De fet, però, Albert Martí, deixant de banda les seves actuacions a Barcelona amb la Principal, s’havia estrenat a la capital l’any anterior. Hi havia estat convidat per participar en uns concerts de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals. Els dies 20 i 26 d’octubre i 7 de novembre de 1921 formà part de l’Orquestra Simfònica, dirigida per Lamote, en el cicle de tres concerts que amb el nom "Primera Manifestació Simfònica d’Autors Ibèrics" van celebrar-se al Palau de la Música Catalana (1908). El 28 d’octubre tocaria amb l’Orquestra Pau Casals també al Palau, sota la direcció del mestre, actuant de solista vocal al Quart Concert de Tardor al costat dels seus companys de la Principal Enric Barnosell i Tomàs Amich i de Ramon Rosell i Josep Gravalosa. Aquells dies es començà a gestar la futura Cobla Barcelona.
L’Orquestra Simfònica de Barcelona (1910-1924), creada pel mateix Lamote, desenvolupà una important tasca cultural i incloïa en el seu repertori moltes obres d’autors catalans; hi col.laborà, entre altres figures, el pianista Rubinstein. L’Orquestra Pau Casals, creada el 1920 amb l’ajut de diversos mecenes i dirigida pel virtuós violoncel·lista, actuava habitualment al Palau de la Música i al Gran Teatre del Liceu. El seu repertori, a més de la música clàssica, va ajudar a popularitzar obres de Juli Garreta i d’altres autors catalans. Hi col·laboraren directors com Kussevitzki, Strauss, Strawinsky...
La revista escalenca Costa Brava (1919-1922), fundada i dirigida pel prohom Joan Ballesta, comentava en la seva edició de 30-XII-1921 que "N’Albert Martí, aquest noble compatrici, amb raó anomenat "màgic de la tenora" (…) entrarà a formar part de la Banda Municipal de Barcelona en la qual acaben d’ésser creades tres places (una de tible i dues de tenora)". El Diario de Gerona (1889-1936) deia dos dies després: "El Ayuntamiento de Barcelona ha acordado que la plantilla de profesores de la Banda Municipal se amplie con los instrumentos tenores y triples, habiendo sido nombrados interinamente para tales plazas los profesores señores Alberto Martí, Roberto Renart i Ramón Blanch".
El dia 15 de gener de 1922 Albert Martí oferia l’última audició a l’Escala al front de la Principal de la Bisbal, notícia recollida al Costa Brava del dia 30 on Ballesta signà com a Scipió l’article de comiat "A N’Albert Martí (Bertu)" amb motiu de la immediat ingrès del músic a la Banda. El dia 17 d’aquest mes el Diario de Gerona explicitava: "Han presentado la dimisión de los cargos de presidente y vice-presidente del Sindicato de Orquestas de esta provincia D. Vicente Bou y D. Alberto Martí (…) por haber fijado el segundo definitivamente su residencia en Barcelona".
"En Barcelona se està organizando una cobla de sardanas de la qual formaran parte los eminentes músicos empordaneses D. José Gravalosa y D. Alberto Martí que en la cobla La Principal de la Bisbal hacía maravillas con la tenora", comentava el Diario de Gerona de 14-III-1922. A l’edicio del dia 28 es llegeix: "Bajo la dirección del maestro José Gravalosa se ha constituido en Barcelona una cobla de sardanas integrada por profesores (…), entre otros, el aplaudido maestro de tenora don Alberto Martí". En efecte, només d’arribar a Barcelona es dedicà a organitzar, sota els auspicis de Lamote i amb l’antic director de la Principal de Palafrugell Josep Gravalosa, la Cobla Barcelona. A partir de 1920, la sardana havia superat geogràficament l’Empordà i la Selva i s’expandia arreu de Catalunya i penetrava en els àmbits cultes.
Aquesta cobla, al servei del sinfonisme, es presentà al Teatre Tívoli el 30 de març de 1922, amb Josep Gravolosa com a director i Albert Martí com a tenora solista i representant, amb una representació de l’òpera Marina. Anys més tard, Gravalosa, que deixaria la Cobla a les acaballes de 1923, diria d’Albert Martí: "L’Albert i jo érem amics d’infants, però també l’antítesi l’un de l’altre: a ell li interessava el lluïment personal i jo buscava el treball de conjunt (...)". Gairebé tots els seus membres procedien de les comarques gironines; Joan Lamote hi col·laborà puntualment com a assessor. L’existència d’una cobla d’aquestes característiques a Barcelona va ser fonamental per tal que, en els anys vint, la sardana es consolidés. Des de 1922, la tenora, a més de ser instrument cabdal per a les sardanes interpretades per la Banda, va ser inclosa a moltes partitures d’autors clàssics.
Albert Martí compaginà aquests primers anys les seves intervencions esporàdiques en l’Orquestra Simfònica de Barcelona i a l’Orquestra Pau Casals amb les dues empreses troncals que l’havien portat a Barcelona: la Banda Municipal i la creació de la Cobla Barcelona.
La Banda Minicipal de Barcelona va ser fundada el 1886 en temps de l’alcalde Rius i Taulet. El 1917, el nou director Joan Lamote de Grignon (1872-1949) inicià una profunda reforma; el mateix Lamote va compondre sardanes d’una gran qualitat. Lamote va potenciar el concurs d’instruments de vent fins convertir la Banda en una Orquestra Simfònica d’Instruments de Vent. El repertori era molt extens: des de la música popular o de cobla fins a la música clàssica o la sarsuela. La nova Banda fou admirada pels grans compositors de l’època com Richard Strauss, Manuel de Falla...
La plantilla de 1919 ja tenia incorporats instruments de fusta de doble llengüeta com tres xeremies, dues tenores i dos tibles per poder oferir composicions sardanístiques. Aquests instruments apareixien en el repertori català, essent tocats llavors per professors de clarinet o saxòfon, però rarament en alguna peça clàssica. Fou l’any 1922 que Joan Lamote, amb la voluntat de potenciar encara més dins la Banda els instruments de cobla, reclamà Albert Martí i els altres dos músics de cobla.
En ocasió de l’homenatge que el cap de setmana 10-11 de juny de 1922 l’Ateneu Empordanès de Barcelona tributà a Pep Ventura, Albert Martí va executar a l’audició de la Cobla Barcelona del dissabte la sardana ‘L’esmolet vell’ tocant la mateixa tenora que havia estat de Pep Ventura i que llavors era propietat del notari figuerenc Salvador Dalí (fins arribar a Dalí havia passat per la família figuerenca Perxas, Eduard Fabre, el dibuixant Josep Lluís Pellicer i el literat Sebastià Trullols); a l’endemà, tocaren sardanes a la plaça Sant Jaume, al Palau de la Fira de Mostres i a l’Ateneu Empordanès. Aquell desembre, el tribunal de les oposicions celebrades a Barcelona per a la provisió de les places vacants a la Banda Municipal va disposar que Albert Martí ocupés ja oficialment la de tenor principal en si bemoll.
El músic escalenc participà, entre centenars de concerts de la Banda, en el d’assaig general obert al públic al Palau de la Música de 28 de juliol de 1922 amb el repertori que havia d’oferir la Banda a València el 31 de juliol i l’1 i 2 d’agost, al qual també hi va intervenir, amb obres de Dvorak, Strauss i Liszt. El maig de 1923 es va lluir amb la tenora en oferir la Banda, entre una sèrie de quatre concerts monogràfics al Palau de la Indústria (Parc de la Ciutadella), el concert "Música Ibèrica" on s’estrenà en l’apartat de música catalana la composició ‘Marxa catalana’ i s’interpretaren moltes altres peces d’Albèniz, Garreta i altres autors. El 27 de gener de 1924 va ser invitat per Lamote a participar com a tenora al concert de la Orquestra Simfònica de Barcelona al teatre barceloní Eldorado; aquesta orquestra havia ofert aquells anys els concerts ’Matinés Líriques Populars’ que incloïen molta música hispànica.
L’article retolat "Del sojorn de Strawinsky a Barcelona", publicat al diari barceloní La Veu de Catalunya (1889-1937) de 25-III-1924, comenta com en la primera estada del músic a la ciutat l’enamoraren les sardanes de Garreta interpretades per la Cobla Barcelona liderada pel tenora escalenc. " (...) Perquè el Mtre. Strawinsky pogués apreciar bé la sardana, l’Ateneu Barcelonès tingué l’encert, mai prou lloat, d’organitzar en honor de tal il·lustre compositor una audició de sardanes a càrrec de la notable Cobla Barcelona (...). En el recolliment del Jardí Romàntic de l’Ateneu, la tenora de l’Albert era com la veu amorosa de Catalunya que li parlava dolçament del misteri sobirà de l’ànima catalana".
El 1929 la Cobla Barcelona s’escindí en dues: la cobla del mateix nom i la Barcelona-Albert Martí; aquesta fundada pel nostre tenora i el també escalenc Cinto Hereu. Albert Martí, l’’Albert de la tenora’ o ‘el rei de la tenora’, que diria Pau Casals, que s’havia fet músic a la Principal de l’Escala i havia passat per Els Rossinyols de Castelló d’Empúries abans d’ingressar a la Principal de la Bisbal, moria en quasi l’anonimat a Barcelona el 1947 després d’haver fet costat amb la seva música a la República durant la guerra i haver resistit la postguerra.
-Bonastre, F.: La Banda Municipal de Barcelona (1989).
-Caballé, T.: La Música "Oficial" de la Ciudad de Barcelona (1946).
-Lamaña, L.: Barcelona Filarmònica 1875-1925 (1927).
-Puerto. J.: Aproximació a la Cobla Barcelona (1998).
-Ramió, C.: "Els Lamote de Grignon i la creació per a cobla", Recerca Musicològica 14-15 (2004-2005).
-Fons Orquestra Pau Casals (Biblioteca de Catalunya-Barcelona).
-Premsa de l’època: Costa Brava, Diario de Gerona i La Veu de Catalunya.
(Aplec-2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada