A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Els anys àcrates de Josep Donjó

L'escalenc Josep Donjó Callol (1897-1990), un home digne d'aquella expressió sorgida temps després referida als anys 20-30 segons la qual “a Catalunya hi ha hagut un dels moviments obrers més originals, més interessants i més poderosos de l'Europa Occidental”, va viure de jove els anys més esplendorosos de l'anarquisme combatent autor de profunds canvis socials.

Josep Donjó va viure de jove els anys més esplendorosos de l'anarquisme combatent que el van anar forjant ideològicament.

Entre 1910 i 1918 es van constituir 102 sindicats a l’entorn de la CNT (1910). Aquesta embranzida cal situar-la en el progressiu deteriorament del nivell de vida de les classes obreres, que s’accentuà a partir de la I Guerra Mundial. Fins 1918, la influència de la CNT a les comarques gironines fou escassa, però, d’ençà la creació, aquell estiu, durant el congrés de Sants, de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC), branca catalana de la CNT, s’inicià una nova era.

Quan el jovenet Josep Donjó estudiava magisteri a Girona i hi treballava de barber per pagar-se els estudis, va aprofitar, mogut per les seves inquietuds, per freqüentar els ambients confederals de la ciutat i formar-se entre lliurepensadors, naturalistes, esperantistes i iconoclastes. Durant el 1918, acabat el servei militar, Donjó va viure una temporada al barri del Guinardó de Barcelona, a casa del seu germà Marcel·lí, que hi feia de sastre. Allí freqüentà els cercles llibertaris i es continuà forjant políticament; hi coneixeria Ramon Archs, Salvador Seguí (conegut com com el Noi del Sucre), Joan Peiró, Ángel Pestaña i altres.

L’anarcosindicalisme a Catalunya era pràcticament un illot a escala mundial després de la I Guerra Mundial (1914-1918). Al llarg de 1918, acabada la guerra i recent el triomf bolxevic a Rússia, l'economia espanyola va anar perdent força per la conjuntura internacional i les revoltes dels obrers. Del 1917 al 1919 serien anys d'una intensa activitat del moviment obrer. El 1919 fou l'any de la vaga de la Canadenca i la vaga general, de la jornada de vuit hores, de la creació del Sindicat Lliure... Aquell any la CNT aplegava uns 400.000 treballadors, és a dir, la quasi totalitat de la població obrera catalana; a nivell d'Estat eren 700.000.

Donjó era, un dia de l'estiu de 1919, entre la colla anarquista escalenca que va oferir un banquet d'agraïment a Joan Peiró Belis (1887-1942), una de les patums àcrates de l'època, que havia vingut a l’Escala a pronunciar una conferència. Joan Peiró, un dels grans teòrics de l’anarcosindicalisme, adquirí gran protagonisme a l’esmentat congrés de Sants de 1918 al costat de Salvador Seguí. Francesc Panyena Farrera, actual president del Cercle Català de Marsella, on va coincidir amb Donjó, recorda, per haver-li sentit explicar, una anècdota protagonitzada aquell dia per Donjó.

Joan Peiró dissertà sobre la problemàtica del moment però especialment parlà de la dieta i de les virtuts del peix pel seu fòsfor: ”Com que és al cap on n'hi ha més, tenint en compte les virtuts del fòsfor sobre el cos humà i en particular per al cervell, cal menjar-ne per tal de conservar les potencialitats pròpies d'aquest òrgan vital. Cal imitar els rics i menjar peix per tal d'ésser més intel·ligents que ells (…)”. La discussió fou llarga i apassionada. Mentre el gran teòric i els homes formats van continuar amb les seves dissertacions, Donjó i un altre jovenot van ser proposats, a contracor seu, per ajudar a preparar el dinar. I l’àpat consistia en peix.

Hom es pot imaginar els ulls emmurriats dels dos cuiners eventuals. Ambdós pararen taula i al plat destinat al convidat només hi havien posat caps de peix. Podeu imaginar-vos l'esverament de la gent gran, però sobretot de Joan Peiró. Un vell escalenc els hi etzibà: “Què heu fet, bordegassos?”. “Només, respongué en Donjó, hem volgut posar en pràctica la teoria del mestre”. A la qual el mestre respongué: “Ostres!, la resta del peix també m'agrada!”.

El jove Donjó ràpidament adquiriria protagonisme dins els cercles àcrates locals. A la primavera de 1920 es veié immers al costat de Tonet Puig, com a representants del moviment llibertari a l'Escala, en un enfrontament amb la revista local Costa Brava i el seu director Joan Ballesta Molinas (veieu-ne edicions de 30 de març i 15 d'abril) en ser acusat el col·lectiu anarquista de l'explosió d'un artefacte “posat per una mà terrorista” el dia 19 de març en una casa en construcció a la platja propietat de Lluís de Nadal. Tonet Puig havia tornat a l'Escala a les acaballes de 1916 i hi deixaria petjada anarquista i cultural per sempre més.

Francesc Sala Balaguer (1919-2003) sempre recordaria aquella explosió; aquell dia, data del seu primer aniversari, havia passat per allí de braços de la seva mare instants després de l'esclat. Lluís de Nadal era accionista del Banc de Barcelona, societat d'emissió i descompte, fundat pel burgès Manuel Girona el 1845 i que va desaparèixer el desembre de 1920 després d'una escandalosa suspensió de pagaments que va perjudicar els estalvis de molts obrers. L'autor material de l'explosió (el nom del qual no esmentarem) es va fer escàpol introduint-se en el cafè veí de can Maurici i sortint per la porta posterior del carrer de la Torre, segons m'havien explicat testimonis presencials.

El dissabte 9 d'octubre de 1920 va tenir lloc a la sala escalenca Novedades una conferència organitzada pel col·lectiu Nuevos Valores intitulada “Transmutació de valors”. Anà a càrrec d'Andreu Nin en representació de la CNT i fou presentada per Josep Donjó. La notícia fou publicada el 16 d'octubre al núm. 127 del butlletí Acción Social Obrera de Sant Feliu de Guíxols i nosaltres destaquem de la la crònica ‘Conferencia del compañero Andrés Nin en La Escala’: “Nin va dir que els treballadors tenen raó a negar-se a treballar més hores (de les 8) perquè el seu esforç només beneficia una minoria (...)”. Donjó també anuncià un futur cicle de conferències a càrrec de Francesc Layret, Marcel·lí Domingo, Tusot, Eugeni d’Ors Xenius i altres.

El març de 1924, amb la dictadura de Primo de Rivera, es va il·legalitzar la CNT i els seus líders foren detinguts. El 25 d'abril, segons l'expedient 33 de la presó de Girona dipositat a l'Arxiu Històric de la ciutat, Josep Donjó i els germans Antoni i Pere Puig Artigas, tots tres barbers de professió i de 26, 38 i 41 anys, foren tancats a la presó de Girona fins al 2 de maig. Havien estat detinguts per fer bustiades d’octavetes ‘subversives’ a l’Escala. Els tres detinguts foren posats en llibertat, conjuntament amb altres presos, i acollits a les portes de la presó de Girona per nombroses persones en mostra de solidaritat.

(L'Escalenc, 2008)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA