A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Joan Sastre ‘Pebres’

El primer comunisme a l'Escala
A la memòria de la Salvadora i en Joan

Joan Sastre Martinoy va nèixer el 3-V-1890 a l’antic número 15 del carrer Calvari. Era fill de Joan Sastre Mas (1860-1905) i Joaquima Martinoy Juli (1866-1949). El seu pare, conegut com en ‘Pebres’, exercia l’ofici d’espardenyer i tenia inquietuds socials que el portaven a fer sovint, com es diu coloquialment, d’advocat de pobres; d’aquí va venir als dos fills el seu compromís social. El matrimoni Joan-Joaquima van tenir quatre fills: dos nois, Joan i Jaume, i dues noies, Quimeta i Tresina. Joan fixà el seu domicili a l’antic Poca Farina 41 arran de casar-se amb Delfina Suñer.

L'Albera amb el mas Tarragona a la part baixa de la imatge. Fou des d'aquesta contrada que Sastre va facilitar a Andreu Nin el seu pas clandestí a territori francès el 1921.

En arribar el novembre de 1917 a Catalunya notícia del triomf bolxevic a Rússia, la classe obrera va manifestar el seu entusiasme, especialment els homes més combatius d’aquesta, i l’esperit de la Revolució Russà va arrelar en Joan Sastre i altres joves escalencs que es movien a l’entorn de la CNT. Altrament, a l’Escala es va seguir amb interès els esdeveniments de la I Guerra Mundial (1914-1918); acabat el conflicte, es va festejar àmpliament la victòria aliada. Fou en aquest context polititzant que es forjaren el pescador Joan Sastre i altres joves escalencs amb inquietuds.

Una demanda obrera reivindicada des de 1890 va esclatar la primavera de 1919: la jornada de treball de vuit hores (vuit hores de treball, vuit hores de descans i vuit hores de lleure). Els efectes de la vaga general de la Canadenca també arribaren a l’Escala: es convocà la vaga i es produïren disturbis. Aquell any, a l’Escala, destacà també per altres demandes laborals. Dos foren els artefactes que esclataren: un a la casa "de la punxa" i un altre a la Punta. A resultes d’aquests fets el 6 de desembre va nèixer a l’Escala el Sindicat Únic d’Oficis Varis (CNT-AIT), sota el guiatge de Tonet Puig i de la mà de Joan Sastre i els altres elements que més s’havien significat.

A les eleccions municipals de 8-II-1920 Sastre (a punt de fer 30 anys) havia estat escollit regidor per la candidatura vencedora de Coalició d’Esquerres a poca distància del seu company de files Rafel Callol Pasqual que encapçalaria el consistori durant la legislatura abril 1920-abril 1922; durant aquesta esclatà la crisi del pa ‘en tota la seva magnitud’, segons es llegeix al número 22 de la revista Costa Brava. L'entrada de Sastre i Payet al consistori escalenc es va merèixer un titular a la premsa per la seva condició de sovietistes. A la següent legislatura, entre abril de 1922 i setembre de 1923, l’última abans del cop d’estat de Primo de Rivera, fou reelegit regidor resultant alcalde el republicano-nacionalista Josep Callol Serrats.

Segons llegim a "Els anarquistes a l'Escala abans de la dictadura de Primo de Rivera", de Manuel Vilà López (llibret Festa Major 1992), fou Sastre el pescador que passaria des de l’Escala a França per mar Lluís Nicolau i la seva companya Llúcia que escapaven a les persecucions policiaques arran de la mort del president Eduardo Dato. Un grup de joves metalúrgics catalans havien atemptat mortalment contra Eduardo Dato el març de 1921 a Madrid.

Seria també Sastre qui el juliol de 1921 des del mas Tarragona, a la zona muntanyenca de Còlera-Portbou, s’ocuparia de facilitar el pas fronterer clandestí a Andreu Nin, secretari general de la CNT, sospitós de tenir alguna relació amb l’atemptat contra Dato, que aprofità de viatjar clandestinament a Moscou on romandria nou anys (veieu "Andreu Nin a l’Escala" a L’Escalenc d'agost de 2003 o a http://www.scalatunel.blogspot.com/). Nin, en saber-se perseguit, havia contactat amb Tonet Puig, líder carismàtic del col.lectiu àcrata escalenc i figura clau en aquells menesters. Sastre, quan l’ocasió ho requeria, feia de passador en aquella contrada.

Andreu Nin havia conegut Sastre el 9 d’octubre de 1920 quan va venir a l'Escala a pronunciar una conferència de títol "Transmutació de valors" a la sala Novedades en representació de la CNT i presentada pel jove escalenc Josep Donjó Callol en nom del col·lectiu escalenc "Nuevos Valores". Segons publicà el 16 d’aquell mes el butlletí Acción Social Obrera de Sant Feliu de Guixols, Nin va dir: "(…) Derrocar el règim burgès és fàcil, no ho és tant consolidar un nom règim, i això representa (…). Els treballadors tenen raó a negar-se a treballar més hores (de les 8) perquè el seu esforç només beneficia una minoria (…)".

El mas Tarragona, tan proper a la ratlla divisòria i no massa lluny de Molinàs, era un punt de contraban i pas clandestí de persones. Bastit al segle XVII, és situat a quatre-cents metres d’alçada i a tocar el coll dels Empedrats. Els anarquistes i comunistes escalencs es valien de la presència a Molinàs de la família de l’escalenc Josep Riera Pagès (1854-1914) per accedir al mas Tarragona. Molinàs, deshabitat des de 1956, tenia a l’inici de segle vint-i-vuit edificis i un centenar d’habitants. Josep Riera, arribat el 1874 per treballar a la companyia ferroviària, s’havia casat amb Àngela Brugat de Molinars i vivien a Colera.

El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, Sastre, entrà a militar a la Federació Comunista Catalano-Balear (FCCB) integrada en el PCE i sorgida aquell any d’un sector procomunista de la CNT (Joaquim Maurín, Josep Oltra, Jaume Miravitlles...; la Internacional Comunista s'havia creat el 1919. El portaveu de la FCCB era "La Batalla" (1922), una publicació setmanal plataforma de difusió de les idees marxistes; des de llavors La Batalla entrà setmanalment i durant anys a llar dels Sastre. A nivell local, l'escalenc havia format part acabada la dictadura (anys 1929-1930) del nucli anarcocomunista ‘Temps Nous’ (a Girona ciutat existia llavors un grup marxista organitzat de nom Agrupació Comunista).

El port era amb les tavernes el focus de propagació de les ideologies polítiques (Foto: Josep Esquirol -AME-).

Sastre entrà a l’organització de masses Bloc Obrer i Camperol (BOC) creada l’1 de març de 1930 i nascuda de la fusió de la FCCB amb el PCC (sorgit durant la dictadura). Llavors Sastre va acompanyar Jaume ‘Met’ Miravitlles (1906-1988), un dels líders del BOC a la comarca, fent campanya pels pobles de l’Empordà on hi havia nuclis d’afins; Miravitlles es donà de baixa del partit el 1934 per ingressar a ERC en representació del qual seria durant la guerra responsable del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Segons Rafael Pujol a "El BOC a les comarques gironines" publicat a Presència el 5-X-1974, el BOC tenia a la demarcació de Girona 1.100 afiliats; no especifica el nombre corresponent a l’Escala i destaca els 51 membres de l’Armentera.

El setembre de 1930, Andreu Nin, de tornada de Rússia defenestrat per Stalin per trotskista, contactà amb Joan Sastre i el va convèncer d’ingressar a la recent creada Oposició Comunista Espanyola (OCE) sense haver de deixar el BOC. L'OCE publicava la revista "Comunismo" (1931-1935) a la qual Sastre estava suscrit. L'escalenc estaria sempre més lligat a Nin. L’OCE passaria el 1932 a denominar-se Esquerra Comunista i el 1935 s’ajuntaria al BOC per crear el POUM. Fou llavors que Sastre faria sovint mítings arreu de l’Empordà acompanyat de Josep Pallach (1920-1977), secretari de les Joventuts del POUM.

Arran de proclamar el president Lluís Companys l'Estat Català el 6 d'octubre de 1934, Sastre va participar entusiastament en la seva proclamació a l'Escala i també formà part de la comitiva que va anar a proclamar-lo a pobles de la rodalia. A resultes d'aquests fets, Joan resultaria un dels 35 o 36 homes detinguts a l'Escala, tot i que no consta a la llista publicada llavors per L’Autonomista i el Diari de Girona. Si hi consta, en canvi, el seu germà Jaume (1899-1964), solter i resident al número 4 de carrer Calvari; Jaume era igualment un home d’idees però no tant d’acció. Joan Sastre, com tots, fou processat i empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres.

Joan Sastre es trobava entre la cinquantena d’homes que el 19 de juliol de 1936 es revoltava contra l’alçament militar i ocupava l’Ajuntament; allí es creava el Comitè Antifeixista i ell i dos companys seus del POUM (Sidon Pasqual i Ferran Català) formava part dels seus quinze integrants. Durant l’etapa del Comitè i algun temps més fou el responsable en nom del POUM de controlar el sector pesquer i el moviment marítim per raons de seguretat naval i més després de l’atac del creuer facciós Canarias (matinada de 30 d'octubre).

Aquell estiu, Sastre, com a membre del Comitè, va defensar de la ira dels seus companys de la CNT el jove advocat gironí falangista Angel Rodríguez Ballou (fill del representant de la Tabacalera a Girona i germà de Luis Rodríguez qui va fundar la Falange Española a Girona el 1935) que venia a l'Escala a festejar una neboda d'Amàlia Molinas, propietària de la taverna "Ca la Popas", al capdavall del carrer Empúries, que solia passar l'estiu amb la seva tia. Angel Rodriguez, segons explica Josep Clara a "El partit únic" (1999), seria detingut la tardor de 1936 per haver-se sublevat contra la República i condemnat a tres anys de presó i, amb la victòria franquista, nomenat regidor de l'Ajuntament de Girona (1939-1946), secretari provincial de FET-JONS (1940) i secretari provincial de Sindicatos (1939-1943).

També, segons m'han contat les seves filles Benita i Salvadora, en assabentar-se Sastre que un comitè de Barcelona havia detingut l'escalenca Lola Bosch Rosés per haver-se casat clandestinament per l'església es desplaçà a la capital catalana i, prèvies gestions de l'escalenc Martí Rouret Callol (1902-1968), llavors conseller de Sanitat de la Generalitat, va aconseguir el seu alliberament. Lola Bosch s'havia traslladat a Barcelona acompanyant Anita Masferrer Oliveras, filla de Josep Masferrer Pasques, primer alcalde de l'Escala durant la dictadura primoriverista, que havia fugit amb la família del clima revolucionari que es respirava a l'Escala.

Fou durant la legislatura 26 de gener-30 de juny de 1937, amb Francesc Salvat Granés (1885-1937) d’alcalde, regidor responsable de Proveïments arran d’haver creat la Generalitat el l'octubre de 1936 el Departament de Proveïments per proveir les poblacions i controlar els preus i racionar els articles. El Comitè disposava d’un magatzem de proveïments a la seva seu, la finca incautada de Can Llardent (propietat de Ramon Llardent Esmet), des d’on subministrava queviures al barri del Passeig; el barri del Pedró es servia de la fusteria de Lluís Colomeda convertida en magatzem atès que el Comitè havia creat un taller comunitari de fusters i mestres d’aixa al Port d’en Perris.

Va ser regidor un cop superades les hostilitats a la seva persona dels regidors de CNT-FAI després d’un primer intent fallit de 19 octubre de 1936 de constituir Ajuntament. El 30 de juny de 1937, en plena persecució i prompta il·legalització del POUM, es procedí a reorganitzar les regidories i Joan Sastre continuà algunes jornades més com a regidor de Proveïments. A l’Escala, com a Girona i Figueres, el local del POUM fou clausurat i el partit desaparegué del panorama polític arran d’haver-lo calumniat el PSUC de ser titella del feixisme i traïdor a la revolució.

Aquest dibuix a la tinta de Benjamí Bofarull mostra a Joan Sastre a la presó de Figueres amb el rostre desencaixat per l'estroncament dels seus ideals.

Joan Sastre solia ser durament criticat pels cenetistes escalencs. Aquesta inadversió, com hem vist, es remuntava a l'època del Comitè en haver protegit Sastre elements sospitosos de connivència amb els sublevats en contra el parer de CNT-FAI. Per exemple, els punyents comentaris publicats per Gerona-CNT el 3 de setembre i el 14 de desembre de 1937 de la ploma del corresponsal escalenc Joan Bes Jordan que tracten respectivament de la iniciativa de la dona de Joan Sastre (Delfina Suñer) i la mare d'un diputat (probablement Emília Callol Tutau, mare de Martí Rouret) d’una recollida de firmes (ignorem el propòsit) i d’una controvèrsia entre els llavors ja exregidor Sastre i Miquel Torres Bofill (1904-1997), qui seria nomenat alcalde l'endemà, per la problemàtica del pa.

El poumista Sastre fou un del centenar llarg d'escalencs (i un dels 100.000 catalans) que s'hagué d'exiliar el febrer de 1939. Després d'uns mesos al camp de refugiats d'Argelers, s'oferí voluntari per treballar a la vinya i altres feines del camp, però, les penúries pròpies de l'exili i sobretot la invasió de França per les tropes de Hitler el feren decidir tornar a creuar la frontera on seria detingut i empresonat a Figueres.

Consta al seu expedient 3.893 de la "Prisión Celular de Figueras", depositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, que va ingressar-hi el 29-X-1940 lliurat per la Policia Armada en concepte de detingut. Llavors tenia 50 anys. Poc després, el 12-IV-1941, seria posat en llibertat. Se li havia instruït el Sumaríssim Ordinari 31.390: " (…) Resultando: Que los hechos realizados consisten en haber formado parte por algún tiempo del Comité de La Escala dimitiendo por no estar conforme con la actuación de los demás componentes a quienes insultó y menospreció públicamente. Favoreció a personas perseguidas. (…) Procede: Que V.E. acuerde el sobreseimiento provisional de estas actuaciones (…)".

A aquesta presó, llavors a les afores de la ciutat, els empresonats van ser uns 500 els anys 1939-1940. Les cel.les, de 3’8 per 3 metres, albergaven 12 o 13 reclusos. Les condicions sanitàries i higièniques eren ínfimes i abundaven les malalties. Segons el fons de la presó de Figueres dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal foren vint els presos polítics de l’Escala reclosos en aquest centre penitenciari (veieu "Republicans escalencs a la presó de Figueres" a L'Escalenc de març i abril de 2004 o a www.scalatunel.blogspot.com).

La seva estada a la presó fou relativament breu. Dos factors hi jugaren decididament a favor. Durant la guerra havia intercedit com a membre del Comitè Comarcal a favor d'un militar de la guarnició del castell de Sant Ferran de Figueres processat pel sublevament militar de 19 de juliol; amb la victòria franquista aquest militar va ocupar un alt càrrec a Control de Fronteres i en rebre informació de l'ingrés a la presó de Figueres de Sastre va intercedir al seu favor. Com també ho va fer l'esmentat secretari de Falange Angel Rodríguez. Tal com recull el seu expedient, també el beneficiaren certes informacions reals però malintencionades que posaven de relleu enfrontaments seus amb altres sectors revolucionaris a l’Escala.

Sastre, encara el 1948, quasi deu anys després d'acabada la guerra, constava a la llista d’elements subversius "Relación del personal residente en esta provincia considerado políticamente peligroso" elaborada pel Govern Civil i publicada per Josep Clara a ‘La primera oposició al franquisme’ (2002). Aquest home íntegre moria el 13 de març de 1977 acabats de fer els 87 anys.

(L'Escalenc- 2007)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA