Joan Ballesta Molinas, més conegut per Joanet ‘Calafat’, és un dels escalencs més significatius de la primera meitat de segle XX. Però així com Joan Ballesta és prou conegut en la seva faceta d’impulsor i director de la revista escalenca Costa Brava (1919-1922) i com a actor de teatre i autor de contes i peces teatrals a l’Escala, no hi ha res escrit de la seva faceta d’home polític, potser perquè la seva trajectòria en aquest àmbit es desenvolupà a Palau-sacosta i a Girona de la qual fou l’últim alcalde en temps de la guerra civil.
Joan Ballesta Molinas (1893-1962) va nèixer a l’antic número 44 del carrer Major de l’Escala fill dels escalencs Tomàs Ballesta Solés (1864-1936) i Caterina Molinas Poch (1865-1931). Aquest matrimoni van tenir cinc fills: Francesc (1889), Llúcia (1891), Joan (1893) Josep (1897) i Ponç (1904). Joan, en companyia del seu germà Francesc, de ben petit anà a viure a Begur on el seu oncle capellà Joan Molinas dirigia una escola. El 1908, amb 15 anys, tornava a l’Escala després de la mort prematura del seu oncle i mestre; aquí treballaria de pescador.
Segons ens conten els seus nebots Julià i Tomàs Ballesta Creus, Joan es casava el 1920 amb Ramona Sureda Portell (de can Nyigo), principal actriu de l’elenc teatral escalenc, amb qui tindria un any més tard en Joan (1921-1998); poc després, el 1923, la Ramona moriria de tifus al seu domicili del carrer Major. Aquest desenllaç el va trasbalsar tant que va decidir de cercar nous horitzonts per al seu esperit inquiet i deixar enrere l’Escala i el seu ofici de pescador.
La tardor de 1928 va deixar el petit Joan a cura dels avis paterns i es traslladà a viure a Girona. Amb tot, Joan no consta a les llistes d’empadronament de la ciutat fins al 1930; Girona tenia aquell any 21.845 habitants. Joan apareix domiciliat al número 8 del carrer del Nord, amb 36 anys i d’ofici jornaler; es guanyava la vida repartint begudes amb un carro. L’any 1927, Ponç Ballesta (1904-1965), el seu germà petit, s’havia casat i també s’havia instal·lat a Girona, no fent acte de presència a les llistes d’empadronament fins el 1931, per motius que més endavant veurem, figurant domiciliat al número 7 del carrer del Nord, davant per davant de cal seu germà; 26 anys d’edat i ferroviari d’ofici.
Joan fou elegit l’estiu de 1930 president local del Partit Republicà Federal Nacionalista (PRFN) de les comarques de Girona. El PRFN fou un partit, creat per Salvador Albert i continuador de la doctrina de Pi i Margall, sorgit a Girona l’agost de 1923 com a resultat de la coordinació de la Unió Federal Nacional Republicana de l’Alt i Baix Empordà i del Centre d’Unió Republicana de Girona. En la via de refer el partit després de la dictadura de Primo de Rivera, el PRFN tornà a emergir el 30 de juny de 1930; l’11 de maig s’havia format a l’Empordà la Federació Republicana Socialista de l’Empordà. Mesos més tard ambdues organitzacions conformarien ERC.
Aquell any, Joan havia entrat en contacte amb el Centre d’Unió Republicana del carrer del Carme i aviat seria actor i director de la seva secció dramàtica. Mesos després es casaria civilment amb Maria (ignorem el cognom), companya seva de l’elenc teatral republicà. Encetat el 1931 entrà a treballar a les Indústries Químiques i Tartàriques del pla de Palau-sacosta. “Allí havia pres consciència de classe”, comenta Julià Ballesta. L’antic municipi de Palau, annexionat a Girona el 1962, s’estenia al sud de la ciutat. Estava farcit de camps i boscos i la seva economia es basava, a més del sector primari, en la fàbrica de bombetes La Gerundense, les Industrias Químicas y Tartáricas i en la puixança de sis bòbiles.
‘Els Químics’, nom pel qual es coneixia aquesta indústria nascuda el 1918, fou la primera que va fabricar àcid tartàric químicament pur al món i la que seria durant molts anys primer productor mundial; el seu propietari des de 1929 fou Josep Ensesa Pujadas (1866-1940), qui va ser diputat provincial per la Lliga Catalana. Joan aviat en seria encarregat i també representant sindical del CDCI (delegació del CADCI a Girona creada el 1920), pròxim a la UGT, central sindical no estructurada a Girona fins a les acaballes de 1936 arran d’haver-se decretat la sindicació obligatòria, a resultes de la qual esdevingué majoritària; a Girona la UGT havia nascut el 1910.
A les acaballes de març de 1931 moria la seva mare. “En la republicana villa de La Escala ha fallecido la virtuosa señora madre de nuestro amigo y correligionario don Juan Ballesta, director de la Agrupación Artística del Centro de Unión Republicana”, publicava El Autonomista d’1 d’abril en un breu. L’Autonomista (1898-1939) era el diari de les esquerres republicanes, propietat dels germans Darius i Frederic Rahola Llorens. Acte seguit, Joan cridava a Girona el seu fill Joan i el seu pare Tomàs a viure amb ell a la modesta casa que havia arrendat setmanes enrere davant mateix de la fàbrica, a l’antic carrer Marquès de Caldes de Montbui, que esdevenia la prolongació del carrer gironí de la Rutlla i que portava des del cor de la ciutat a l’església de Palau.
El 14 d’abril de 1931, data de proclamació de la República, establert a Palau-sacosta fou designat president del Centre Republicà d’aquesta localitat. A la ciutat de Girona, el 1931, el PRFN havia fet entesa amb el Partit Catalanista Republicà, però el 1932 trencà l’aliança i s’alià amb ERC. El dia 14 de novembre de 1932, sis dies abans de les eleccions, Ballesta va presidir el Comitè Directiu Local del PRFN que decidiria continuar donant suport a Esquerra. Els dirigents més destacats d’ERC a Girona eren Miquel Santaló, Darius Rahola i Pere Cerezo.
L’Autonomista de 9-I-1933 es féu ressò que Joan assistí al banquet de germanor que s’havia tributat a Pere Cerezo Hernáez, futur alcalde republicà de Girona successor de Santaló, acte que va congregar cent vint comensals; entre les cartes d’adhesió rebudes destacà la de l’escalenc. Segons L’Autonomista de 4 d’abril, participà en un míting a Caldes de Malavella en el qual va criticar la política de la Lliga Catalana. També assistí el diumenge dia 14 al banquet ofert pel batlle i convocat pel Centre Republicà en ocasió del segon aniversari de la II República.
Girona era lloc de residència durant la II República, a més dels germans Joan i Ponç Ballesta, d’una colla d’escalencs: el sindicalista Esteve Artigas, el funcionari Vicenç Terradell, el músic Josep Vicens ‘Xaxu’ i altres. Sovint coincidien i comentaven la situació política gironina del moment i les vicissituds de la seva població d’origen que havien deixat i enyoraven. Segons em comenta la seva única filla Margarida Ballesta Basieres, Ponç s’havia hagut de traslladar al cap de poc de ser a Girona per la seva condició de ferroviari primer a Portbou els anys 1929-1931 i després a Vilanova i la Geltrú a partir de 1934. Ponç va morir als 65 anys a la població altempordanesa de Sant Mori visitant uns familiars.
El diumenge 24 de setembre de 1933 Miquel Santaló, en ocasió de ser nomenat ministre de Comunicacions del Govern de la República espanyola, va ser homenatjat a la plaça de braus de Santa Eugènia amb l’assistència de les primeres autoritats de Catalunya. L’acte fou convocat pel PRFN i presentat pel seu president Joan Ballesta que va lloar els principis laics davant una recent campanya de difamació. Després parlamentaren el mateix Santaló, els consellers de la Generalitat Humbert Torres,Ventura Gassol, Lluís Companys i Pi i Sunyer i el president Francesc Macià. El setmanari figuerenc Empordà Federal del dia 30 va recollir l’esdeveniment i escrigué de Ballesta: “Un jove enèrgic. Orador sobri, breu (…). Coneix pecfectament l’auditori”. L’Empordà Federal (1911-1938) era el portaveu dels republicanofederals empordanesos.
A les eleccions legislatives d’aquell novembre, el PRFN continuà formant part de la coalició d’ERC. Les dones podien votar per primer cop. Resulta clarificadora la proclama que, obra de Joan Ballesta, publicà el dia 8 el setmanari Acció Ciutadana: “Una de les coses amb les quals fonamenten les dretes espanyoles les seves esperances de triomf és, sense cap mena de dubte, el vot de la dona. La dona, pensen, per la seva inexperiència política, pels seus sentiments mixtificats per una educació confessional, per l’excedent que exerceixen les prèdiques de la trona, (...) els pot donar el triomf”. Acció Ciutadana (1932-1934) era l’òrgan d’expressió del PRFN del qual Joan Ballesta era el director i la ploma més important.
Al manifest “Al poble de Girona”, publicat a L’Autonomista amb data 9-I-1934, Joan Ballesta, com a president del Comitè Polític del PRFN, féu una crida als ciutadans i ciutadanes de Girona demanant el vot per a la candidatura d’Esquerra Republicana davant els comicis municipals d’aquell gener. Abans de concloure, diu amb estusiasme: “A la lluita pel triomf! Amb tot el cabdal dels nobles afanys. Amb tota la il·lusió dels bells ideals”. Joan va sortir elegit regidor d’ERC a Palau; a Girona Esquerra va perdre aquestes eleccions per un estret marge de vots.
Aquell juliol depararia un altre tràngol amarg a Joan Ballesta: enviudaria de nou en morir-se precipitadament la seva dona de càncer. L’edició de L’Autonomista de 16 de juliol publicà un breu amb motiu del traspàs: “Ahir al matí, després d’una llarga malaltia, deixà d’existir la digna esposa del nostre correligionari Joan Ballesta de Palau Sacosta (…)”. Fou enterrada l’endemà al cementiri de la localitat amb la presència, també, de membres de la família Ballesta vinguts de l’Escala.
Joan Ballesta Molinas (1893-1962) va nèixer a l’antic número 44 del carrer Major de l’Escala fill dels escalencs Tomàs Ballesta Solés (1864-1936) i Caterina Molinas Poch (1865-1931). Aquest matrimoni van tenir cinc fills: Francesc (1889), Llúcia (1891), Joan (1893) Josep (1897) i Ponç (1904). Joan, en companyia del seu germà Francesc, de ben petit anà a viure a Begur on el seu oncle capellà Joan Molinas dirigia una escola. El 1908, amb 15 anys, tornava a l’Escala després de la mort prematura del seu oncle i mestre; aquí treballaria de pescador.
Segons ens conten els seus nebots Julià i Tomàs Ballesta Creus, Joan es casava el 1920 amb Ramona Sureda Portell (de can Nyigo), principal actriu de l’elenc teatral escalenc, amb qui tindria un any més tard en Joan (1921-1998); poc després, el 1923, la Ramona moriria de tifus al seu domicili del carrer Major. Aquest desenllaç el va trasbalsar tant que va decidir de cercar nous horitzonts per al seu esperit inquiet i deixar enrere l’Escala i el seu ofici de pescador.
La tardor de 1928 va deixar el petit Joan a cura dels avis paterns i es traslladà a viure a Girona. Amb tot, Joan no consta a les llistes d’empadronament de la ciutat fins al 1930; Girona tenia aquell any 21.845 habitants. Joan apareix domiciliat al número 8 del carrer del Nord, amb 36 anys i d’ofici jornaler; es guanyava la vida repartint begudes amb un carro. L’any 1927, Ponç Ballesta (1904-1965), el seu germà petit, s’havia casat i també s’havia instal·lat a Girona, no fent acte de presència a les llistes d’empadronament fins el 1931, per motius que més endavant veurem, figurant domiciliat al número 7 del carrer del Nord, davant per davant de cal seu germà; 26 anys d’edat i ferroviari d’ofici.
Joan fou elegit l’estiu de 1930 president local del Partit Republicà Federal Nacionalista (PRFN) de les comarques de Girona. El PRFN fou un partit, creat per Salvador Albert i continuador de la doctrina de Pi i Margall, sorgit a Girona l’agost de 1923 com a resultat de la coordinació de la Unió Federal Nacional Republicana de l’Alt i Baix Empordà i del Centre d’Unió Republicana de Girona. En la via de refer el partit després de la dictadura de Primo de Rivera, el PRFN tornà a emergir el 30 de juny de 1930; l’11 de maig s’havia format a l’Empordà la Federació Republicana Socialista de l’Empordà. Mesos més tard ambdues organitzacions conformarien ERC.
Aquell any, Joan havia entrat en contacte amb el Centre d’Unió Republicana del carrer del Carme i aviat seria actor i director de la seva secció dramàtica. Mesos després es casaria civilment amb Maria (ignorem el cognom), companya seva de l’elenc teatral republicà. Encetat el 1931 entrà a treballar a les Indústries Químiques i Tartàriques del pla de Palau-sacosta. “Allí havia pres consciència de classe”, comenta Julià Ballesta. L’antic municipi de Palau, annexionat a Girona el 1962, s’estenia al sud de la ciutat. Estava farcit de camps i boscos i la seva economia es basava, a més del sector primari, en la fàbrica de bombetes La Gerundense, les Industrias Químicas y Tartáricas i en la puixança de sis bòbiles.
‘Els Químics’, nom pel qual es coneixia aquesta indústria nascuda el 1918, fou la primera que va fabricar àcid tartàric químicament pur al món i la que seria durant molts anys primer productor mundial; el seu propietari des de 1929 fou Josep Ensesa Pujadas (1866-1940), qui va ser diputat provincial per la Lliga Catalana. Joan aviat en seria encarregat i també representant sindical del CDCI (delegació del CADCI a Girona creada el 1920), pròxim a la UGT, central sindical no estructurada a Girona fins a les acaballes de 1936 arran d’haver-se decretat la sindicació obligatòria, a resultes de la qual esdevingué majoritària; a Girona la UGT havia nascut el 1910.
A les acaballes de març de 1931 moria la seva mare. “En la republicana villa de La Escala ha fallecido la virtuosa señora madre de nuestro amigo y correligionario don Juan Ballesta, director de la Agrupación Artística del Centro de Unión Republicana”, publicava El Autonomista d’1 d’abril en un breu. L’Autonomista (1898-1939) era el diari de les esquerres republicanes, propietat dels germans Darius i Frederic Rahola Llorens. Acte seguit, Joan cridava a Girona el seu fill Joan i el seu pare Tomàs a viure amb ell a la modesta casa que havia arrendat setmanes enrere davant mateix de la fàbrica, a l’antic carrer Marquès de Caldes de Montbui, que esdevenia la prolongació del carrer gironí de la Rutlla i que portava des del cor de la ciutat a l’església de Palau.
El 14 d’abril de 1931, data de proclamació de la República, establert a Palau-sacosta fou designat president del Centre Republicà d’aquesta localitat. A la ciutat de Girona, el 1931, el PRFN havia fet entesa amb el Partit Catalanista Republicà, però el 1932 trencà l’aliança i s’alià amb ERC. El dia 14 de novembre de 1932, sis dies abans de les eleccions, Ballesta va presidir el Comitè Directiu Local del PRFN que decidiria continuar donant suport a Esquerra. Els dirigents més destacats d’ERC a Girona eren Miquel Santaló, Darius Rahola i Pere Cerezo.
L’Autonomista de 9-I-1933 es féu ressò que Joan assistí al banquet de germanor que s’havia tributat a Pere Cerezo Hernáez, futur alcalde republicà de Girona successor de Santaló, acte que va congregar cent vint comensals; entre les cartes d’adhesió rebudes destacà la de l’escalenc. Segons L’Autonomista de 4 d’abril, participà en un míting a Caldes de Malavella en el qual va criticar la política de la Lliga Catalana. També assistí el diumenge dia 14 al banquet ofert pel batlle i convocat pel Centre Republicà en ocasió del segon aniversari de la II República.
Girona era lloc de residència durant la II República, a més dels germans Joan i Ponç Ballesta, d’una colla d’escalencs: el sindicalista Esteve Artigas, el funcionari Vicenç Terradell, el músic Josep Vicens ‘Xaxu’ i altres. Sovint coincidien i comentaven la situació política gironina del moment i les vicissituds de la seva població d’origen que havien deixat i enyoraven. Segons em comenta la seva única filla Margarida Ballesta Basieres, Ponç s’havia hagut de traslladar al cap de poc de ser a Girona per la seva condició de ferroviari primer a Portbou els anys 1929-1931 i després a Vilanova i la Geltrú a partir de 1934. Ponç va morir als 65 anys a la població altempordanesa de Sant Mori visitant uns familiars.
El diumenge 24 de setembre de 1933 Miquel Santaló, en ocasió de ser nomenat ministre de Comunicacions del Govern de la República espanyola, va ser homenatjat a la plaça de braus de Santa Eugènia amb l’assistència de les primeres autoritats de Catalunya. L’acte fou convocat pel PRFN i presentat pel seu president Joan Ballesta que va lloar els principis laics davant una recent campanya de difamació. Després parlamentaren el mateix Santaló, els consellers de la Generalitat Humbert Torres,Ventura Gassol, Lluís Companys i Pi i Sunyer i el president Francesc Macià. El setmanari figuerenc Empordà Federal del dia 30 va recollir l’esdeveniment i escrigué de Ballesta: “Un jove enèrgic. Orador sobri, breu (…). Coneix pecfectament l’auditori”. L’Empordà Federal (1911-1938) era el portaveu dels republicanofederals empordanesos.
A les eleccions legislatives d’aquell novembre, el PRFN continuà formant part de la coalició d’ERC. Les dones podien votar per primer cop. Resulta clarificadora la proclama que, obra de Joan Ballesta, publicà el dia 8 el setmanari Acció Ciutadana: “Una de les coses amb les quals fonamenten les dretes espanyoles les seves esperances de triomf és, sense cap mena de dubte, el vot de la dona. La dona, pensen, per la seva inexperiència política, pels seus sentiments mixtificats per una educació confessional, per l’excedent que exerceixen les prèdiques de la trona, (...) els pot donar el triomf”. Acció Ciutadana (1932-1934) era l’òrgan d’expressió del PRFN del qual Joan Ballesta era el director i la ploma més important.
Al manifest “Al poble de Girona”, publicat a L’Autonomista amb data 9-I-1934, Joan Ballesta, com a president del Comitè Polític del PRFN, féu una crida als ciutadans i ciutadanes de Girona demanant el vot per a la candidatura d’Esquerra Republicana davant els comicis municipals d’aquell gener. Abans de concloure, diu amb estusiasme: “A la lluita pel triomf! Amb tot el cabdal dels nobles afanys. Amb tota la il·lusió dels bells ideals”. Joan va sortir elegit regidor d’ERC a Palau; a Girona Esquerra va perdre aquestes eleccions per un estret marge de vots.
Aquell juliol depararia un altre tràngol amarg a Joan Ballesta: enviudaria de nou en morir-se precipitadament la seva dona de càncer. L’edició de L’Autonomista de 16 de juliol publicà un breu amb motiu del traspàs: “Ahir al matí, després d’una llarga malaltia, deixà d’existir la digna esposa del nostre correligionari Joan Ballesta de Palau Sacosta (…)”. Fou enterrada l’endemà al cementiri de la localitat amb la presència, també, de membres de la família Ballesta vinguts de l’Escala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada