilòmetres de profunditat entre Torroella de Montgrí i l’Estarti, va sorprendre l’Escala durant set segons a 2/4 de 2 de la matinada de dijous 29 de març de 2007. Ha estat l’últim, fins ara, dels sismes registrats al llarg del temps que ha superat a l’Escala la intensitat III. Són precisament aquests, començant pels terratrèmols de 1903, la sèrie sísmica de la qual es té més informació, els que són objecte del nostre estudi.

El Diario de Gerona d’1 d’abril de 1903 es va fer ressò del terratrèmol que va sacsejar l’Escala i bona part de l’Empordà el diumenge 29 de març.

Al Diario de Gerona del dimecres 1 d’abril de 1903 apareix: “Por personas vecinas de La Escala hemos sabido que el domingo se experimentó en aquella localidad un ligero movimiento de trepidación subterrànea que fue observado por muchos vecinos de dicha villa”. El mateix Diario de Gerona comentava dos dies després: “Según se nos dice de La Bisbal se observó en aquella villa, con bastante intensidad, el fenómeno sísmico o movimiento de trepidación que se notó en La Escala, y del qual dimos cuenta en nuestra edición del miércoles”.

Aquest terratrèmol es produïa passada la mitjanit del diumenge dia 29 o, per ser més exactes, als primers minuts del dilluns dia 30. El fenomen, de magnitud (*) entre 3,5 i 4 a l’escala de Richter (corresponent a una intensitat IV a l’escala MSK) a l’epicentre (**) en algun punt pròxim al cap de Creus, es va poder copsar a l’Escala amb una intensitat III (correspondria a una magnitud entre 3 i 3,5), tant des de l’interior de les vivendes com des de cafès i tavernes. Va ser un sisme premonitori d’un altre de principal que s’havia de produir el dia 20 d’abril. L’acta del primer ple consistorial posterior al moviment sísmic del dia 29, corresponent al dissabte 4 d’abril i conservada a l’Arxiu Municipal de l’Escala, no en fa cap referència.

Al del dia 29 de març el seguiren un altre el dia 17 d’abril i un altre el dia 20. A la 1 de la matinada del dia 17 s’advertí una lleugera sacsejada, com la del dia 29, a les poblacions a tocar la badia de Roses, però el de ¾ de 9 del vespre del dia 20, situat a les coordenades 42º 18’ N 3º 17’ E, fou d’una intensitat superior als dos anteriors, amb epicentre entre Portlligat i cap de Creus (ref. IGN) i de magnitud 4,5 (intensitat V-VI). Va ser copsat des de Llançà a la Bisbal (75 Km.) i des de St. Feliu de Guíxols al Rosselló (150 Km.). A l’Escala hi arribà amb intensitat IV-V i va ser motiu de cert enrenou (trontollaren els mobles, balancejaren les embarcacions...). D’aquest sisme se’n feren ressò el Diario de Gerona, La Renaixença i La Vanguardia.

Diario de Gerona del dimecres dia 23: “Nos escriben de La Bisbal que a las 8.54 de la mañana del lunes se notó (...), pero de mayor intensidad y duración. Fue observado por la mayor parte de los vecinos de esta villa, alguno de los cuales se llevó un susto más que regular. A la misma hora se experimentó el temblor en Figueras, Rosas, La Escala y también se sintió en Port-bou donde fue muy pronunciado, tanto que los edificios altos llegaron a temblar (...). Créese que ha empezado el fenómeno en el cabo de Cerbai (Cervera?), siguiendo toda la cordillera pirenaica desde Levante a Poniente, como lo indica (...)”. Tampoc se’n van fer ressò les actes dels plens posteriors al fenomen.

“Rosas, 20 d’abril. Un terratrèmol que si hagués durat poch més –es llegia al diari barceloní La Renaixença de 21 d’abril– hauria ocasionat danys de molta consideració, ha sembrat lo panich en aquesta hermosa vila. Serien aproximadament (…)”. L’edició del dia 23 de La Vanguardia comentava que “ (…) produciendo oscilación en las casas y muebles, acompañado de un ruido que produjo gran espanto en aquellos habitantes. La mar estaba en calma y durante el fenómeno los barcos de pesca próximos sintieron notable balanceo (…)”.

Els sismes de març i abril de 1903 estan registrats a la carpeta 26 de la “Recopilació de dades sísmiques a les terres catalanes entre 1100 i 1906” del Fons Eduard Fontseré conservat a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i format per documentació diversa procedent de l’arxiu privat del físic, meteoròleg i sismòleg. Eduard Fontseré Riba (1870-1970) fou el fundador i director (1921-1939) del Servei Meteorològic de Catalunya; gràcies a ell es realitzaren els primers estudis catalans sistemàtics de meteorologia i climatologia.

Exactament tres anys després d’aquest sisme va tenir lloc un dels terratrèmols destinats a assolir una fama terrorífica. Era la 5 de la matinada de 18 d’abril de 1906 quan la ciutat de San Francisco (Califòrnia, EUA) va patir un terratrèmol de poc més d’un minut d’una magnitud de 7,8 a l’escala de Richter. Aquella matinada, una metròpoli adormida de quatre-cents mil habitants va ser engolida i va patir un incendi que durà tres dies amb el resultat final de més de tres mil morts. “No queda res tret del record”, va escriure el novel·lista Jack London. Va ser la primera catàstrofe natural captada en fotografies.

L’Institut Cartogràfic de Catalunya situa l’Escala en una zona d’intensitat sísmica denominada Z2, de caràcter lleu-moderat, amb unes previsions que disposen les magnituds màximes entre VI i VII. La Mediterrània Occidental està situada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques Euroasiàtica i Africana. La taxa de convergència és de lleu a moderada i per tant els terratrèmols es presenten a Catalunya i a la península Ibèrica amb poca freqüència. El fort pendent batimètric de la costa catalana, que assoleix una profunditat de 2.000 metres a poca distància del continent, es correspon amb freqüents moviments del sòl amb els hipocentres formant una línia paral·lela d’uns 20 quilòmetres d’amplada al litoral des del cap de Creus fins al golf de Sant Jordi. A Catalunya la majoria de sismes es concentren als extrems dels Pirineus catalans i a aquesta banda marítima.

Mapa dels epicentres dels terratrèmols que han fet tremolar el sòl escalenc d’ençà del segle XIV. (Composició: arxiu de l’autor. Font: ICC).

Entre els anys 1373 i 1448 van ocòrrer vuit terratrèmols destructors al nord del Principat entre 6 i 7 de magnitud que formen grup a part i foren percebuts des de l’Escala. Entre 1 i 2 de la matinada de 3 de març de 1373 es va produir un sisme de magnitud 6,2 (intensitat IX) entre la Ribagorça i la Vall d’Aran (ref. SGC). Aquest terratrèmol es projectà fins a 360 quilòmetres; el terra, a la costa, va tremolar de Barcelona a Perpinyà. A l’Empordà, curt però intens, va assolir una intensitat V; a Ullà la batzegada va despertar i treure al carrer a molta gent com també devia passar a la veïna població d’Empúries i al seu agregat nucli pescador del port de l’Escala.

La regió d’Olot és on es registraren devastadors sismes els anys 1427 i 1428 que provocaren la destrucció d’àmplies zones des de Puigcerdà fins a Girona. El pitjor terratrèmol, que va tenir lloc entre 8 i 9 del matí del dia de la Candelera de 1428 amb l’epicentre a Queralbs (ref. SGC) i magnitud 6,5, va produir nombrosos danys i gairebé un miler de morts. Es deixà sentir en un radi de 300 quilòmetres; conten que també afectà plenament l’Empordà amb una intensitat VII, que va provocar el pànic i, segons els jurats de la ciutat de Girona, va causar sis morts en esfondrar-se part d’una església a Castelló d’Empúries. El 25 de maig de 1448 es va produir un sisme de magnitud 5,6 (VII-VIII) amb epicentre entre Cardedeu i Llinars (ref. SGC) que arribà a l’Escala amb intensitat V, sacsejant, segons l’enginyer militar José Galbis, tot el litoral català.

El terratrèmol més devastador apreciat des de l’Escala, encara que totalment esmorteït per la distància, fou el que va patir per Tot Sants de 1755 la ciutat de Lisboa. Aquest magnosisme, dels més destructius de la història, va provocar un incendi que causà la destrucció quasi total de Lisboa amb entre 60 i 100 mil morts i un 85% dels edificis esfondrats. Els geòlegs estimen avui que la seva magnitud seria 9, amb hipocentre a 200 quilòmetres oceà Atlàntic endins. Les seves ones sísmiques van afectar tota la Península i els tsunamis (fins a 20 metres d’alçada) van castigar durament les costes d’Andalusia (1.275 morts) i el Marroc (10.000 morts). Tot i quedar documentada a l’Empordà la seva percepció, els llibres parroquials de l’Escala no en donen fe.

A les acaballes del segle XVIII un sisme va esglaiar la llavors esplendorosa població de l’Escala. Va succeir a les 3 de la tarda del 12 d’agost de 1798 a unes 40 milles nàutiques fora badia (ref. SIRENE). La magnitud epicentral va ser de grau 5 (VI-VII d’intensitat), però s’ignora tant la intensitat a l’Escala com si va provocar algun tsunami; l’endemà dia 13 a ¾ d’11 de la nit va tenir lloc una rèplica que repetia tant l’epicentre com la magnitud. De fet, aquests dos sismes van formar part d’una sèrie que va afectar entre l’11 i el 15 d’agost la costa empordanesa i més enllà.

El primer i més important sacsejament del segle XIX fou el que va patir la població el 18 de juliol de 1813 a les 5 i 10 minuts de la tarda; segons les coordenades 42º 18’ N 3º 12’ E, l’epicentre correspondria a un punt entre la Selva de Mar i el coll de Perafita (ref. SGC). El sismòleg Mengel va atribuir al sisme una magnitud VI, però Fontseré i Iglesias el van etiquetar de V. Tot i que les coordenades situen l’epicentre en terra ferma, Mengel, recollint el relat que féu Alexis Perrey l’any 1847 a Sur les tremblements de terre de la Péninsule Ibérique, sembla situar-lo al mar en dir: “A 5h. 10 m. du soir, forte secousse avec raz de marée que rejeta sur le rivage una quantité prodigieuse de matières inconnues et les ossements d’un enorme cétacé (...)”.

Altres fonts adjudiquen els efectes citats per Perrey i Mengel a una llevantada i no a un sisme, hipòtesis que consolidarien les coordenades terrestres. Si es vol buscar una analogia entre terratrèmols i temporals, els dos fenòmens naturals més violents del nostre entorn geogràfic, cal comparar les plaques tectòniques i les masses d’aire; ambdós fenòmens són sistemes autoorganitzats allunyats de l’equilibri que es caracteritzen per un aportament continu d’energia que s’allibera de manera sobtada. Un altre sisme (ref. IGN) va esdevenir el 1884 amb les coordenades epicentrals 41º 52’ N 3º 7’ E a llevant del cap de Sant Sebastià: “19 d’Avril, soir Palamós et frontière française tremblement de terre de quelques secousses”; l’Escala devia patir sensiblement l’efecte en trobar-se precisament al bell mig d’aquest tram.

Durant el segle XX altres terratrèmols van afectar la nostra població a part dels de 1903. El primer dels més significatius del segle XX que es deixaren sentir a l’Escala va tenir lloc a ¾ de 6 de la matinada de 10 de novembre de 1908 amb l’epicentre prop de Lladó (ref. IGN) i una intensitat IV; va arribar a l’Escala imperceptiblement. El 28 de setembre de 1917, a les 15.42, arribà a la població amb una intensitat III-IV un terratrèmol amb l’epicentre davant la costa de Portvendres de magnitud IV-V (ref. SURO); una rèplica inferior d’aquest es va produir a les 21.26 del 10 d’octubre amb l’epicentre al nord-est de Portbou.

A les 5.41 del 3 de juny de 1918 un sisme, que respon a les coordenades 41º 58’ 12” N 3º 12’ 54” E, d’una magnitud entre 4 i 4,5 (intensitat V) amb epicentre al sector Platja de Pals-Begur (ref. ENQF), va impactar a l’Escala amb una intensitat IV-V i l’ona sísmica abastà el tram litoral de Palamós a Cadaqués. Uns altres quatre es produïren respectivament el 19 de novembre de 1923 a la Vall d’Aran amb una magnitud epicentral 5.9 i a l’Escala amb una intensitat IV-V; el dia 12 de març de 1927 a la zona de Sant Celoni (Montseny) amb una magnitud màxima 5 i a l’Escala amb una intensitat III-IV; el dia 8 d’agost de 1958 amb epicentre a 25 milles nàutiques davant Pineda de Mar (Maresme) i una intensitat IV-V a l’Escala; el dia 18 de febrer de 1996 a la comarca occitana de la Fenolleda amb una magnitud de 5.2 que va fer fimbrar l’Escala amb intensitat IV.

L’any 2008 ha finalitzat amb un balanç de 110 terratrèmols a les comarques gironines (300 a Catalunya), la immensa majoria imperceptibles en ser microterratrèmols, tot i que dos d’ells, de magnituds 3,8 i 3,1, van causar cert alarma a la comarca de la Selva. D’ençà de l’any 2001 s’han registrat a la demarcació gironina 771 sismes, la gran majoria al Ripollès i a la Selva, destacant els dels anys 2004 i 2008. El 21 de setembre de 2004 es va produir el sisme més important, de 4,1 graus, amb l’epicentre a tocar Queralbs, que va sacsejar mig Principat. A l’Empordà, en aquests anys, s’han patit 7 terratrèmols, essent el de major magnitud l’esmentat de març de 2007.

(*) Mentre la magnitud correspon a la potència del sisme en el seu epicentre a l’escala de Richter (1-10), la intensitat correspon al nivell de percepció en un punt determinat a l’escala MSK (I-XII).

(**) L'hipocentre és el punt a l'interior de la Terra on s’origina el terratrèmol. L'epicentre respon a les coordenades terrestres o marítimes que corresponen a la vertical de l’hipocentre, és a dir, és des d'on s'expandeixen les ones sísmiques.


FONTSERÉ, E. i IGLESIES, J.: Recopilació de dades sísmiques entre 1100 i 1906 (1971).
GALBIS, J.: Catálogo sísmico de la zona comprendida entre los meridianos 5º E y los … (1932).
GOULA, X. i altres: Atles sísmic de Catalunya, volum I (1999).
MENGEL, O.: “Tremblements de Terre en Région Catalane”, S.A.S.L. des PP.OO (1910).
OLIVERA, C. i altres: Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya (2006).
SOUTADÉ, G.: Les tremblements de terre dans les Pyrénées Orientales et en Catalogne (1998).
Fons Eduard Fontseré (Institut Cartogràfic de Catalunya).
Premsa de 1903: Diario de Gerona, La Renaixença i La Vanguardia.
http://www.icc.es/web/gcontent/ca/sismologia/igc_sismologia.html


(L'Escalenc-2009)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA