L'Escala-Empúries, terra de pescadors, mariners i navegants. Heus aquí per a aquest municipi i tants altres indrets la importància de la Mar, del Gran Blau.
L'Oceà, fill del Cel i la Terra, déu de totes les aigües, fou l'origen de la vida. La seva existència transcorria envoltant el món i constituïa l'última i infranqueable frontera del desconegut. Afrodita, nada de l'escuma de les esbotzades, era la deessa de la bellesa, l'amor, la navegació i la vida.
L'home primitiu vivia d'esquenes a la mar, la immensitat de la qual li devia resultar terrorífica, però d'ençà que començà la navegació la mar deixà de ser una barrera insuperable i esdevingué una importantíssima via de comunicació. Imaginatiu, comerciant, explorador, conqueridor, expoliador... l'home no ha deixat mai més de creuar la mar, una paraula fascinant que emplena la pell de salabror i un univers farcit d'aventures i llegendes. Egipcis, fenicis, grecs i romans; xinesos, normands i àrabs; catalans i genovesos; castellans, portuguesos, holandesos i anglesos... van afrontar els perills de la mar per assolir noves fites.
¿Els actuals llops de mar, amb els seus vaixells d'alta tecnologia proveïts de sistemes per satèl·lit, de ràdio, d'informes meteorològics..., recorden alguna vegada aquells ancestrals mariners i pescadors que no tenien més que el cel i les estrelles i el coratge dels seus cors per solcar les aigües?
El Gran Blau, font d'aventures i llegendes, ha saduït el poeta, ha inspirat a molts novel·listes (Chateaubriand, Hugo, Dumas, Stevenson, Verne, Hemingway...) i ha generat molta literatura. Els romàntics impulsius i els sòrdids realistes no foren immunes als seus encants. Com profetitzà Boudelaire: “El mar és el teu mirall. En ell estàs comtemplat la teva ànima”.
La intervenció emporitana i escalenca en l'històrico-fantàstic món d'aventures i llegendes mars enllà, de ben segur atapaïda d'heroïcitats i penalitats, haurà estat, per dir-ho d'alguna manera, a través de cinc episodis de la nostra història: dos ja molt llunyans en el temps, dins el Mare Nostrum, i altres tres relativament recents, a l'Atlàntic.
L'any 813, en temps de la Marca Hispànica, quan Ermenguer, primer comte conegut d'Empúries, liderant el seu poderós estol es va batre heròicamane amb els sarraïns de Còrsega encalçant-los i derrotant-los en aigües de Mallorca, quan tornaven de saquejar algun indret de l'Ebre ençà. Després, durant la segona meitat del segle XIII i inicis del XIV, les naus emporitanes enarborarien el seu penó navegant a tot vent, a l'avantguarda de l'estol del Principat, a la conquesta de Mallorca i tota la Mediterrània (“fins els peixos duien pintades les quatre barres”), continuant així amb la tradició marinera d'herència greco-romana.
El primer episodi transoceànic fa referència als escalencs que als segles XVIII-XIX participaren a les guerres d'ultramar (Río de la Plata, Estats Units, Puerto Rico, Cuba...) que acabaren amb el daltabaix de 1898. En segon terme, els convilatans nostres que s'exiliaren, després de l'ocupació franquista de 1939, a Amèrica Llatina (Mèxic, Xile...). Finalment, aquells escalencs que anant a la recerca d'un millor futur emigraren a la primera meitat del segle XX, empesos per raons econòmiques, a Amèrica del Sud (Argentina, Veneçuela...), on molts d'ells restaren definitivament.
Concloent, des de que l'home va tenir confiança en la mar, el 'mare incognitum' dels renaixentistes, hi trobà, en contacte i diàleg amb la natura, la seva veritable essència i la seva autèntica força. Homes i dones intrèpids, capaços i afortunats han sabut fer del seu amor per la mar la raó de la seva pròpia vida. La imatge de la mar sempre simbolitzarà l'energia vital, l'espai infinit i la grandesa i la petitesa de l'home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada