J. M. Ximenis, coimpulsor de la consulta d’Arenys de Munt, comentava el llarg camí fins arribar al referèndum de 13 de setembre i afegia: “Després de la consulta d’Arenys vam constatar que havíem obert la porta d’aquestes quatre parets on ens tenen tancats. I sabeu què vam veure a l’altre costat? La llibertat (…). Gràcies a la intervenció de l'Estat i la Falange el joc de desinhibició mental del referèndum es va convertir en una votació èpica". La tanda de parlaments finalitzava amb la lectura d’adhesions de personalitats del món de la cultura i la política. Oriol Foll, membre de La Bisbal Decideix, tancava l’acte oferint un breu i emotiu recital.
L'acte central de la campanya es va celebrar el 19 de febrer amb un ple absolut per presenciar el debat. (Fotografia: Etna Estrems).
M. Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern espanyol, va manifestar abans del referèndum d’Arenys de Munt: “Doy por hecho que los demócratas no irán a votar”. El responsable de Ciutats i Política Municipal del PSOE, Antonio Hernando, va proclamar que tots els demòcrates haurien de condemnar el referèndum. Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, va reconèixer “que referéndums como los de Arenys, en los que se gana con un 96% y se apedrea a los que están en contra, me levantan el estómago y me recuerdan a los países totalitarios". Declaracions com aquestes, esperpèntiques i reveladores de com és la “democràcia a l’espanyola”, no han fet sinó contribuir a l’increment de l'independentisme sociològic.
Els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) certifiquen que l’independentisme ha augmentat prop de sis punts des de 2005. Si a l’enquesta de 2005 el 13,6% dels enquestats es mostraren partidaris que Catalunya tingués un Estat propi, ara el percentatge és del 19%. El CEO ofereix un ventall d’opcions que van de l’Estat autonòmic a la independència de Catalunya passant per l’Estat federal; davant la disjuntiva independència sí-independència no les forces s’equiparen. Segons el baròmetre d’El Periódico elaborat el gener, el 39,0% votaria a favor de la independència i el 40,6% en contra; s’hi evidencia també un empat tècnic. Una enquesta de la UOC revela que el 50,3% votaria sí a la independència i el 17,8% votaria no; el 24,6% s'abstindria i el 7,2% no respon.
L´acte central de la campanya a l’Escala es va celebrar el 19 de febrer a la sala d’actes de l’ajuntament amb un ple absolut per presenciar el debat amb la participació per part del ‘sí’ de Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló, Francesc Ribera Titot, cantant del grup Brams, i Narcís Oliveras, exconseller de Comerç de la Generalitat i membre de Sobirania i Justícia, i per part del ‘no’ de Montserrat Nebrera, exdiputada del PP, i Diego Borrego, regidor del PP a Figueres; el debat va ser moderat pel periodista Salvador Alsius. Un altre acte destacat va tenir lloc el dissabte 27 a la Platja amb uns emotius parlaments per part de Elisenda Paluzie, Uriel Beltran i Alfons López Tena acompanyats de dos observadors internacionals sards.
Dissabte 27 a la Platja: Elisenda Paluzie, Alfons López Tena, dos observadors internacionals sards i Uriel Beltran. (Fotografia: Etna Estrems).
La Unió Europea només reconeix com a vàlids resultats de referèndums d’autodeterminació vinculants que superin el 50% de participació i els vots del ‘sí’ sobrepassin el 55%. En el cas de la consulta escalenca el ‘sí’ ha estat aclaparador, però la participació ha quedat lluny del mínim assenyalat. L’índex de participació, atesa la nul·la col·laboració institucional esmentada abans, no es pot comparar amb els de les eleccions; s’ha de comparar amb qualsevol activitat organitzada per la societat civil i la consulta és la més important de les que hi ha hagut a l’Escala des de la Transició.
L’èxit de les consultes no es mesura només pel resultat i el seu grau de participació, sinó també per la seva capacitat de centrar el debat polític; des d’aquest punt de vista, la consulta ha triomfat espectacularment. El mot ‘independència’ fins no fa massa tenia a Catalunya connotacions de marginalitat i sovint era criminalitzat; ara, en bona part per les consultes autodeterministes, és en boca de tothom i al centre del debat polític.
L'exprimer ministre del Québec Bernard Landry ha assegurat que és “normal i natural” que una nació vulgui la independència nacional, ja que es tracta d'una “qüestió de dignitat, d'identitat”; en l'última consulta (1995) el 55% de la població va votar ‘sí’ i ara s’està treballant en una cinquena consulta que no serà convocada fins veure absolutament segura la victòria. Escòcia avança amb pas ferm cap a l'exercici de l'autodeterminació; ha presentat el full de ruta per convocar un referèndum vinculant aquest any 2010.
Cartell anunciant el seguit d’activitats que tenia lloc durant la consulta al jardí del col·legi electoral. (Composició: Eva Monge).
Els resultats en les consultes celebrades a més de 250 municipis són un vot d’esperança, de futur. S’ha de continuar aquest procés fins arribar a Barcelona. La consulta sobre la independència a Barcelona tindrà una dimensió mundial, internacional. Després s’ha de treballar perquè el Parlament de Catalunya convoqui, en la propera legislatura, un referèndum vinculant sobre la independència. Serà una nova etapa en la qual l’eix vertebrador ja no serà l’autonomia i el desplegament de l’Estatut, sinó que serà l’autodeterminació.
Segons comenta l’amic maresmenc Quim Gibert, durant el judici obert a París (1927) contra Francesc Macià i els seus col·laboradors, arran del fracàs del complot de Prats de Molló, Macià va dir aprofitant el ressò judicial: “Perdent, guanyarem”; i, certament, el mite de l’Avi es va gestar en aquest context. Serveixi aquesta reflexió per valorar el resultat final de participació que, malgrat la indiferència o l’oposició de les institucions oficials i les opinions d’alguns polítics, segur que premiarà l’ambició de la nostra gent. Com va dir Macià: Perdent, guanyarem!
L'acte central de la campanya es va celebrar el 19 de febrer amb un ple absolut per presenciar el debat. (Fotografia: Etna Estrems).Els baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) certifiquen que l’independentisme ha augmentat prop de sis punts des de 2005. Si a l’enquesta de 2005 el 13,6% dels enquestats es mostraren partidaris que Catalunya tingués un Estat propi, ara el percentatge és del 19%. El CEO ofereix un ventall d’opcions que van de l’Estat autonòmic a la independència de Catalunya passant per l’Estat federal; davant la disjuntiva independència sí-independència no les forces s’equiparen. Segons el baròmetre d’El Periódico elaborat el gener, el 39,0% votaria a favor de la independència i el 40,6% en contra; s’hi evidencia també un empat tècnic. Una enquesta de la UOC revela que el 50,3% votaria sí a la independència i el 17,8% votaria no; el 24,6% s'abstindria i el 7,2% no respon.
L´acte central de la campanya a l’Escala es va celebrar el 19 de febrer a la sala d’actes de l’ajuntament amb un ple absolut per presenciar el debat amb la participació per part del ‘sí’ de Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló, Francesc Ribera Titot, cantant del grup Brams, i Narcís Oliveras, exconseller de Comerç de la Generalitat i membre de Sobirania i Justícia, i per part del ‘no’ de Montserrat Nebrera, exdiputada del PP, i Diego Borrego, regidor del PP a Figueres; el debat va ser moderat pel periodista Salvador Alsius. Un altre acte destacat va tenir lloc el dissabte 27 a la Platja amb uns emotius parlaments per part de Elisenda Paluzie, Uriel Beltran i Alfons López Tena acompanyats de dos observadors internacionals sards.
Dissabte 27 a la Platja: Elisenda Paluzie, Alfons López Tena, dos observadors internacionals sards i Uriel Beltran. (Fotografia: Etna Estrems).La Unió Europea només reconeix com a vàlids resultats de referèndums d’autodeterminació vinculants que superin el 50% de participació i els vots del ‘sí’ sobrepassin el 55%. En el cas de la consulta escalenca el ‘sí’ ha estat aclaparador, però la participació ha quedat lluny del mínim assenyalat. L’índex de participació, atesa la nul·la col·laboració institucional esmentada abans, no es pot comparar amb els de les eleccions; s’ha de comparar amb qualsevol activitat organitzada per la societat civil i la consulta és la més important de les que hi ha hagut a l’Escala des de la Transició.
L’èxit de les consultes no es mesura només pel resultat i el seu grau de participació, sinó també per la seva capacitat de centrar el debat polític; des d’aquest punt de vista, la consulta ha triomfat espectacularment. El mot ‘independència’ fins no fa massa tenia a Catalunya connotacions de marginalitat i sovint era criminalitzat; ara, en bona part per les consultes autodeterministes, és en boca de tothom i al centre del debat polític.
L'exprimer ministre del Québec Bernard Landry ha assegurat que és “normal i natural” que una nació vulgui la independència nacional, ja que es tracta d'una “qüestió de dignitat, d'identitat”; en l'última consulta (1995) el 55% de la població va votar ‘sí’ i ara s’està treballant en una cinquena consulta que no serà convocada fins veure absolutament segura la victòria. Escòcia avança amb pas ferm cap a l'exercici de l'autodeterminació; ha presentat el full de ruta per convocar un referèndum vinculant aquest any 2010.
Cartell anunciant el seguit d’activitats que tenia lloc durant la consulta al jardí del col·legi electoral. (Composició: Eva Monge).Els resultats en les consultes celebrades a més de 250 municipis són un vot d’esperança, de futur. S’ha de continuar aquest procés fins arribar a Barcelona. La consulta sobre la independència a Barcelona tindrà una dimensió mundial, internacional. Després s’ha de treballar perquè el Parlament de Catalunya convoqui, en la propera legislatura, un referèndum vinculant sobre la independència. Serà una nova etapa en la qual l’eix vertebrador ja no serà l’autonomia i el desplegament de l’Estatut, sinó que serà l’autodeterminació.
Segons comenta l’amic maresmenc Quim Gibert, durant el judici obert a París (1927) contra Francesc Macià i els seus col·laboradors, arran del fracàs del complot de Prats de Molló, Macià va dir aprofitant el ressò judicial: “Perdent, guanyarem”; i, certament, el mite de l’Avi es va gestar en aquest context. Serveixi aquesta reflexió per valorar el resultat final de participació que, malgrat la indiferència o l’oposició de les institucions oficials i les opinions d’alguns polítics, segur que premiarà l’ambició de la nostra gent. Com va dir Macià: Perdent, guanyarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada