El PSC s’ha refet del sotrac de fa quatre anys, passant de tres a sis regidors i quedant-se a un de la majoria absoluta, gràcies a haver inspirat confiança per la seva praxi política i a haver recuperat el vot dels sectors ‘bruguerista’ i ‘palmista’ que li havia estat negat fa quatre anys. El duel final entre Puig i Guinart ha resultat, tal com era previsible, de guant blanc. Ara tot apunta a que amb aquesta victòria s’iniciarà un nou cicle socialista a la població.
Si en els comicis municipals de 1999 foren vuit i en els de 2003 foren set, en aquestes vuitenes eleccions han estat sis les candidatures contendents. Ha desaparegut Els Verds i Unitat Escalenca s’ha diluït en el PSC; en canvi, ha sorgit Escalencs Independents (algun dia s’haurà d’estudiar el perquè de les candidatures independents i les seves denominacions) de la mà de l’ex regidor del PP Vicenç Folgado Tena (restaurador, 61 anys).
L’eix esquerra-dreta s’ha presentat, a diferència d’altres ocasions, matemàticament compensat: tres candidatures progressistes i tres conservadores; en canvi, les sis opcions han coincidit a presentar un home al capdavant. Referit als perfils dels caps de llista dir que els tres candidats considerats progressites són els únics escalencs de naixement, que tenen formació universitària de grau superior els de CiU, PSC i ERC i que els de CiU i PP es confessen catòlics practicants mentre els de ICV i EI es declaren catòlics no-practicants i els de PSC i ERC es declaren agnòstics.
Cinc de les sis formacions han obtingut representació: 6 regidors i 35,62% per a PSC (3 i 24,89% el 2003), 3 i 23,67% per a CiU (6 regidors i 40,57% el 2003), 2 i 13,61% per a ICV (1 i 6,27% el 2003), 1 i 11,76% per a ERC (2 i 13,77% el 2003) i 1 i 9,13% per a EI (no presentat el 2003). A més, ha resultat un 3,99% de vot intransformat (no traduït en regidories en no haver assolit la quota mínima), un 41,85% d’abstenció i un 2,72% de vot blanc/nul. En els de 2003 cinc de les set aconseguien regidories, amb un 6,7% de vot intransformat, un 36,9% d’abstenció i un 1,8% de vot blanc/nul. L’abstenció, un fenomen en alça.
Aquesta vegada el desenllaç electoral, tot i que en grau superlatiu, ha respost a les expectatives. L’ascendent bipolarització del vot (65% el 1991, 72% el 1995 i 79% el 1999) que havia declinat el 2003 amb el 65% ara ha baixat fins el 59,29% i aquest cop també la dispersió de vot i la llei d’Hondt han perjudicat poc els tres partits minoritaris. Els pronòstics sobre si el PSC superaria CiU, si ERC assoliria el tercer regidor, si PP i EI assolirien representació i quin dels dos arrossegaria més vot espanyolista i si governaria el ‘tripartit’ s’han vist complerts en part.
CiU s’ha renovat radicalment però aquesta dràstica operació tampoc ha evitat la desfeta electoral que representa passar de sis a tres regidors (d’ençà el 1999 havia anat perdent llençols a cada bugada). El seu nefast resultat ha estat fruit de la lògica erosió de tants anys de govern però també dels seus enfrontaments interns, de la incapacitat d’il·lusionar i d’haver abusat d’iniciatives mediàtiques del ‘tot per la foto’. Ara CiU ha repescat Miquel Bosch amb un doble objectiu: tenir algú experimentat aquest primer tram de legislatura dins l’Ajuntament al costat de Guinart i com aposta d’immediat futur per rellevar el mateix Guinart per si l’exalcalde deixés el consistori cridat el març vinent a ocupar un càrrec ministerial a Madrid o per altres motius.
ICV no només s’ha consolidat sinó que ha estat la sorpresa de la nit electoral en obtenir dues regidories i convertint-se en la tercera força política. Iniciativa, que indissimuladament ja mesos enrere es postulava a favor d’un futur tripartit, ha estat premiada pel treball callat però constant d’Àngel Rodríguez Llistosella (paleta, 35 anys), persona de tarannà dialogant i modest que ha crescut com a polític (en el bon sentit del terme).
ERC, en canvi, que es presentava com a única alternativa real de govern i clau per a la governabilitat, ha vist com certs errors de càlcul s’han traduït en la pèrdua d’una quarantena de vots que li han fet perdre el seu segon regidor i li han fet trontollar el seu projecte. Liderats per un Josep Geli Martí (advocat, 38 anys) de discurs final previsible i poc engrescador, els republicans han vist traumàticament frustada la seva ambició de continuar creixent i tenir poder decisori.
Escalencs Independents, un seguit d’empresaris que s’ha estrenat políticament, ha aconseguit que només el seu impulsor hagi resultat regidor. Folgado ha estat reelegit gràcies a un vot descontent amb CiU, a haver conservat algun vot espanyolista de la seva etapa al PP i haver estat votat per qui veu en ell el perfil ideal de regidor per fer oposició. El PP, en canvi, encapçalat per Kristian Johansson Echaide (estudiant, 21 anys), amb residència a Sant Cugat del Vallès i sense cap vinculació amb l’Escala, no ha convençut la seva pròpia parròquia i ha tornat a quedar fora de l’arc plenari; ha estat més una operació de marquèting per tenir alguna mena de presència a la població que no pas part de l’engranatge electoral del partit amb pretensió real d’assolir representació.
L’enhorabona al nou Alcalde i a la resta de regidors.
(L'Escalenc-2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada