• L’Escala de Moisès Broggi

En el llibre “Memòries d’un cirurgià -1908/1945-” (Ed. 62. Barcelona, 2001), Moisès Broggi i Vallès -93 anys-, cirurgià barceloní d’ascendència escalenca (arran de casar-se el 1843 el seu besavi Paolo Antonio fugit d’Itàlia amb l’escalenca Dolors Brugués i Estrada), relata aquests anys de la seva vida i conta (i és aquest el capítol que extractem) els seus records de les estades a l’Escala (1915-1923 i 1928-1932) d’ençà que inicià els estiuejos a casa de la seva tia Lola Broggi arran d’haver-li recomanat el metge un canvi d’aires. És així com la seva mirada curiosa i lúcida va retratant la vida escalenca d’aquella època.

Conta que a sota ca la Lola Broggi “hi havia un fuster i al davant un ferrer (...); després anava a veure el sastre de més avall. Molt a prop, hi havia la barberia d’en Rafael Pata, que explicava contes i tocava l’acordió; més avall la botiga de l’Esquirol (...). Una família veïna de l’Esquirol eren els Gou: ell era un home alt i ben plantat, amb una barba ben cuidada i vestit amb elegància, i vivia amb la dona i els dos fills en una casa luxosa on tenien unes joguines valuossíssimes; anys després tindrien un daltabaix de fortuna que els acabaria arruinant”.

“Darrere mateix de la casa de tia Lola hi havia la casa dels Pi, propietaris de mig Sant Martí d’Empúries (...). A la mateixa casa hi vivia un personatge cèlebre a qui anomenaven “Bera-Bera”. Anava molt polit i vestit amb gorra de plat i galons com un oficial de la marina. Tenia llargues converses amb el jovent sobre coses del poble, fins que, com esperitat, fugia quan algú li parlava dels carlins (...)”.

Moisès recorda especialment un cas que causà molt rebombori a l’Escala d’aquella època que li explicà l’avi Guerra: “Una dona havia anat a la vinya mentre el seu home havia sortit a pescar i només d’arribar-hi va veure durant un instant, molt astorada, com ell la contemplava assegut en una paret de la vinya; de tornada al poble s’asabentà que el seu home havia tingut feinejant a la mar un accident mortal just quan ella havia tingut aquella esglaiant visió”. Relacionat amb la pesca, “a última hora de la tarda sortien les barques que omplien la badia de veles llatines”.

Parlant dels bons amics escalencs del seu pare, menciona el general Poch: “un home d’edat molt avançada del qual n’explicava anècdotes molt interessants com la de la Conferència de Pau amb els Estats Units, a la que ells havien anat molt uniformats i condecorats mentre els americans, sorprendement i irònica, s’hi presentaren en mànigues de camisa”. Alhora, esmenta l’aparició del primer servei públic de transport automotoritzat, a càrrec del baró de Blondel, i de les inicials i constants avaries dels carromatos.

També recorda la gesta d’en Paco Ribas. “Aquest, cunyat d’en Martí Albert, i acompanyat d’algú, va sortir amb un cotxe d’esport descapotable des del Passeig -davant mateix del cafè de can Bofill- amb destí a Barcelona. Anaven molt equipats, amb unes llarguíssimes bates, unes enormes gorres i unes espectaculars ulleres; fou un esdeveniment memorable que presenciaren moltíssims escalencs”. Pel que fa al mar, “la primera embarcació que utilitzà el motor a l’Escala (el 1919) fou la petita barca dels Llobet, una important família de Girona (...). Amb Tasis -el mestre- i Martí Solés i altres joves solíem anar en bot fins a Montgó; ho feiem també de nit i un company d’en Tasis ens meravellava amb l’astronomia (...)”.

“Fou curiós el cas d’en Busquets, un carter d’idees anarquistes. Aquest, sabedor de la visita a l’Escala del jesuita pare Ballet, anà a l’església amb l’ànim d’escoltar el seu sermó i presentar controvèrsia, però, imprevisiblement, en surtí practicant i col.laborador addicte (...)”. Afegeix, parlant de la Guerra Civil, que l’Escala en fou poc afectada i “mossen Carles va estar degudament protegit pel propi Comitè escalenc contra aquells malvats forasters del Comitè d’Orriols”.

(L'Escalenc-2001)