“Els nostres joves tenen pèssimes maneres i refusen l'autoritat.
Els nois d'avui dia són els tirans i els servents les seves famílies.
Aquests nois no respecten els pares i tiranitzen els seus mestres”.
Sòcrates (segle IV aC)
Els nois d'avui dia són els tirans i els servents les seves famílies.
Aquests nois no respecten els pares i tiranitzen els seus mestres”.
Sòcrates (segle IV aC)
Al centre escolar on treballo s'ha detectat un cas d'intimidació entre alumnes. Atesos els indicis, els docents implicats s’han posat en estat d'alerta i s'ha formulat un protocol per intentar copsar si aquest cas pot adquirir categoria d'assetjament escolar.
L’asssetjament escolar sol provocar a la víctima lesions físiques i danys en l'autoestima que poden fer arribar al suïcidi. El seu objectiu és intimidar, acoquinar... a fi de sotmetre l'altre. (Fotografia: arxiu de l’autor).
I és que d'un temps ençà la comunitat educativa (mestres, alumnes, pares i mares, sindicats) observa amb neguit l'increment de conflictes entre els alumnes i entre aquests i el personal docent. Segons es desprèn d'un informe que es va elaborar el 2006 pel Departament d'Educació, la indisciplina a les aules i els enfrontaments verbals són els principals aspectes que alteren la normalitat als centres educatius; i encara s'hi han d'afegir baralles entre alumnes, actes vandàlics i alguns furts.
Entre els conflictes destaquen els casos d'assetjament entre alumnes, ara coneguts amb el terme anglès bullying. El noruec Dan Olweus, el primer investigador que va estudiar el bullying, ja el va definir el 1983. La seva pràctica sol provocar a la víctima lesions físiques i danys en l'autoestima que poden fer arribar al suïcidi. El seu objectiu és intimidar, acoquinar... a fi de sotmetre l'altre. També es produeix algun cas, sobretot a secundària, on és el docent la víctima d'un assetjament moral per part dels alumnes, cas que sovint resta rere els murs del silenci.
Aquests conflictes, però, no s'expliquen sense els valors que predominen a la societat. Un treball elaborat també el 2006 per un equip de psicòlegs de la Universitat de València conclou que “la complexitat del món actual ha fet perdre a l'escola i a la família la seva legitimitat com a autoritats responsables i competents; altres instàncies de socialització com la televisió i internet fan més forat fomentant l'individualisme, la competitivitat, el consumisme i la banalitat moral”.
La por que molts pares tenen dels seus fills els pot generar un estat de perpètua crispació que es tradueix de vegades en una violència extrema contra els menors o una submissió i adulació hipòcrita fent veure que els seus fills són uns bonassos i per això els recompensen amb desorbitats regals. Ambdues estratègies, per defecte o per excés, portaran els fills a retrobar-se a la mateixa banda de la mala educació o, pitjor encara, a atemorir el carrer amb la seva fatxendaria. Els pares, llavors, desbordats per les reaccions dels seus fills, han de sortir encegats, segons la llei de Freud, “a matar els responsables, que en són els mestres”.
La síndrome de l'emperador tracta dels nois i les noies que tiranitzen amb les seves demandes els pares i les mares. Aquesta síndrome no pertany només a les famílies desestructurades ni a un entorn d'exclussió ni de degradació; aquesta violència intrafamiliar travessa les classes socials. Un acudit de Forges sobre els Reis d'Orient hi fa referència; mirant l'extraordinari piló de cartes rebudes, un rei exclama: tots els nens demanen el mateix, que els pares no treballin 12 hores al dia.
Quan algun escolar exclama: “M'estan fent la vida impossible!”, es pot tractar d'un assetjament. Convé tenir present, però, que no tot és el que sembla. Sovint les denúncies no deixen de ser falses alarmes i a voltes l'assetjador és qui adopta deliberadament el paper d'assetjat i en altres la presumpta víctima ha sabut escenificar molt bé. En l'àmbit de l'Estat, segons un estudi de 2006 d'IIEDDI-MR, un de cada quatre alumnes de primària, secundària i batxillerat pateix violència a les aules; aquest escandalós resultat, però, aconsella analitzar amb lupa la formulació de l'estudi.
El fenomen de l'assetjament o bullying, considerat el sisè problema que afronta l'ensenyament, apareix generalment a l'etapa de primària, tot i que es pot aguditzar a secundària. L'assetjament es produeix quan el maltractament és horitzontal, o sia, entre iguals i durant un període mínim de sis mesos. El maltractament entre companys no només es manifesta en forma d'agressions físiques, sinó també amb assetjaments verbals i psicològics, l'aïllament social, les coacccions, la intimidació d'índole racista o sexual, pràctiques que vulneren la dignitat de l'altre.
Si bé l'assetjament és un problema que sempre ha estat present a les aules, sí que és novetat la notícia que genera i les seves repercusions fora del recinte escolar. Ara bé, la dificultat per detectar l'assetjament és el principal maldecap a l'hora de fer-hi front. L'assetjament escolar acostuma a mantenir-se en secret i és més comú entre els nois (26,8 %) que entre les noies (21%). L'estudi d'IIEDDI-MR destaca que un 57% dels estudiants assetjats pateix una disminució de l'autoestima i que un 15% té d'alguna manera present la idea del suïcidi.
Els centres educatius carreguen amb totes les responsabilitats que la societat no pot o no vol assumir i ha de lluitar contracorrent. Els mestres saben que són educadors, no només transmissors de coneixements; però també saben que no són omnipotents ni tenen la vareta màgica.
L’asssetjament escolar sol provocar a la víctima lesions físiques i danys en l'autoestima que poden fer arribar al suïcidi. El seu objectiu és intimidar, acoquinar... a fi de sotmetre l'altre. (Fotografia: arxiu de l’autor).I és que d'un temps ençà la comunitat educativa (mestres, alumnes, pares i mares, sindicats) observa amb neguit l'increment de conflictes entre els alumnes i entre aquests i el personal docent. Segons es desprèn d'un informe que es va elaborar el 2006 pel Departament d'Educació, la indisciplina a les aules i els enfrontaments verbals són els principals aspectes que alteren la normalitat als centres educatius; i encara s'hi han d'afegir baralles entre alumnes, actes vandàlics i alguns furts.
Entre els conflictes destaquen els casos d'assetjament entre alumnes, ara coneguts amb el terme anglès bullying. El noruec Dan Olweus, el primer investigador que va estudiar el bullying, ja el va definir el 1983. La seva pràctica sol provocar a la víctima lesions físiques i danys en l'autoestima que poden fer arribar al suïcidi. El seu objectiu és intimidar, acoquinar... a fi de sotmetre l'altre. També es produeix algun cas, sobretot a secundària, on és el docent la víctima d'un assetjament moral per part dels alumnes, cas que sovint resta rere els murs del silenci.
Aquests conflictes, però, no s'expliquen sense els valors que predominen a la societat. Un treball elaborat també el 2006 per un equip de psicòlegs de la Universitat de València conclou que “la complexitat del món actual ha fet perdre a l'escola i a la família la seva legitimitat com a autoritats responsables i competents; altres instàncies de socialització com la televisió i internet fan més forat fomentant l'individualisme, la competitivitat, el consumisme i la banalitat moral”.
La por que molts pares tenen dels seus fills els pot generar un estat de perpètua crispació que es tradueix de vegades en una violència extrema contra els menors o una submissió i adulació hipòcrita fent veure que els seus fills són uns bonassos i per això els recompensen amb desorbitats regals. Ambdues estratègies, per defecte o per excés, portaran els fills a retrobar-se a la mateixa banda de la mala educació o, pitjor encara, a atemorir el carrer amb la seva fatxendaria. Els pares, llavors, desbordats per les reaccions dels seus fills, han de sortir encegats, segons la llei de Freud, “a matar els responsables, que en són els mestres”.
La síndrome de l'emperador tracta dels nois i les noies que tiranitzen amb les seves demandes els pares i les mares. Aquesta síndrome no pertany només a les famílies desestructurades ni a un entorn d'exclussió ni de degradació; aquesta violència intrafamiliar travessa les classes socials. Un acudit de Forges sobre els Reis d'Orient hi fa referència; mirant l'extraordinari piló de cartes rebudes, un rei exclama: tots els nens demanen el mateix, que els pares no treballin 12 hores al dia.
Quan algun escolar exclama: “M'estan fent la vida impossible!”, es pot tractar d'un assetjament. Convé tenir present, però, que no tot és el que sembla. Sovint les denúncies no deixen de ser falses alarmes i a voltes l'assetjador és qui adopta deliberadament el paper d'assetjat i en altres la presumpta víctima ha sabut escenificar molt bé. En l'àmbit de l'Estat, segons un estudi de 2006 d'IIEDDI-MR, un de cada quatre alumnes de primària, secundària i batxillerat pateix violència a les aules; aquest escandalós resultat, però, aconsella analitzar amb lupa la formulació de l'estudi.
El fenomen de l'assetjament o bullying, considerat el sisè problema que afronta l'ensenyament, apareix generalment a l'etapa de primària, tot i que es pot aguditzar a secundària. L'assetjament es produeix quan el maltractament és horitzontal, o sia, entre iguals i durant un període mínim de sis mesos. El maltractament entre companys no només es manifesta en forma d'agressions físiques, sinó també amb assetjaments verbals i psicològics, l'aïllament social, les coacccions, la intimidació d'índole racista o sexual, pràctiques que vulneren la dignitat de l'altre.
Si bé l'assetjament és un problema que sempre ha estat present a les aules, sí que és novetat la notícia que genera i les seves repercusions fora del recinte escolar. Ara bé, la dificultat per detectar l'assetjament és el principal maldecap a l'hora de fer-hi front. L'assetjament escolar acostuma a mantenir-se en secret i és més comú entre els nois (26,8 %) que entre les noies (21%). L'estudi d'IIEDDI-MR destaca que un 57% dels estudiants assetjats pateix una disminució de l'autoestima i que un 15% té d'alguna manera present la idea del suïcidi.
Els centres educatius carreguen amb totes les responsabilitats que la societat no pot o no vol assumir i ha de lluitar contracorrent. Els mestres saben que són educadors, no només transmissors de coneixements; però també saben que no són omnipotents ni tenen la vareta màgica.
(L'Escalenc-2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada