Jaume Sastre Colomeda pot semblar el nom d’un dels molt personatges anònims que van forjar l’Escala de la seva època. Aquest escalenc, ans al contrari, forma part de la petita història de l’Escala en haver estat regidor en dues legislatures i alcalde de barri (del barri de la Font o districte 2n) durant set legislatures correlatives (llevat del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera). Mèrit tingué haver guanyat com a alcalde de barri la confiança de sis alcaldes de diverses tendències polítiques, però encara més la dels seus conveïns. L’alcalde de barri, figura subalterna de l’alcalde creada pel rei Carles III el 1768 per assegurar l’ordre públic als barris de Madrid, era al segle XIX una persona nomenada per l’alcalde, en substitució del Síndic, per al regiment dels districtes urbans i de les barriades separades de les poblacions.
Jaume Sastre va ser regidor durant dues legislatures al tram final del segle XIX i alcalde de barri del barri de la Font durant set legislatures correlatives al primer terç del segle XX. (Fotografia: arxiu de l'autor)
Jaume Sastre (1869-1959), descendent de la nissaga Sastre que s’havia establert a l’Escala ja abans de la seva fundació, era fill d’una d’una casa ‘arreglada’ del carrer de l’Hospital (avui Joan Massanet). Els Sastre eren pagesos: camps (blat de moro, userda...), una olivera i dues vinyes; a casa, un celler i el bestiar (porcs, oques, gallines, conills). Els seus pares Silvestre Sastre i Ximinis (1834) i Dolors Colomeda i Lleonart (1840) s’havien casat el 1868; els seus avis paterns eren Silvestre Sastre i Cristina Ximinis. Jaume Colomeda tenia dos germans: Joan i Josep. Joan va desertar per evitar el servei militar i es refugià a França on acabà formant una família; Josep es casaria amb la Queles i una vegada enviudat ho faria amb Elvira Callol.
Silvestre Sastre Ximinis havia estat regidor, essent alcalde de l’Escala Lluís Albert i Paradeda, durant les legislatures biennals 1883-1885 i 1885-1887 (els biennis s’iniciaven el juliol); durant la legislatura 1887-1890 Silvestre fou ‘associat consistorial’, membre d’una mena de consell assessor que ratificava certs acords plenaris de l’Ajuntament. Els dos Silvestres, pare i avi, havien estat membres a l’Escala del sometent. L’avi participà en diferents fets d’armes com la defensa de la població davant l’atac carlista de 1837.
Jaume Sastre va nèixer durant el “Sexenni revolucionari” (1869-1873). La proclamació de la I República el 1873 va ser festejada a moltes llars escalenques. Jaume va crèixer en un ambient d’ateneus i centres republicans, d’evangèlics i maçons. Influït pel seu pare, Jaume mamà de l’ideari republicano-federal d’antics federals com Abdó Terrades, Pi i Margall, Narcís Monturiol. El menjador de cals Sastre estava presidit per la pintura “La llibertat guiant al poble”, de Delacroix, obra al.legòrica de l’aixecament revolucionari a la França de 1830.
Com tants altres, Jaume Sastre acostumava els dijous a anar amb tartana al mercat de Figueres a vendre els seus productes. A l’única fonda del Pont del Príncep s’aturaven a l’anada per donar un respir a l’euga i a la tornada hi dinaven. A resultes d’aquests viatges setmanals, seria aquí on agonitzant el s. XIX coneixeria la seva dona: la borrassenca Rita Daunis Llanta (1870-1961). La Rita era la germana petita de Carme Daunis, dona del propietari i cuinera de l’establiment. Carme estava casada amb el propietari dels terrenys que rodegen l’encreuament de carreteres del Pont del Príncep: l’hostal, una benzinera i un altre establiment.
Jaume Sastre i Rita Daunis es casaren el 1896 i tingueren dos fills: Jaume i Caterina. Jaume (1901-1990) esdevingué el 1931 regidor de la coalició republicana i va romandre des de 1939 més de vint anys exiliat; Caterina (1904-1994), vídua de Francesc Sala Flaqué, director de l’antiga cobla “La Principal de l’Escala” i víctima del bombardeig de 1939, m’explicava que encara recordava les estades que havia fet a casa dels seus oncles del Pont del Príncep. El topònim ‘Pont del Príncep’ prové de l’any 1814 quan per facilitar el pas de la comitiva del rei Ferran VII que tornava de França després de la Guerra del Francès es va construir un pont provisional per superar l’excés d’aigua del riu Manol que impedia passar pel gual.
L'Escala estava dividida en dos barris i el barri de la Font o districte 2n comprenia la seva meitat nord-oest. El carrer de l'Hospital (a la fotografia) albergava l'edifici consistorial i més amunt la casa dels Sastre. (Fotografia: Josep Esquirol. Col·lecció: Rafel Bruguera).
Jaume Sastre va ser regidor durant dues legislatures al tram final del segle XIX i alcalde de barri del barri de la Font durant set legislatures correlatives al primer terç del segle XX. (Fotografia: arxiu de l'autor)Jaume Sastre (1869-1959), descendent de la nissaga Sastre que s’havia establert a l’Escala ja abans de la seva fundació, era fill d’una d’una casa ‘arreglada’ del carrer de l’Hospital (avui Joan Massanet). Els Sastre eren pagesos: camps (blat de moro, userda...), una olivera i dues vinyes; a casa, un celler i el bestiar (porcs, oques, gallines, conills). Els seus pares Silvestre Sastre i Ximinis (1834) i Dolors Colomeda i Lleonart (1840) s’havien casat el 1868; els seus avis paterns eren Silvestre Sastre i Cristina Ximinis. Jaume Colomeda tenia dos germans: Joan i Josep. Joan va desertar per evitar el servei militar i es refugià a França on acabà formant una família; Josep es casaria amb la Queles i una vegada enviudat ho faria amb Elvira Callol.
Silvestre Sastre Ximinis havia estat regidor, essent alcalde de l’Escala Lluís Albert i Paradeda, durant les legislatures biennals 1883-1885 i 1885-1887 (els biennis s’iniciaven el juliol); durant la legislatura 1887-1890 Silvestre fou ‘associat consistorial’, membre d’una mena de consell assessor que ratificava certs acords plenaris de l’Ajuntament. Els dos Silvestres, pare i avi, havien estat membres a l’Escala del sometent. L’avi participà en diferents fets d’armes com la defensa de la població davant l’atac carlista de 1837.
Jaume Sastre va nèixer durant el “Sexenni revolucionari” (1869-1873). La proclamació de la I República el 1873 va ser festejada a moltes llars escalenques. Jaume va crèixer en un ambient d’ateneus i centres republicans, d’evangèlics i maçons. Influït pel seu pare, Jaume mamà de l’ideari republicano-federal d’antics federals com Abdó Terrades, Pi i Margall, Narcís Monturiol. El menjador de cals Sastre estava presidit per la pintura “La llibertat guiant al poble”, de Delacroix, obra al.legòrica de l’aixecament revolucionari a la França de 1830.
Com tants altres, Jaume Sastre acostumava els dijous a anar amb tartana al mercat de Figueres a vendre els seus productes. A l’única fonda del Pont del Príncep s’aturaven a l’anada per donar un respir a l’euga i a la tornada hi dinaven. A resultes d’aquests viatges setmanals, seria aquí on agonitzant el s. XIX coneixeria la seva dona: la borrassenca Rita Daunis Llanta (1870-1961). La Rita era la germana petita de Carme Daunis, dona del propietari i cuinera de l’establiment. Carme estava casada amb el propietari dels terrenys que rodegen l’encreuament de carreteres del Pont del Príncep: l’hostal, una benzinera i un altre establiment.
Jaume Sastre i Rita Daunis es casaren el 1896 i tingueren dos fills: Jaume i Caterina. Jaume (1901-1990) esdevingué el 1931 regidor de la coalició republicana i va romandre des de 1939 més de vint anys exiliat; Caterina (1904-1994), vídua de Francesc Sala Flaqué, director de l’antiga cobla “La Principal de l’Escala” i víctima del bombardeig de 1939, m’explicava que encara recordava les estades que havia fet a casa dels seus oncles del Pont del Príncep. El topònim ‘Pont del Príncep’ prové de l’any 1814 quan per facilitar el pas de la comitiva del rei Ferran VII que tornava de França després de la Guerra del Francès es va construir un pont provisional per superar l’excés d’aigua del riu Manol que impedia passar pel gual.
L'Escala estava dividida en dos barris i el barri de la Font o districte 2n comprenia la seva meitat nord-oest. El carrer de l'Hospital (a la fotografia) albergava l'edifici consistorial i més amunt la casa dels Sastre. (Fotografia: Josep Esquirol. Col·lecció: Rafel Bruguera). Mentre en Jaume era un decidit anticlerical i antivaticanista (no antireligiós), per la constant ingerència de l’Església Catòlica en assumptes d’Estat, la Rita solia anar els diumenges al culte de l’Església Baptista amb una bíblia sota el braç (editada el 1880, la família encara avui la conserva). Primer a can Lassús, al carrer Perxel, que feia la funció de temple, i des de 1927 fins 1938 al temple del número .... del carrer Canyet. Els pastors llavors eren Gabriel Anglada (1912-1917), Ambròs Celma (1918-1922) i Antoni Minuesa (1923-1934). Salvi Lassús Callol era el supervisor dels baptistes locals. Silvestre Sastre i Salvi Lassús havien coincidit a l’Ajuntament com a “associats consistorials” a la legislatura 1888-1890.
Jaume era membre destacat de l’orfeó “Els Atlants” (1916) sorgit de l’Ateneu Art i Cultura (1910) i nascut sota l’ombra del republicanisme-federal escalenc. L’orfeó era dirigit pel fill de l’Avi Xaxu Josep Vicens Mornau. Els orfeons recollien la tradició de les societats corals creades a mitjan s. XIX per Josep A. Clavé i eren un component més del moviment catalanista cultural. Jaume conservava a casa l’estendard del cor que la família acabaria enterrant, acabada la guerra civil, dins una saca a una vinya amb el vell trabuc del sometent i llibres per por a ser motiu de represàlia. Tenia grans dots per al cant; eren famosos els seus solos. En alguna ocasió excepcional havia cantat al culte de l’església baptista; la música i el cant eren inseparables de la litúrgia protestant.
Diversos alcaldes foren testimonis de la seva dilatada trajectòria com a alcalde de barri. Josep Callol Maranges (1882-1945), sastre patronista, ho fou el mandat 1918-1919; intentà de portar el ferrocarril a l’Escala. Nonito Camós Suñe (1887-1949), pescador, ho va ser el 1919-1920; fou molt criticat per raons del joc, la butrícia i l’enllumenat. Rafel Callol Pasqual (1876-1955), propietari d’una fàbrica de salats, ho va ser el 1920-1922; s’accentuà la problemàtica de l’escassetat del pa. Josep Callol Serrats (1879-1944) ho fou el 1922-1923; d’alcalde republicà nacionalista el 1922 a alcalde-gestor després dels Fets d’Octubre de 1934. Josep Masferrer Pasques (1863-1943), mestre particular, ho va ser el 1923-1924; resultà una peculiar cohabitació entre aquest alcalde missaire i l’alcalde de barri menjacapellans. Després de la dictadura de Primo de Rivera repetirien Nonito Camós el 1930-1931 i amb la II República Rafel Callol el 1931-1934.
Jaume Sastre complia les funcions que l’alcalde li delegava, com ocupar-se de l’elaboració i manteniment del cens, del somatent, de funcions auxiliars d’administració, de la supervisió de l’enllumenat i l’estat de la via pública, de vetllar per l’ordre i les necessitats socials, de recollir queixes i reclamacions. Els alcaldes de barri eren concensuats pels veïns i ratificats per l’alcalde. Van ser persones de confiança de l’alcalde i apreciades pels veïns.
- Entrevistes (any 2004) als néts de Jaume Sastre: Jaume i Caterina Sastre Mas (81 i 78 anys).
- Llibres d’actes dels plens 1880-1933 de l’Ajuntament de l’Escala (AME).
- Guanter, Pere: Els alcaldes de l’Escala (1900-1999). Brau Edicions. Figueres, 2003.
Jaume era membre destacat de l’orfeó “Els Atlants” (1916) sorgit de l’Ateneu Art i Cultura (1910) i nascut sota l’ombra del republicanisme-federal escalenc. L’orfeó era dirigit pel fill de l’Avi Xaxu Josep Vicens Mornau. Els orfeons recollien la tradició de les societats corals creades a mitjan s. XIX per Josep A. Clavé i eren un component més del moviment catalanista cultural. Jaume conservava a casa l’estendard del cor que la família acabaria enterrant, acabada la guerra civil, dins una saca a una vinya amb el vell trabuc del sometent i llibres per por a ser motiu de represàlia. Tenia grans dots per al cant; eren famosos els seus solos. En alguna ocasió excepcional havia cantat al culte de l’església baptista; la música i el cant eren inseparables de la litúrgia protestant.
Diversos alcaldes foren testimonis de la seva dilatada trajectòria com a alcalde de barri. Josep Callol Maranges (1882-1945), sastre patronista, ho fou el mandat 1918-1919; intentà de portar el ferrocarril a l’Escala. Nonito Camós Suñe (1887-1949), pescador, ho va ser el 1919-1920; fou molt criticat per raons del joc, la butrícia i l’enllumenat. Rafel Callol Pasqual (1876-1955), propietari d’una fàbrica de salats, ho va ser el 1920-1922; s’accentuà la problemàtica de l’escassetat del pa. Josep Callol Serrats (1879-1944) ho fou el 1922-1923; d’alcalde republicà nacionalista el 1922 a alcalde-gestor després dels Fets d’Octubre de 1934. Josep Masferrer Pasques (1863-1943), mestre particular, ho va ser el 1923-1924; resultà una peculiar cohabitació entre aquest alcalde missaire i l’alcalde de barri menjacapellans. Després de la dictadura de Primo de Rivera repetirien Nonito Camós el 1930-1931 i amb la II República Rafel Callol el 1931-1934.
Jaume Sastre complia les funcions que l’alcalde li delegava, com ocupar-se de l’elaboració i manteniment del cens, del somatent, de funcions auxiliars d’administració, de la supervisió de l’enllumenat i l’estat de la via pública, de vetllar per l’ordre i les necessitats socials, de recollir queixes i reclamacions. Els alcaldes de barri eren concensuats pels veïns i ratificats per l’alcalde. Van ser persones de confiança de l’alcalde i apreciades pels veïns.
- Entrevistes (any 2004) als néts de Jaume Sastre: Jaume i Caterina Sastre Mas (81 i 78 anys).
- Llibres d’actes dels plens 1880-1933 de l’Ajuntament de l’Escala (AME).
- Guanter, Pere: Els alcaldes de l’Escala (1900-1999). Brau Edicions. Figueres, 2003.
(L'Escalenc-...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada