• El títol del nínxol número 1 del cementiri d’Empúries

El títol del nínxol número 1 del cementiri parroquial d’Empúries va ser expedit l’any 1915 a nom del propietari emporità Pere Llop Saliner, besavi patern de l’actual titular, Engràcia (o Gràcia) Llop Cortal, en obtenir-lo per sorteig en un acte celebrat a les dependències municipals de l’Escala. La titularitat o drets funeraris actuals del nínxol han arribat a Gràcia Llop (veieu document) després de les successives defuncions dels seus anteriors propietaris, perquè la legislació no permet que la titularitat del nínxol sigui a nom d’un difunt.

L’alcalde de l’Escala Josep Carreras Joana, d’acord amb el capellà de la parròquia emporitana Joaquim Ramon, havia reclamat el febrer de 1914 un nou cementiri per a Empúries en substitució de l’antic cementiri d’Empúries o cella memoriae adossat a l’esglesia consagrada a Sant Martí aixecada sobre les restes de l’antiga basílica visigòtica (segles V-VIII). Molts anys abans, el 1787, el rei Carles III havia promulgat una Reial Cèdula que obligava la construcció dels cementiris fora de les poblacions adduint raons higièniques i sanitàries.

El nou cementiri, bastit en una parcel·la propietat del flequer Josep Sastre Taberner situada al mig dels tres veïnats de la parròquia (Empúries, les Corts i Cinclaus), va ser estrenat a la primaria de 1916. L’antiga necròpolis seria exhumada un cop les restes ossàries van ser depositades al nou. La referida boca mortuòria número 1 ha estat sepultura successivament de Pere Llop –el seu primer titular– el 3/4/1916 i Pere Comas Juli el 11/5/1930. Pere Llop, casat amb Teresa Arnay Planas, va morir d’apoplexia fulminant a l’edat de 55 anys; Pere Comas, casat amb Maria Sala Mixeu, va morir de cardiopatia als 71 anys.

(Camí de Ronda/2011)