Després de visita Catalunya arran del revés electoral va arribar a la conclusió que hi havia molta feina a fer a aquesta part tan entranyable, però tan equivocada, d'Espanya.
D'ençà aquest revés sofert a casa nostra, el novell, flamant i feliç Presidente de tots els espanyols, José María Aznar, decidit d'una vegada per totes a entendre el “problema catalán” de Catalunya, a fi de cercar-hi solucions per tal de suprimir-lo, es proposà de fer una profunda i profitosa visita a aquest territori català tan advers i contradictori amb la filosofia, la idiosincràsia i els interessos espanyols per antonomasia. Es refià per al viatge dels guies populars catalans, encapçalats pel diputat Josep M. Trias de Bes, mentre els seus socis de CiU seguien la comitiva a distància per no patir la incomprensió i despertar la ira dels seus conciutadans.
En primer lloc, visitaren el Berguedà i el Pi de les Tres Branques, que va ser rebatejat, només d'arribar, com el “Pino de las Tres Ramas”. “No és el mateix”, li indicaren alguns veïns indignats. “Es lo mismo”, contestà el Presidente, “porqué como está muerto no tiene ni “branques” ni “ramas”. El Presidente va pujar a una de les branques i observà des d'allí tota la Catalunya profunda i molt enllà divisà una senyera catalana amb un estel.
Aquesta visió el va fer pensar que no es tractava tan sols d'un error, sinó de dos. La bandera tenia quatre franges vermelles i no dues i l'estel era improcedent, perquè no era de nit sinó que feia un sol espaterrant. I va canviar el signe del temps; Trias de Bes s'adonà de la intel·ligència del Presidente i esborrà amb típex dues de les quatre barres vermelles de la senyera i en féu desaparèixer l'estel.
Al seu pas per l'osonenca Vic una colla de pobres camperols li van dir “Bon dia”. El Presidente observà que no pronunciaven correctament l'espanyol i els va fer rectificar. “Se dice buenos días”, concretà. “Vea usted amigo y diputado Trias de Bes, cuán necesario es implantar el español en todas estas tierras de esta España tan grande... que cabemos todos con un solo idioma, el que contiene nuestra letra 'ñ' tan entrañable. Tan libre, que incluso tenemos el derecho de explicar a estas gentes primitivas que están equivocadas”.
Assaborint ja la plana de l'Empordà, i més específicament les terres de l'antiga Emporiae, alliçonà els nadius emporitans, escalencs i demés, informant-los que l'entrada i arrelament a la península Ibèrica de les cultures grega i romana, a través d'Empúries, fou “obra y gracia” dels populars espanyols de l'època.
Arribats a Barcelona, cap i casal de Catalunya, feia molta calor. “Quina calda!”, exclamava un japonès que visitava la Sagrada Família disfressat de Jordi Pujol. “Vayase usted, señor japonés”, va deixar anar Aznar. “Gaudí fue un genio español y como tal usted debe entendre su obra”. Va seguir el Presidente fins al Fossar de les Moreres i després d'atendre les explicacions dels nadius sobre la història d'aquest indret encarregà als seus deixebles catalans un informe sobre l'autèntica història de Catalunya.
Acudiren més tard al Palau de la Generalitat i van contemplar astorats les espardenyes dels mossos d'esquadra. Convingueren en que amb les transferències es podria haver comprat calçat de cuiro per als policies catalans. Però el Presidente espanyol havia decidit una política d'austeritat, així que ordenà dissoldre d'immediat la policia autonòmica.
Desencantat, i amb un profund sentiment paternalista, vist el nefast resultat electoral a Catalunya i després de la seva visita les “cuatro provincias”, va pensar, molt a dins seu, que encara quedava molt a fer en aquesta part tan entranyablement estimada, però enormement equivocada, d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada