Quan al juliol la formiga treballa, raïms i vi a la parra.
Amb la calor arriben els petits animalons; entre ells, els insectes. Aquests, una de les formes més antigües de vida, esdevenen el grup més important numèricament del regne animal. Entre ells, les formigues són probablement els més abundants.
Científics de la Universitat de Lausanne (Suïssa) dirigits pel doctor Keller van descobrir ara fa un any (2002) una macrocolònia de formigues d’origen argentí (Linephitema humile) que, des de Galícia fins Itàlia, ocupa 6.000 Km de costa. Amb milions de nius interconnectats i bilions d’exemplars esdevé el major organisme col.lectiu vivent, un cas extraordinari d’organització social. Els seus individus poden recòrrer aquests quilòmetres sense ser objecte d’agressions, exceptuant l’anomenat ‘oasi català’, focus de formigues autòctones que s’han revoltat contra ells.
La formiga argentina arribà a Portugal a l’entorn del 1890 i des d’allí ha colonitzat part del sud d’Europa. La Linephitema humile no és l’única formiga emigrant però és una espècie que posseeix una habilitat especial per ocupar territoris aliens i expulsar les colònies menys estructurades. A partir d’una reina fèrtil arribada casualment s’ha creat una supercolòmia. Petita però molt agressiva amb les altres espècies, aquesta formiga ha demostrat ser quasi invencible. Només necessita calor i humitat.
L’existència d’aquest superorganisme respon, segons el doctor Keller, a una estratègia d’invasió. A Sudamèrica no s’organitza formant una única macrocolònia; en canvi, al sud d’Europa i d’EUA sí. El secret d’aquestes formigues és l’organització, la capacitat de treball i la seva agressivitat, segons el zoòleg nordamericà Holway de la Universitat d’Utah. A Argentina, aquestes formigues viuen en colònies grans com suburbis, cadascuna amb la seva reina. A diferència d’Europa, quan dues colònies veïnes es disputen una font d’aliment les formigues lluiten com guerrers enfollits.
Segons Keller, les úniques formigues que s’han revoltat contra la Linephitema són les que pertanyen a la colònia catalana. Després de moltes dècades de pau entomològica, alguns focus de l’espècie autòctona resistent entre Barcelona i Alacant han declarat la guerra a la tirania invasora de la Linephitema. Així, el que els científics van batejar com la ‘colònia catalana’ no es caracteritza precisament per la voluntat de consens.
Però la Linephitema no només ha emigrat al nord-oest mediterrà i als EUA sinó també a Brasil, Austràlia, Sudàfrica... Aquesta espècie fou introduïda als EUA a l’entorn també de 1890 a través del transport de cafè i sucre. Afecta les collites de fruites i s’ha convertit per a les llars californianes en una plaga només comparable a la dels escarabats de Nova York. Als EUA la plaga de formigues està formada per la Linephitema humile i la Solenopsis gayi (formiga vermella ‘de foc’). Aquesta, arribada als anys trenta des d’Amèrica del Sud en càrregues de fusta, té una pessigada dolorosa i s’hi ha adaptat admirablement.
A tot el món hi ha 12.000 espècies de formigues. A casa nostra, una espècie anomenada Lasius neglectus, recentment arribada, s’ha convertit en un desagradable hoste a les zones molt humides. Originària d’Àsia Menor, en opinió del zooòleg Espadaler de la UAB, pot tenir moltes reines i on s’instal.la no hi cria una altra espècie. Aquesta vocació invasora és propi de formigues d’origen tropical, d’entre les quals destaquen per la seva pessigada la Solenopsis invicta i la Monomosium phraonis, encara que la primera no sembla haver-se introduït a la península Ibèrica, on hi conviuen unes 240 espècies.
Científics de la Universitat de Lausanne (Suïssa) dirigits pel doctor Keller van descobrir ara fa un any (2002) una macrocolònia de formigues d’origen argentí (Linephitema humile) que, des de Galícia fins Itàlia, ocupa 6.000 Km de costa. Amb milions de nius interconnectats i bilions d’exemplars esdevé el major organisme col.lectiu vivent, un cas extraordinari d’organització social. Els seus individus poden recòrrer aquests quilòmetres sense ser objecte d’agressions, exceptuant l’anomenat ‘oasi català’, focus de formigues autòctones que s’han revoltat contra ells.
La formiga argentina arribà a Portugal a l’entorn del 1890 i des d’allí ha colonitzat part del sud d’Europa. La Linephitema humile no és l’única formiga emigrant però és una espècie que posseeix una habilitat especial per ocupar territoris aliens i expulsar les colònies menys estructurades. A partir d’una reina fèrtil arribada casualment s’ha creat una supercolòmia. Petita però molt agressiva amb les altres espècies, aquesta formiga ha demostrat ser quasi invencible. Només necessita calor i humitat.
L’existència d’aquest superorganisme respon, segons el doctor Keller, a una estratègia d’invasió. A Sudamèrica no s’organitza formant una única macrocolònia; en canvi, al sud d’Europa i d’EUA sí. El secret d’aquestes formigues és l’organització, la capacitat de treball i la seva agressivitat, segons el zoòleg nordamericà Holway de la Universitat d’Utah. A Argentina, aquestes formigues viuen en colònies grans com suburbis, cadascuna amb la seva reina. A diferència d’Europa, quan dues colònies veïnes es disputen una font d’aliment les formigues lluiten com guerrers enfollits.
Segons Keller, les úniques formigues que s’han revoltat contra la Linephitema són les que pertanyen a la colònia catalana. Després de moltes dècades de pau entomològica, alguns focus de l’espècie autòctona resistent entre Barcelona i Alacant han declarat la guerra a la tirania invasora de la Linephitema. Així, el que els científics van batejar com la ‘colònia catalana’ no es caracteritza precisament per la voluntat de consens.
Però la Linephitema no només ha emigrat al nord-oest mediterrà i als EUA sinó també a Brasil, Austràlia, Sudàfrica... Aquesta espècie fou introduïda als EUA a l’entorn també de 1890 a través del transport de cafè i sucre. Afecta les collites de fruites i s’ha convertit per a les llars californianes en una plaga només comparable a la dels escarabats de Nova York. Als EUA la plaga de formigues està formada per la Linephitema humile i la Solenopsis gayi (formiga vermella ‘de foc’). Aquesta, arribada als anys trenta des d’Amèrica del Sud en càrregues de fusta, té una pessigada dolorosa i s’hi ha adaptat admirablement.
A tot el món hi ha 12.000 espècies de formigues. A casa nostra, una espècie anomenada Lasius neglectus, recentment arribada, s’ha convertit en un desagradable hoste a les zones molt humides. Originària d’Àsia Menor, en opinió del zooòleg Espadaler de la UAB, pot tenir moltes reines i on s’instal.la no hi cria una altra espècie. Aquesta vocació invasora és propi de formigues d’origen tropical, d’entre les quals destaquen per la seva pessigada la Solenopsis invicta i la Monomosium phraonis, encara que la primera no sembla haver-se introduït a la península Ibèrica, on hi conviuen unes 240 espècies.
(L'Escalenc-2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada