A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• 30 anys de la Marxa de la Llibertat a l’Escala

Amb la mort del dictador Francisco Franco el 1975 s’inicià la transició democràtica. Hi hagué les primeres manifestacions i mobilitzacions reivindicatives i els seus protagonistes visqueren amb passió aquella etapa històrica i il·lusionant. Jo vaig ser testimoni presencial l’estiu de 1976, ara fa trenta anys, en companyia de molts altres, de l’inici d’aquesta campanya reivindicativa a l'Escala.

Un fort contingent de la Guàrdia Civil intentant dispersar, a la platja de l'Escala, els concentrats a cops de culata davant la mirada de molts turistes. (Fotografia: Paco Elvira).

La Marxa de la Llibertat fou una iniciativa del moviment catòlic internacional Pax Christi de la mà del seu co-president Àngel Colom i els denominats captaires de la pau en la veu del mestre i capellà Lluís M. Xirinachs. Tenia com a objectius reclamar l’autodeterminació i l’amnistia i difondre les reivindicacions de l’Assemblea de Catalunya. Amb l’eslògan “Poble català, posa’t a caminar”, es presentà a Barcelona el 20 de maig amb el suport de dues-centes entitats. Dos dies després, Fraga Iribarne, ministre franquista de Gobernación, la prohibia.

Amb tot, els seus promotors, adoptant una postura de desobediència civil, van decidir continuar endavant exercint uns drets reconeguts per les Nacions Unides. Diverses notes del Ministerio de la Gobernación i dels governs civils havien prohibit la Marxa i en els dies precedents membres de la Guàrdia Civil van visitar els alcaldes de les poblacions per on havien de trascòrrer les columnes per fer avortar aquella iniciativa clandestina. L’Ajuntament de l’Escala no va rebre cap notificació oficial perquè no s’hi preveia el pas de cap columna.

Foren sis columnes les que sortiren el 4 de juliol i que havien de convergir al monestir de Poblet l’Onze de Setembre. La columna 1 sortia de l’Escala, la 2 d’Oliana (Alt Urgell), la 3 d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), la 4 de la Sènia (Montsià), la 5 de Girona (Gironès) i la 6 de Guardamar (Baix Vinalopó-País Valencià); a aquestes se’ls uniren la de la Catalunya Nord i la de les Illes Balears. Una intensa campanya de propaganda va precedir l’inici de la Marxa arreu dels Països Catalans on prodigaren les octavetes, els cartells i les pintades anunciant la convocatòria.

La repressió no es féu esperar. Ja a la vigília es practicaren detencions a Girona, Vic, Calafell... i a Roses. A Roses s’havien concentrat les forces de la Guàrdia Civil perquè corria el rumor que seria punt de sortida de la columna Tramuntana; a més, per augmentar la confusió, el mateix dia 4 s’hi va penjar una pancarta d’esquer. Però fou a l’Escala, aquell diumenge, des d’on salparia la columna Tramuntana i on els incidents serien més estridents. Molts dels marxaires de la pau, que havien estat fent costat a Xirinacs aquella primavera a la plantada davant la presó Model de Barcelona en demanda d’amnistia, el deixaren amb recança la tarda del dia 3 i es dirigiren a l’Escala. Entre aquests marxaires figurava l’advocat i caminant empedreït Ferran Garcia Faria.

Aquest denominat ‘grup d’avanguarda’ de la Tramuntana arribava a l’Escala al vespre i contactava amb el grup de suport local, format per Ildefons Clos, el pintor Llucià López i altres. A un quart de set de la tarda del dia 4 la Guàrdia Civil va practicar les primeres quatre detencions entre els grups reunits a la Platja i a les terrasses dels bars sense haver succeït res encara. Més tard, a les set, es tiraren alguns coets des de la Punta anunciant l’arribada de la barca Stella Maris d’en Pere Ros procedent de l’Estartit. Per sorpresa de tots, sobretot d’Enric Anglada, patró de l’embarcació, en desembarcava una colla de joves portant la logística (pancartes, banderes, samarretes, octavetes i megàfon) i picant de mans.

També apareixeren del costat de la riba petita tres enormes gallines de cartró que feien referència a la “gallineta” de la cançó de Lluís Llach; aquestes gallines havien estat obra del grup local. La comitiva, amb la Guàrdia Civil patrullant amb les armes a la mà, es posava en marxa cantant i cridant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” i incitant a caminar la gentada que els mirava. “Molts amb mostres de simpatia i uns pocs traient fum”, recorda Ildefons Clos. El mig miler de manifestants va recòrrer els carrers del Port, Maranges i Enric Serra i es concentrà davant l’Ajuntament on, pacíficament, desplegà les pancartes i començà a cridar els eslògans propis de la Marxa i “Castella, nosaltres també volem caminar per la llibertat; marxem junts” i “Valeri, dimiteix, el poble no et vol”. Valeri Ballester Guillot era llavors l’alcalde de l’Escala.

Minuts abans de les vuit arribaven forts contingents a la plaça de l’Ajuntament per reforçar la dotació policial i dispersar els concentrats a cops de culata i prosseguir amb les detencions. Mitja hora més tard, els manifestants es retrobaven de nou a la Platja. Vint-i-set detinguts en total, entre els quals el captaire Garcia Faria i dos periodistes. Dels detinguts, els vint-i-cinc marxaires foren conduïts a la presó de Girona on se’ls imposarien dures sancions i els periodistes van ser retinguts al “cuartelillo” de l’Escala fins a mitjanit.

La columna Tramuntana continuà la seva ruta i sojornà a Castelló d’Empúries després de superar controls de vehicles i desenes de detinguts; les altres cinc columnes també proseguien la seva marxa cap a Poblet atapeïda d’obstacles. S’havia especulat en va que el nou ministre Martín Villa podia mostrar una major flexibilitat per evitar tenir presos polítics. També, els sectors ultres del Movimiento (Guardia de Franco, FE y de las JONS, Fuerza Nueva...) passaven a l’acció creant a Figueres a mitjan juliol la “Central d’Acció per la unitat d’Espanya” per atemorir i coartar els marxaires pacifistes. La Marxa, segons aquesta Central d’Acció, estava dirigida per “intelectualoides, políticos oportunistas y malos clérigos”.

La Marxa de la Llibertat finalitzava a Poblet l’11 de Setembre. Aquesta iniciativa, que pretenia convertir els Països Catalans en el nostre referent col·lectiu, va sacsejar Catalunya i va provocar el desconcert en un règim caduc desbordat per la creativitat dels seus mètodes. Deu anys després, el març de 1986, Àngel Colom, qui havia promogut la Marxa, en coincidir a la concentració antiOTAN prèvia al referèndum davant l’estació Loran de l’Estartit, em va dir rememorant aquella jornada: “Que fantàstic aquell esperit de lluita; que fantàstica l’Escala!”.

(L'Escalenc-2006)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA