Els museus són una institució històrica, dinàmica; són dipositaris dels testimonis de l’evolució de l’home i de la natura. El vocable ‘museion’ designava, a la Grècia clàssica, “casa de les Muses” o “lloc de contemplació” i amb el temps “lloc consagrat a l’estudi i al saber”. Els museus tenen un seguit inesgotable de possibilitats i d’al.licients; els d’història en són una branca cabdal.
L’Escala aviat s’afegirà a la llarga llista de poblacions veïnes que disposen d’un museu local. El futur Museu de la Sal i de l’Anxova fa les primeres passes amb la reforma i ampliació de l’antic escorxador municipal. Aquest ha d’acollir el Centre de Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural de l’Escala, amb l’objectiu de donar a conèixer amb una clara funció sociocultural i pedagògica les arrels i l’evolució històrica del municipi.
Els museus locals són aquells ideats i dirigits a reunir, conservar, documentar i difondre els diferents aspectes de la història, cultuta i natura de la localitat que els concep i els acull. Aquests museus han de ser un punt clau de vida cultural de la seva comunitat. El primer pas per a la seva creació ha de ser l’avaluació de les demandes culturals de la comunitat i de la rendibilitat que pot oferir la inversió. De diferent índole i interès, són molts els museus locals i les col.leccions obertes al públic a les nostres contrades. Heu-los aquí:
- Museu del Montgrí (Torroella de M.)
- Ecomuseu Farinera (Castelló d’Emp.)
- Museu d’Arqueologia Subm. (Pals)
- Museu del Juguet (Figueres)
- Museu de la Ceràmica (La Bisbal)
- Museu Rural (Palau Sator)
- Museu del Vi (Peralada)
- Museu del Suro (Palafrugell)
- Museu de la Pesca (Palamós)
- Museu de l’Aquarel.la (Llançà)
- Museu de la Nina (Castell d’Aro)
- Museu de l’Aigua (Salt)
- Museu Arqueològic (Calonge)
- Museu Història de la Ciutat (St. Feliu)
- Museu de l’Embotit (Castellfollit)
- Museu dels Autòmats (Camprodon)
- Museu Etnogràfic (Ripoll)
- Ecomuseu Vall de Ribes (Queralbs)
- Museu del Pastor (Toses)
- Museu de la Farmàcia (Llívia)
- Museu del Pagès (Torroella de Fluvià)
El Museu de la l'Anxova i de la Sal ha d’explicar de l’Escala allò que no pot fer cap altre museu: la seva història i la seva identitat antropològica i etnològica (referents, tradicions, habitacles, oficis, vestimentes...); però com a museu dinàmic i interdisciplinari ha d’anar més enllà fins esdevenir un centre d’experimentació. Ha de nèixer com una forma d’atrapar en el temps i en l’espai la història i el caràcter de l’Escala.
Aquest museu il.lustrarà la presència humana en aquest indret mariner. Haurà d’expressar, a través de les edificacions i els objectes, la identitat tant espiritual com material de l’escalenc com a membre de la seva comunitat, és a dir, funcionar com un mirall on la nostra població es contempli per a reconèixer-s’hi i hi pugui veure les comunitats que la precediren.
Aquest equipament naixerà amb vocació de museu territorial, d’ecomuseu... L’ecomuseu preveu l’existència de dos museus coordinats: el museu del temps i el museu de l’espai. Per museu del temps s’entén el conjunt del patrimoni testimoni del temps situat al seu radi d’acció: les restes grecoromanes, les torres del Pedró i de Montgó, els rastres de la primera carlinada, el Cementiri Vell, el record de la guerra del 36-39... El museu de l’espai serà ubicat a la seu central -la definitiva encara per designar- on s’explicarà la història humana i natural del territori.
Alhora, en ser complementari del Museu Arqueològic d’Empúries, des d’una òptica promocional i cultural s’ha de concebre el Museu de la Sal i de l’Anxova com a un notable recurs per atraure a la vila visitants del jaciment emporità. Altrament, d’acord amb la tendència d’ubicar els museus en edificis historico-artístics reconvertits (antics palaus, convents, hospitals...), seria propi que a més de situar part de la seu a l’antic escorxador, una façana no noble però distingida, s’incorporés al Museu com a seu central l’edifici de l’Alfolí, l’estendard de la nostra història local.
L’Escala aviat s’afegirà a la llarga llista de poblacions veïnes que disposen d’un museu local. El futur Museu de la Sal i de l’Anxova fa les primeres passes amb la reforma i ampliació de l’antic escorxador municipal. Aquest ha d’acollir el Centre de Gestió i Difusió del Patrimoni Cultural de l’Escala, amb l’objectiu de donar a conèixer amb una clara funció sociocultural i pedagògica les arrels i l’evolució històrica del municipi.
Els museus locals són aquells ideats i dirigits a reunir, conservar, documentar i difondre els diferents aspectes de la història, cultuta i natura de la localitat que els concep i els acull. Aquests museus han de ser un punt clau de vida cultural de la seva comunitat. El primer pas per a la seva creació ha de ser l’avaluació de les demandes culturals de la comunitat i de la rendibilitat que pot oferir la inversió. De diferent índole i interès, són molts els museus locals i les col.leccions obertes al públic a les nostres contrades. Heu-los aquí:
- Museu del Montgrí (Torroella de M.)
- Ecomuseu Farinera (Castelló d’Emp.)
- Museu d’Arqueologia Subm. (Pals)
- Museu del Juguet (Figueres)
- Museu de la Ceràmica (La Bisbal)
- Museu Rural (Palau Sator)
- Museu del Vi (Peralada)
- Museu del Suro (Palafrugell)
- Museu de la Pesca (Palamós)
- Museu de l’Aquarel.la (Llançà)
- Museu de la Nina (Castell d’Aro)
- Museu de l’Aigua (Salt)
- Museu Arqueològic (Calonge)
- Museu Història de la Ciutat (St. Feliu)
- Museu de l’Embotit (Castellfollit)
- Museu dels Autòmats (Camprodon)
- Museu Etnogràfic (Ripoll)
- Ecomuseu Vall de Ribes (Queralbs)
- Museu del Pastor (Toses)
- Museu de la Farmàcia (Llívia)
- Museu del Pagès (Torroella de Fluvià)
El Museu de la l'Anxova i de la Sal ha d’explicar de l’Escala allò que no pot fer cap altre museu: la seva història i la seva identitat antropològica i etnològica (referents, tradicions, habitacles, oficis, vestimentes...); però com a museu dinàmic i interdisciplinari ha d’anar més enllà fins esdevenir un centre d’experimentació. Ha de nèixer com una forma d’atrapar en el temps i en l’espai la història i el caràcter de l’Escala.
Aquest museu il.lustrarà la presència humana en aquest indret mariner. Haurà d’expressar, a través de les edificacions i els objectes, la identitat tant espiritual com material de l’escalenc com a membre de la seva comunitat, és a dir, funcionar com un mirall on la nostra població es contempli per a reconèixer-s’hi i hi pugui veure les comunitats que la precediren.
Aquest equipament naixerà amb vocació de museu territorial, d’ecomuseu... L’ecomuseu preveu l’existència de dos museus coordinats: el museu del temps i el museu de l’espai. Per museu del temps s’entén el conjunt del patrimoni testimoni del temps situat al seu radi d’acció: les restes grecoromanes, les torres del Pedró i de Montgó, els rastres de la primera carlinada, el Cementiri Vell, el record de la guerra del 36-39... El museu de l’espai serà ubicat a la seu central -la definitiva encara per designar- on s’explicarà la història humana i natural del territori.
Alhora, en ser complementari del Museu Arqueològic d’Empúries, des d’una òptica promocional i cultural s’ha de concebre el Museu de la Sal i de l’Anxova com a un notable recurs per atraure a la vila visitants del jaciment emporità. Altrament, d’acord amb la tendència d’ubicar els museus en edificis historico-artístics reconvertits (antics palaus, convents, hospitals...), seria propi que a més de situar part de la seu a l’antic escorxador, una façana no noble però distingida, s’incorporés al Museu com a seu central l’edifici de l’Alfolí, l’estendard de la nostra història local.
(Escrit anterior a l'estrena del Museu).
(L'Escalenc-2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada