A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Procés contra Ponç Hug IV d’Empúries

L’any 2000 vaig tenir ocasió de llegir “El procés per sodomia contra Ponç Hug IV”, publicat aquell any per Daniel Genís a la revista El Salner de Castelló d’Empúries. Es tracta de la causa incoada ara fa 700 anys pel rei Jaume II contra el comte Ponç Hug IV (també denominat PonçV) acusant-lo de practicar la sodomia. El 1905, l’historiador Joaquim Miret Sans havia publicat fragments d’aquesta història al seu llibre “Sempre han tingut béch les oques”. El 1973, l’erudit Jaume Riera Sans transcrivia del llatí el document original i publicava “El cavaller i l’alcavota”. Ramon Rosselló, finalment, publicava el 2003 el llibre “Procés contra Ponç Hug, comte d’Empúries, per pecat de sodomia”, traducció catalana de la integritat d’aquesta documentació conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.


El comte d’Empúries Ponç Hug IV, fill del comte Hug V (1269-1277) i de la vescomtessa de Bas Sibil.la de Palau, regnà entre 1277 i 1313. Ponç Hug va casar-se el 1282 amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau de Cabrera; aquest enllaç va augmentar considerablement el domini de la Casa d’Empúries. Respecte a la seva relació amb la Corona hi ha dues etapes ben diferents: la primera, coincidint amb els regnats de Pere el Gran (1276-1285) i Alfons el Franc (1285-1291), és d’absoluta identificació; la segona, regnant Jaume II el Just (1291-1325), és d’enemistat i lluita judicial i armada. L’hostilitat de Jaume II ja es manifestà el 1293 desautoritzant una sentència del comte; aquí comencaren les seves desavinences.

Mentre el rei començava la construcció el 1294 del castell de Montgrí, en la frontera del comtat, prohibia al comte de continuar la fortificació que bastia a Belcayre on hi havia de passar llargues temporades. Malgrat tot, el comte va combatre al costat del rei Jaume II el 1299 a la batalla marítima de Cap Orlando. D’ençà el 1302 l’enemistat anà a més. El comte desvià aquell any el curs del Ter a prop de Verges en perjudici d’algunes viles reials i episcopals; altres fonts opinen que el desviament es degué a causes naturals. Jaume II, havent capturat una galera emporitana el 1305 a la mar andalusa un vaixell sarraí aliat del rei, volgué reduir el comte per les armes el 1306, però aquest, arruïnat i endeutat, acabà sotmetent-se.

Una operació de cors practicada el 1313 per una galera comtat originà l’obertura d’un nou procés, incoat pel rei Jaume II, amb la consegüent investigació que va recollir l’estès rumor que el comte practicava la sodomia. El seu propi fill Hug, assassinat el 1309 per Pere de Xesa, amant del comte, havia contribuït a difondre aquest rumor. Corria que el comte sodomitzava sota amenaça o bé a canvi de favors. Ponç Hug reaccionà fent arribar al monarca una carta de deseiximent en què, segons conta l’historiador Pella i Forgas a “Historia del Ampurdán” (1883), “barrejava veritats i mentides i lamentacions com un home desesperat i trist”. Per resposta, l’exèrcir reial envaí el comtat per terra i per mar i obligà Ponç Hug a sotmetre’s de nou.

El judici començà a Barcelona el divendres dia 6 d’agost a càrrec del tribunal reial. Foren molts els testimonis que declararen aportant informació sobre la pràctica sexual del comte, molts d’ell sota tortura. Als interrogatoris es demanà als testimonis detalls de positures, lloc on es consumaven els pecats, personal present. Les respostes són en un bell catalanesc.

Un d’ells declarà, el 13 d’agost, que el comte exercia aquell mal vici sodomític relacionant-se amb amics de la cort, vassalls i domèstics seus que li ho consentien; d’aquests, els que el rebutjaven els volia mal i els acomiadava. Declarà també que el comte també ho exercia amb Arnau Guillem de Sexa, qui era propietari d’un alberg a Torroella i tenia l’honor del lloc de Cinclaus pròxim a Empúries. I que també ho intentà amb ell mateix: “Comensà a pessigar lo dit, en la cuxa e el flanch, e metie’s en joc ab ell (...)”. Més va dir que es comentava en el comtat d’Empúries i episcopat de Girona que “dit comte no usa amb sa muller ne ela no li’n dóna l’aer, per ço cor la vuol fer girar de terrosa (...)”.

Una altre testimoni, el 30 d’agost, facilità un seguit de noms d’homes que havien satisfet les íntimes necessitats del comte. Més va dir que 9 anys enrere, quan el comte era a la seva cambra a “Belcayre, qui és al Cap de la Escala”, que aquest i altres dos “aguessen gratat lo comte qui s’era gitat e’l lit en gonela (...)”. I, finalment, va dir a aquest que es quedés “e que’l gratàs (...)”. Molts testimonis declararen que “el comte mai no estava d’abocons sinó sempre de sobines, com a fembra” i altres haver-ho vist “per las fenedures de les portes”. La força o castell de Belcayre (o Bedenga) fou un dels escenaris on el comte prodigà més els seus encontres sexuals.

Segons comenta l’historiador Santiago Sobrequés a “Els barons de Catalunya” (1957), sembla clar que el comte feia aquestes pràctiques considerades tan perverses per l’Església durant els foscos segles medievals, però també resulta evident que el rei Jaume II va fer un ús poc ètic de la vida privada del comte per tal de venjar-se políticament. La sodomia i l’homosexualitat eren pràctiques considerades antinaturals i pecaminoses perquè no tenien finalitat procreadora.

El comte deixava hereu el seu fill Ponç VI (1313-1322), dit el Malgaulí, qui fou el darrer comte d’Empúries de la dinastia original. El comte Ponç Hug, tot i haver disposat el 1309 que les seves restes fossin sepultades a l’abadia de Belcayre, descansa eternament a Sicília, on s’hi establí desconsolat i endeutat poc abans de morir en residir-hi privilegiadament el seu germà Huguet i gràcies a la magnanimitat del rei Frederic III, gran amic seu i germà de Jaume II.

(L'Escalenc-2005)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA