A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Un escalenc en l'enigma de la mòmia del rei Jaume I

El passat 2 de febrer de 2008 es complia el 800è aniversari del naixement del rei Jaume I el Conqueridor. La contemplació de la seva tomba reial aquesta Setmana Santa a Poblet en ocasió de l’efemèride i una conversa amb l'escalenc d'adopció Pere Alberny m'han suscitat l'elaboració del present escrit.


El monestir de Poblet (fotografia de F. Bedmar cedida per Turisme de Catalunya) i el panteó reial amb el sepulcre del rei Jaume (fotografia de T. Vilarrubó), el cap momificat del rei en una imatge de 1856 (fotografia d’autor desconegut) i l’escalenc Pere Alberny.

Jaume I (Montpeller, 1208-València, 1276), personatge clau en la història dels territoris de l'antiga Corona catalano-aragonesa, moria el 1276 camí del monestir de Poblet. Havia decidit el 1232, segons ell mateix conta al 'Llibre dels fets' (XIII), que volia acabar els seus dies formant part de la comunitat religiosa cistercenca de l’abadia de Poblet i ser-hi enterrat sota terra davant l'altar de Santa Maria. Aquest monestir de la Conca de Barberà va ser, durant els segles XIV i XV, el panteó oficial dels monarques i infants de la Corona d'Aragó.

L'equip d'investigadors encapçalat per Mariona Ibars que fa anys que intenta analitzar les restes de reis de la Corona d'Aragó dipositades a Poblet pretén de nou, en ocasió del 800è aniversari, analitzar el contingut del sarcòfag del rei En Jaume. L'objectiu és concloure quin dels dos cranis (ambdós amb impacte de fletxa) que conté el sepulcre pertany a la resta de l'esquelet allí depositat i comprovar si l'ossada és realment la del Rei. Però l'estudi antropològic haurà d'evidenciar si es tracta d'ell o d'Alfonso II el Cast les despulles del qual també reposen a Poblet.

Aquests investigadors intenten també identificar un altre monarca enterrat a Poblet: Carles de Viana (1421-1461). Aquest primer príncep de Viana va ser, segons la teoria mallorquina, el pare de Cristòfol Colom. Pròximament compararan mostres d'ADN d’una seva rebesnéta amb les del Príncep. Aquesta investigació és l'aval per sol·licitar als monjos de Poblet l'obertura del sepulcre de Jaume I i comparar l’ADN amb algun familiar.

Aquesta incertesa sobre l'autenticitat de l'esquelet del Rei és producte dels diversos avatars pels quals han passat les seves restes des que el 1836 els sarcòfegs de Poblet, arran de la desamortització de Mendizábal i l'abandonament del cenobi, fossin profanats i saquejats a la recerca de tresors i que les restes de més de cent nobles quedessin escampades i barrejades. Un capellà les va recollir i les va traslladar, embolicades en sacs, a la seva parròquia. El 1843 les despulles van ser portades a la catedral de Tarragona on van romandre fins a l’operació propagandística del règim franquista en què va esdevenir el retorn de 1952 a Poblet.

Pere Alberny Castells (Peralada, 1930), resident a l'Escala des de 1970, m'explica que ell va ser un dels soldats de l’esquadra d’infanteria Ebro 56 que el dia 3 de juny d'aquell any va formar part de la comitiva que va traslladar des de Tarragona tres fèretres i sis petits armons amb restes reials fins al monestir de Poblet. "Els fèretres i els armons estaven a la catedral el dia de la vigília posats sobre un gran cadafal cobert d'una tela de vellut negre", recorda en Pere.

Segons va enregistrar el No-Do les restes que conté el sarcòfag del Rei són bicèfales, de la qual cosa discrepa en Pere, que assegura: "A la catedral de Tarragona el sepulcre es va tapar davant meu i jo hi vaig veure només un cap; el rostre de Jaume I mostrava l'aspecte de cuir vell i presentava una cicatriu al front i una altra darrere l'orella. Justament abans de tapar el sepulcre hi vaig ficar un pergamí amb el meu nom i la meva adreça. Referent a la problemàtica dels caps, el llavors encarregat de la biblioteca del monestir de Poblet, que era de Figueres, em diria més tard que millor no investigar res perquè hi havia interessos en joc".

Després d’una missa de difunts la comitiva sortia cap a Poblet. En Pere explica: "Obria el seguici, interminable i molt pompós, una companyia de gastadors amb armes a la funerala i a continuació l’esquadra d’infanteria i heralds a cavall i tot seguit ministres, cardenals, militars, dues centúries del Frente de Juventudes, una nodrida representació de la noblesa de l'antiga Corona d'Aragó i altres personalitats".

"El recorregut amb els tres fèretres i els sis petits armons presidits pel del rei Jaume es va fer des de Tarragona amb carros mortuoris i des de l'Espluga de Francolí tres quilòmetres sobre les nostres espatlles; va ser aquí on es va incorporar el dictador Franco sota pal·li. Jo vaig ser un dels vuit soldats que duien el sepulcre amb la mòmia atribuïda al rei Jaume i van posar-lo dins la tomba reial del monestir. Els soldats vestíem a la manera dels exèrcits dels reis catalano-aragonesos de l’època", conclou en Pere.

Joaquim Miret Sanz va escriure el 1902 al volum 9 de la Revue Hispanique la nota "La cabeza del Rey Jaime I de Aragón" on apareix una fotografia de la momia obtinguda el 1856 amb motiu del canvi d’emplaçament dins la catedral de Tarragona. La fotografia permet veure la cicatriu sobre la cella esquerra que correspondria a l'impacte d'una fletxa rebut el 1238 durant el setge de València. Segons el mateix rei Jaume descriu al 'Llibre dels fets': "(...) e balester sarraí tirà'ns, e de part lo capel de sol e el batut, donà'ns en lo cap ab lo cayrel, prop del front. E Déus que ho volch, no trespassà lo test, e exi'ns be a la maytat de la testa la punta de la sageta (...)".

Setmanes abans del trasllat un grup d'estudiants catalanistes encapçalats per l'activista Pere Figuera havia planificat l’Operació Ratapinyada: el segrest de la mòmia de Jaume I. Un cop contra el franquisme, que volia apropiar-se de la història de Catalunya i els seus mites, que va acabar en un no-res per discrepàncies internes. Havia de ser segrestada a la catedral de Tarragona i portada al monestir nord-català de Sant Miquel de Cuixà on els segrestadors havien de fer una conferència de premsa. Aquest intent de segrest va inspirar anys després a Màrius Carol la novel·la "El segrest del rei" (2003) basant-se en els comentaris dels implicats en el projecte.

(L'Escalenc-2008)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA