Escrivíem el primer trimestre d’enguany una sèrie de tres capítols intitulada "Joan Ballesta, últim alcalde de la Girona republicana" on donàvem a conèixer la pràcticament desconeguda trajectòria política i sindical de l’escalenc Joanet ‘Calafat’ desenvolupada durant la seva etapa a Girona en temps de la II República. Ara, tornem a recuperar aquells anys gironins de Joan Ballesta per difondre la seva important tasca artística com a creador i dinamitzador de les arts escèniques.
Al primer terç del segle XX el Centre d’Unió Republicana de Girona estava situat a l’edifici de propietat al carrer del Carme. Segons Joan Soler a "El 19 de juliol de 1936 a Girona" (AIEG 1982-83), l’entitat devia tenir uns 600 socis i l’edifici tenia una sala espaiosa i era espai de trobada i de festa. Les tardes festives estava ple a vessar: treballadors, minyones, pagesos...; s’hi feia ball i s’hi escenificaven obres de teatre. El Centre d’Unió Republicana tenia la seva secció dramàtica d’aficionats que representava comèdies i algunes sarsueles. Només d’arribar Ballesta a Girona va contactar-hi; aviat en seria actor i no gaire més tard director.
A les acaballes de 1930 Joan es casava amb Maria (ignorem el cognom), companya seva de l’elenc teatral republicà, però la primera referència teatral no la trobem fins a El Autonomista de 16-IV-1931: "El próximo domingo, a las 10 en punto de la noche, en el Centro de Unión Republicana de esta ciudad, tendrá lugar una selecta función en la que se estrenará una revista debida a la pluma de nuestro particular amigo don Juan Balesta, a cargo de la Agrupación Artística de dicha sociedad (...)". Tot i ser ERC i la seva matriu PRFN la marca política de l’entitat, aquesta va continuar apareixent amb el nom de Centre d’Unió Republicana.
El mateix rotatiu de 30-XII-1932 publicà l’escrit ‘Vetllada artística a Salt’: "El dia 25 de l’actual, festivitat de Nadal, tingué lloc en aquesta població un esdeveniment artístic còmic-musical en el Casal Saltenc a càrrec de l’agrupació Foment de l’Art del Centre d’Unió Republicana, que tan bé dirigeix en J. Ballesta (...)". El programa va consistir en un sainet d’Alfons Roure titulat "La dama roja", la comèdia de Josep M. Folch i Torres "Com els ocells" i el drama líric "L’Estrafet" en un acte dividit en dues parts del mateix Joan Ballesta.
Just encetat l’any 1933, l’agrupació teatral dirigida per Joan Ballesta va oferir el seu concurs a l’alcalde de la ciutat en nom de la Junta del Centre d’Unió Republicana per al projectat acte d’esbarjo que es preparava per recollir cabals per als dignificats dels darrers aiguats. També i amb el mateix objectiu va tenir lloc setmanes més tard en el teatre del Centre Republicà una vetllada lírico-teatral que esdevingué un veritable esdeveniment.
El teatre tenia un gran protagonisme a la ciutat de Girona. El Teatre Municipal i el Teatre Albèniz presentaven sarsueles i music-hall i el Gran Via i el Coliseu oferien, a més de cinema, espectacles i concerts. Tanmateix, moltes entitats tenien el seu grup teatral d’aficionats. El teatre amateur a Catalunya era, abans de la guerra, equiparable al mundialment prestigiós teatre de Rússia. Ballesta, tocat pel teatre, a més de crear obres pròpies i representar-les dalt l’escenari, assistia a les representacions que tenien lloc tant al Municipal com a l’Albèniz.
L’Autonomista de dilluns 13-III-1933 publicava la notícia intitulada ‘Vetllada teatral’: "Ahir a la nit tingué lloc al Centre d’Unió Republicana l’anunciada vetllada teatral a càrrec de Foment d’Art i Secció Dramàtica del Centre. Es representà amb tota propietat "L’aprenent del carrer Nou", adaptació catalana de la coneguda obra d’Arniches "El último mono" (...). Sobresortí l’actuació de la primera actriu Carme Sans i especialment del Sr. Joan Ballesta, que féu una veritable creació del seu difícilíssim paper (...)". Aquest devia ser el sainet al que va assistir el mestre escalenc Josep Donjó Callol on es retrobà amb el seu amic Ballesta a qui dedicà els més sentits elogis, segons explica Donjó al llibre de la Festa Major 1980.
El Diari de Girona de 8-IV-1933 informava amb el titular ‘El festival d’ahir al teatre Albèniz’ sobre l’acte benèfic abans referit: "Anit a les deu, tal com era anunciat, tingué lloc al Teatre Albèniz el festival a benefici dels damnificats d’aquestes comarques a causa dels darrers aiguats (...). Un grup d’aficionats del Centre d’Unió Republicana interpretà el passatemps "Com els ocells". A la segona part l’Orfeó Cants de Pàtria sota la direcció (...)".
"Ha tornat reprendre les seves tasques, després del llarg temps d’interrupció forçosa, la Secció Dramàtica del Centre d’Unió Republicana de la nostra ciutat, la qual dirigeixen amb tan d’encert els coneguts aficionats artistes senyors Ballesta i Gispert. Ara mateix s’està assajant una bonica i interessant obra que serà estrenada (...). Molt ens alegrem que l’agrupació teatral del Centre del carrer del Carme torni de nou a treballar en l’art i en la cultura del poble (...)", es lleigia a L’Autonomista de 16-XII-1935. El Centre Republicà, a resultes dels Fets d’Octubre de 1934, havia estat clausurat i condemnat a més d’un any d’inactivitat.
El gener de 1936, després d’un any i mig d’haver enviudat, es casava amb la jove Rosa Quer Verdaguer (1909-1997), la seva tercera i última dona, també provinent del món teatral republicà gironí. Mesos després, en plena guerra, la CNT es feia amb el control del món del teatre, tant a nivell de companyies com de sales, en part perquè molts empresaris havien fugit; a Girona moltes sales van canviar de nom: El Coliseo Imperial es denominà Sala Bakunin i el Cinema Dorado Saló Durruti. Joan, a la tardor, en canviar ERC per PSUC hagué de renunciar a l’entranyable Secció Dramàtica.
Al Front (òrgan del PSUC del qual Joan Ballesta seria director) de 5-X-1937 aparegué la notícia ‘Des de Palau Sacosta’: "Diumenge es celebrà a Palau un festival organitzat pel Socors Roig Català de la localitat. En el pati de les boniques Escoles Nacionals s’improvitzà un teatre curull de mainada aliena a la tragèdia de la guerra. Es posà en escena "L’amor que li mancava", comèdia en una acte de J. Guivernau, pel Grup Escènic de la Secció Femenina del PSUC a Girona, del qual n’és director Joan Ballesta (...). Després s’estrenà l’obra "L’orgull de classe" original seva. No cal remarcar les qualitats artístiques de Ballesta, car és ben conegut dels gironins. En tirar el teló, grans crits de "surti l’autor" feren que Ballesta es veiés obligat a sortir a l’escenari (...)".
L’Autonomista de dilluns 13-III-1933 publicava la notícia intitulada ‘Vetllada teatral’: "Ahir a la nit tingué lloc al Centre d’Unió Republicana l’anunciada vetllada teatral a càrrec de Foment d’Art i Secció Dramàtica del Centre. Es representà amb tota propietat "L’aprenent del carrer Nou", adaptació catalana de la coneguda obra d’Arniches "El último mono" (...). Sobresortí l’actuació de la primera actriu Carme Sans i especialment del Sr. Joan Ballesta, que féu una veritable creació del seu difícilíssim paper (...)". Aquest devia ser el sainet al que va assistir el mestre escalenc Josep Donjó Callol on es retrobà amb el seu amic Ballesta a qui dedicà els més sentits elogis, segons explica Donjó al llibre de la Festa Major 1980.
El Diari de Girona de 8-IV-1933 informava amb el titular ‘El festival d’ahir al teatre Albèniz’ sobre l’acte benèfic abans referit: "Anit a les deu, tal com era anunciat, tingué lloc al Teatre Albèniz el festival a benefici dels damnificats d’aquestes comarques a causa dels darrers aiguats (...). Un grup d’aficionats del Centre d’Unió Republicana interpretà el passatemps "Com els ocells". A la segona part l’Orfeó Cants de Pàtria sota la direcció (...)".
"Ha tornat reprendre les seves tasques, després del llarg temps d’interrupció forçosa, la Secció Dramàtica del Centre d’Unió Republicana de la nostra ciutat, la qual dirigeixen amb tan d’encert els coneguts aficionats artistes senyors Ballesta i Gispert. Ara mateix s’està assajant una bonica i interessant obra que serà estrenada (...). Molt ens alegrem que l’agrupació teatral del Centre del carrer del Carme torni de nou a treballar en l’art i en la cultura del poble (...)", es lleigia a L’Autonomista de 16-XII-1935. El Centre Republicà, a resultes dels Fets d’Octubre de 1934, havia estat clausurat i condemnat a més d’un any d’inactivitat.
El gener de 1936, després d’un any i mig d’haver enviudat, es casava amb la jove Rosa Quer Verdaguer (1909-1997), la seva tercera i última dona, també provinent del món teatral republicà gironí. Mesos després, en plena guerra, la CNT es feia amb el control del món del teatre, tant a nivell de companyies com de sales, en part perquè molts empresaris havien fugit; a Girona moltes sales van canviar de nom: El Coliseo Imperial es denominà Sala Bakunin i el Cinema Dorado Saló Durruti. Joan, a la tardor, en canviar ERC per PSUC hagué de renunciar a l’entranyable Secció Dramàtica.
Al Front (òrgan del PSUC del qual Joan Ballesta seria director) de 5-X-1937 aparegué la notícia ‘Des de Palau Sacosta’: "Diumenge es celebrà a Palau un festival organitzat pel Socors Roig Català de la localitat. En el pati de les boniques Escoles Nacionals s’improvitzà un teatre curull de mainada aliena a la tragèdia de la guerra. Es posà en escena "L’amor que li mancava", comèdia en una acte de J. Guivernau, pel Grup Escènic de la Secció Femenina del PSUC a Girona, del qual n’és director Joan Ballesta (...). Després s’estrenà l’obra "L’orgull de classe" original seva. No cal remarcar les qualitats artístiques de Ballesta, car és ben conegut dels gironins. En tirar el teló, grans crits de "surti l’autor" feren que Ballesta es veiés obligat a sortir a l’escenari (...)".
(L'Escalenc-2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada