El cantautor i company Josep Tero ha format part d’una delegació del Govern català que ha viatjat a Grècia per inaugurar aquest 9 d’octubre de 2005 juntament amb les autoritats gregues la restauració de la torre d’un monestir de l’Athos (península de la Calcídica –Macedònia-). Josep Tero, al final d’aquest mes, també ha d’oferir dos recitals, amb músics grecs, a Atenes i a Salònica. Aquests actes han estat organitzats per celebrar la trobada entre grecs i catalans dotze anys després de ser expulsat Tero d’un monestir del mont Athos arran d’haver-se identificat com a català i 700 anys després d’haver patit l’Athos i altres territoris de Grècia cruels ràtzies dels almogàvers.
"L’octubre de 1993 vaig estar recorrent alguns dies el mont Athos per aprendre cants de la litúrgia ortodoxa dels monestirs. El 9 d’aquell mes, davant el prior del monestir d’Iviron, se’m va escapar identificar-me com a català oblidant els consells de l’hel.lenista Alexis-Eudald Solà que m’acompanyava. Vaig ser expulsat del monestir sota l’advertiment de no entrar-hi mai més. Vaig haver de passar la nit al ras, entre els udols dels llops", m’explica Josep Tero. Havent tornat, el cantautor va exposar, en va, l’experiència a la Generalitat amb el propòsit que s’intentés posar remei al tracte dispensat allí als catalans.
El 2001, Tero, després d’una segona estada a l’Athos, ho va veure clar: "Calia establir llaços d’amistat amb les autoritats religioses ortodoxes, revisar la documentació dels seus monestirs on el substantiu ‘català’ sempre va acompanyat de l’adjectiu ‘pirata’ i fer traduir al grec la Crònica de Ramon Muntaner". El Govern català va decidir subvencionar la restauració de la torre (antic trull) del monestir de Vatopedi, a l’Athos, un dels més afectats per la brutalitat amb que els almogàvers van venjar la mort de Roger de Flor i un dels territoris on aquest ingrat record ha arrelat amb més força. Aquesta torre, convertida ara en la Torre del Tresor, mostrarà un dels magnífics tresors de tota la Calcídica: el més gran dels llegats de l’emperador bizantí Andrònic II Paleòleg.
No són pocs els catalans que, titllats de lladres i malfactors, han estat foragitats del mont Athos al llarg de la història pel record perdurable dels almogàvers. La comunitat o república monàstica de l’Athos està formada per vint monestirs i un nombre indeterminat de cel.les depenents d’aquest que conserven algunes de les mostres bizantines més rellevants. Aquests tresors van ser precisament massa llaminers per als catalans que van dominar el mont Athos i tota Macedònia de 1307 a 1309.
Encara avui són vives a zones de Grècia les expressions "Tant de bo et vegi sota l’espasa d’un català", "Ala!, ves via, gos català!" i altres nascudes d’ençà un dels episodis més gloriosos però també més bàrbars de la nostra història: la famosa expedició de la Gran Companyia Catalana d’Orient (1302) a Bizanci formada per 1.500 cavallers i 4.000 almogàvers sota el comandament de Roger de Flor contractada per Andrònic II per lluitar contra els turcs osmanlins (1303-1305).
Els almogàvers eren unes companyies de soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, amb una bona estructura de comandament, una disciplina fèrria, set de sang; utilitzaven el terreny al seu favor, lluitaven de nit, anaven sempre dempeus i no feien servir cuirassa. Fou una de les millors infanteries de l’època i van fer cèlebre el seu crit de guerra "Desperta, ferro! Desperta!". Roger de Flor, templer, capità d’almogàvers i cèsar de l’Imperi grec, ha esdevingut el millor exemple de cabdill català, tot i no haver trepitjat mai terra catalana. Roger de Flor resta en la memòria gràcies a les Cròniques de Ramon Muntaner (1265-1336) i Bernat Desclot (s. XIII) i en ser una de les fonts de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1415-1468). Ramon Muntaner, fill de Peralada, participà com a almogàver en l’expedició a Bizanzi en qualitat de mestre racional.
Arran de l’assassinat amb traidorïa de Roger de Flor el 1305 per ordre de l’emperador i el seu fill Miquel IX, després d’haver-li conferit els més alts honors, els almogàvers, assedegats de venjança, endegaren l’any 1307 la conquesta de territori grec vivint del saqueig i sembrant arreu la mort i la devastació, fins establir-se a la Grècia franca fundant els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria (1311-1388).
Ara, la reconstrucció de la torre del monestir de Vatopedi i els recitals que oferirà Josep Tero conformen la campanya de desgreuge i reconciliació. L’acte d’inauguració de la Torre del Tresor ha tingut lloc aquest 9 d’octubre al mont Athos amb la presència d’una delegació catalana: el conseller de la Generalitat Joaquim Nadal, l’hel.lenista empordanès Eusebi Ayensa i el mateix Josep Tero. L’acte ha tingut lloc dotze anys exactes després de l’expulsió de Tero de l’Athos. Poc temps enrere era impensable que aquesta tríade nostrada pugués trepitjar oficialment aquesta terra fins ara vetada als catalans. Una placa commemorativa, que constata la participació de Catalunya en la restauració del monestir, ajudarà a esborrar l’estigma que sobre els catalans ha planat des del segle XIV a la terra de Zeus i Sòcrates.
"L’octubre de 1993 vaig estar recorrent alguns dies el mont Athos per aprendre cants de la litúrgia ortodoxa dels monestirs. El 9 d’aquell mes, davant el prior del monestir d’Iviron, se’m va escapar identificar-me com a català oblidant els consells de l’hel.lenista Alexis-Eudald Solà que m’acompanyava. Vaig ser expulsat del monestir sota l’advertiment de no entrar-hi mai més. Vaig haver de passar la nit al ras, entre els udols dels llops", m’explica Josep Tero. Havent tornat, el cantautor va exposar, en va, l’experiència a la Generalitat amb el propòsit que s’intentés posar remei al tracte dispensat allí als catalans.
El 2001, Tero, després d’una segona estada a l’Athos, ho va veure clar: "Calia establir llaços d’amistat amb les autoritats religioses ortodoxes, revisar la documentació dels seus monestirs on el substantiu ‘català’ sempre va acompanyat de l’adjectiu ‘pirata’ i fer traduir al grec la Crònica de Ramon Muntaner". El Govern català va decidir subvencionar la restauració de la torre (antic trull) del monestir de Vatopedi, a l’Athos, un dels més afectats per la brutalitat amb que els almogàvers van venjar la mort de Roger de Flor i un dels territoris on aquest ingrat record ha arrelat amb més força. Aquesta torre, convertida ara en la Torre del Tresor, mostrarà un dels magnífics tresors de tota la Calcídica: el més gran dels llegats de l’emperador bizantí Andrònic II Paleòleg.
No són pocs els catalans que, titllats de lladres i malfactors, han estat foragitats del mont Athos al llarg de la història pel record perdurable dels almogàvers. La comunitat o república monàstica de l’Athos està formada per vint monestirs i un nombre indeterminat de cel.les depenents d’aquest que conserven algunes de les mostres bizantines més rellevants. Aquests tresors van ser precisament massa llaminers per als catalans que van dominar el mont Athos i tota Macedònia de 1307 a 1309.
Encara avui són vives a zones de Grècia les expressions "Tant de bo et vegi sota l’espasa d’un català", "Ala!, ves via, gos català!" i altres nascudes d’ençà un dels episodis més gloriosos però també més bàrbars de la nostra història: la famosa expedició de la Gran Companyia Catalana d’Orient (1302) a Bizanci formada per 1.500 cavallers i 4.000 almogàvers sota el comandament de Roger de Flor contractada per Andrònic II per lluitar contra els turcs osmanlins (1303-1305).
Els almogàvers eren unes companyies de soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, amb una bona estructura de comandament, una disciplina fèrria, set de sang; utilitzaven el terreny al seu favor, lluitaven de nit, anaven sempre dempeus i no feien servir cuirassa. Fou una de les millors infanteries de l’època i van fer cèlebre el seu crit de guerra "Desperta, ferro! Desperta!". Roger de Flor, templer, capità d’almogàvers i cèsar de l’Imperi grec, ha esdevingut el millor exemple de cabdill català, tot i no haver trepitjat mai terra catalana. Roger de Flor resta en la memòria gràcies a les Cròniques de Ramon Muntaner (1265-1336) i Bernat Desclot (s. XIII) i en ser una de les fonts de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1415-1468). Ramon Muntaner, fill de Peralada, participà com a almogàver en l’expedició a Bizanzi en qualitat de mestre racional.
Arran de l’assassinat amb traidorïa de Roger de Flor el 1305 per ordre de l’emperador i el seu fill Miquel IX, després d’haver-li conferit els més alts honors, els almogàvers, assedegats de venjança, endegaren l’any 1307 la conquesta de territori grec vivint del saqueig i sembrant arreu la mort i la devastació, fins establir-se a la Grècia franca fundant els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria (1311-1388).
Ara, la reconstrucció de la torre del monestir de Vatopedi i els recitals que oferirà Josep Tero conformen la campanya de desgreuge i reconciliació. L’acte d’inauguració de la Torre del Tresor ha tingut lloc aquest 9 d’octubre al mont Athos amb la presència d’una delegació catalana: el conseller de la Generalitat Joaquim Nadal, l’hel.lenista empordanès Eusebi Ayensa i el mateix Josep Tero. L’acte ha tingut lloc dotze anys exactes després de l’expulsió de Tero de l’Athos. Poc temps enrere era impensable que aquesta tríade nostrada pugués trepitjar oficialment aquesta terra fins ara vetada als catalans. Una placa commemorativa, que constata la participació de Catalunya en la restauració del monestir, ajudarà a esborrar l’estigma que sobre els catalans ha planat des del segle XIV a la terra de Zeus i Sòcrates.
(L'Escalenc-2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada