Quan la Retirada, al final de la guerra civil, molts del quasi mig milió de republicans que havien creuat la frontera van acabar als deplorables camps d’internament que les autoritats franceses instal.laren a la Catalunya del Nord. D’altres s’hi afegiren, el 1940, fugint de les hordes hitlerianes que ocupaven el nord d’Europa o arran de les lleis dictades amb la instauració del règim de Vichy. Els camps: Argelers, amb 80.000 internats; Sant Ciprià, amb 90.000; Barcarès, amb 13.000; etc.
És en aquest context que va intervenir Élisabeth Eidenbenz, una jove suïssa de vint-i-sis anys, voluntària del "Secours Suisse", creant una maternitat en el castell d’En Bardou, abandonat però providencial, a pocs quilòmetres d’aquestes camps, a Elna, per acollir les refugiades embaraçades i evitar el 100% de mortalitat infantil. Elisabeth, institutriu nata a Zurich el 1914, va esdevenir infermera en sentir resonar les primeres canonades en territori europeu. Als vint-i-quatre anys Elisabeth es desplaçà a Espanya, en plena guerra civil, per allistar-se com infermera a l’"Associació Suïssa d’Ajut als Infants d’Espanya". Primer a Madrid i després a València. El 1939, com tants, va haver d’emprendre el camí de la Retirada.
El castell va ser fet construir el 1900 per la família Bardou, fundadora del famós paper de fumar Job. Una sumptuosa residència d’estiu, envoltada per un parc de cinc ha, amb capella i casa del guardià. Trenta anys més tard, els Bardou ho vengueren tot als Mirous, els seus veïns, interessats per les terres. Després, aquests arrendaren el castell a Élisabeth Eidenbenz de 1939 a març 1944; més tard quedaria abandonat fins als anys 90. Així, malgrat l’inicial poc entusiasme del Socors Suís però gràcies a la tossuderia d’Elisabeth i als fons helvètics, francesos i americans que es recolliren per a l’ocasió es va poder convertir aquest castell en la Maternitat Suïssa d’Elna.
Durant aquests cinc anys, la Maternitat fou un oasi de pau en un món en guerra on el somriure d’una dona s’encarava a la follia. Era una maternitat única a Europa. Elisabeth, una cara d’àngel a les fotografies en blanc i negre, i el seu equip de joves dones suïsses van acollir des del novembre de 1939 les dones espanyoles en cinta refugiades als camps del Rosselló. L’any 1940, a partir de la instauració del règim de Vichy, també acollí dones jueves i gitanes del nord d’Europa conduïdes a camps meridionals de França com Argelers, Ribesaltes, Gurs... i abans de ser deportades a camps d’extermini nazis. Una meravellosa organització que anava a buscar les dones en cinta als camps on servia 2.500 àpats diàriament als seus internats.
El 1940 hi naixeren 147 nadons; el 1941, 217; i fins el 1944, 249. En total, 597 nounats condemnats a la misèria naixeren en un castell, sense comptar els que arribaren desnutrits, anèmics, parasitats... des dels camps amb les seves mares que guarien amb les fruites i llegums conreades als horts de la mansió. Per norma, s’acollia la mare i el nounat el darrer mes d’embaràs i el primer després del part.A la seva planta baixa hi havia una sala de reunions, una sala d’espera per als familiars i una terrassa asolellada dominada per una cúpula de vidre; al primer pis, la sala de parts i una sala circular que feia de nurseria; a dalt, les habitacions de les infermeres i l’únic telèfon de la instal.lació.
Elisabeth Eidenbenz va tornar a un primer pla arran que la vila d’Argelers l’any 2001 commemorés la Retirada i el seu camp de concentració. Després, en ocasió d’un homenatge que se li va retre l’any següent a Elna en reconeixement a la seva tasca en aquells negres anys, en el qual se li va lliurar la Medalla dels Justos entre les Nacions, va dir: "Recordo que les mares espanyoles eren molt generoses i donaven l’excedent de llet que podien tenir als nadons que la necessitaven". A despit de tots els esforços, tanmateix, una cinquantena de nens i nenes no van poder ser salvats, perquè arribaven als camps en un estat desesperat.
Aquesta entranyable història, però, també va tenir un final. El 1944, els alemanys requisaren el castell i ordenaren els seus ocupants d’abandonar-lo. Les dones embaraçades foren conduïdes a l’hospital de Perpinyà i els infants es dirigiren amb Elisabeth Eidenbenz i el seu equip al departament occità d’Aveyron.
Assumpta Montellà (*), qui ha visitat Elisabeth Eidenbenz a la seva residència a Àustria, em comentava que segons els expedients consultats fins ara apareixen dones empordaneses entre les parteres però cap d’elles de matriu escalenca. La venerable Elisabeth, de 91 anys, ha dit recordant aquells anys: "Calia salvar aquests infants i permetre’ls de crèixer dignament. Jo vaig fer allò que la meva consciència em recomanà". La Maternitat va poder sobreviure malgrat les pressions polítiques i les precàries condicions de vida.
Ara, després de molt de temps oblidada, la història de la Maternitat d’Elna ha reviscolat. L’ajuntament d’Elna, l’associació FFREEE i l’artista Charpentier actual propietari de la mansió intenten transformar el castell en un indret de memòria, reflexió i acció en homenatge a la Maternitat i als exiliats monoparentals.
(*) He esperat fins avui a publicar aquest treball per cortesia amb Assumpta Montellà, amb qui he coincidit en la recerca, autora d’un extenssíssim i acurat treball d’investigació sobre la Maternitat, un extracte del qual sortirà publicat a la revista Sàpiens d’aquest mes de juliol de 2005.
(L'Escalenc-2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada