Integrants de la generació de figuerencs i altempordanesos il.lustres nascuts a l’inici del segle XX són objecte d’una febre de centenaris. Són els denominats Any Fages de Climent (2002), Any Deulofeu (2003) i Any Dalí (2004). L’apotecari Alexandre Deulofeu, autor de “La Matemàtica de la Història”, ha passat molt desapercebut i ha estat el més perjudicat en el record d’aquesta tríade empordanesa.
Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978) va nèixer en una nissaga d’apotecaris establerts a l’Armentera. El seu avi feia anys hi havia instal.lat una apotecària o establiment farmacèutic. De ben petit, però, els seus pares es traslladaren a Sant Pere Pescador on havien de portar una farmàcia. Pocs anys després, la família obria a Figueres la farmàcia de la plaça de la Palmera.
Llicenciat en Farmàcia i Ciències Químiques, va desenvolupar des de 1927 una intensa activitat acadèmica a l’Institut de Figueres, finalment avortada per la guerra civil. A la darreria de la dictadura de Primo de Rivera intervingué en la creació de les joventuts de la Federació Republicana Socialista de l’Empordà i durant la guerra civil va esdevenir regidor de Cultura i més tard alcalde de Figueres. El 1939, com tants, s’exiliava a França i no tornava fins el 1947.
Aquest farmacèutic, professor, escriptor i publicista fou un gran estudiós de la història. Fou un personatge entranyable, treballador incansable, savi i bondadós; un bon homenot, que diria Josep Pla. Havia conreat disciplines de l’art com l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música i altres. Salvador Dalí va exclamar en conèixer Greta Garbo a Hollywood: “És estupenda, com en Deulofeu, el farmacèutic de Figueres”. Al seu mas d’Ordis havia experimentat noves tècniques de conreu fins aconseguir resultats espectaculars.
És autor d’una obra extensa, atrevida i revolucionària; és l’escriptor més prolífic de l’Alt Empordà. Té 22 títols, però és especialment conegut per les seves teories sobre el romànic i la història del món. Destaquen “L’Empordà, bressol de l’art romànic”, “Empordà-Rosselló, bressol de l’escultura romànica” i la ja esmentada “La Matemàtica de la Història”.
El 1951 publicava aquest estudi històric, concebut i madurat durant els anys d’exili. Era la seva descoberta sobre el curs dels esdeveniments de la Història Universal; una teoria determinista de l’evolució de les civilitzacions. En paraules del filòsof i pantòleg Francesc Pujols pronunciades els anys 50: “L’obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i està destinada a canviar el concepte de la història”.
El vell somni de Pitàgores s’havia encarnat en el doctor Deulofeu. Aquest intent de sotmetre la història a uns cicles matemàtics arribava poc després que Fliess, amic de Freud, incubara la idea dels “bioritmes” i que escriptors ocultistes intentaren reinterpretar la història de la Humanitat a partir dels cicles zodiacals. La “ciclologia”, una part de la “metafísica de la història”, estava present aquells anys en certs ambients culturals i cercles acadèmics.
Segons Deulofeu, les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biològics perfectes. L’esquema de la seva tesi parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5.100 anys repartits en tres cicles de 1.700 cadascun. Les civilitzacions analitzades són, entre d’altres, Mesopotàmia, Egípte, Índia, Xina, Maia, Inca, Grècia, Roma, Alemanya, Aràbia, Castella, Mongòlia, Rússia, França i Otomània. Va publicar des de 1969 fins 1978 (any de la seva mort) vuit volums dels vint-i-dos previstos.
La situació mundial actual certifica les teories que ell va defensar als anys 50. Va predir el cicle d’Alemanya, la decadència primer del Regne Unit i després de França, el desmembrament de la URSS i el futur dels EUA. Aquest Nostradamus empordanès deixà escrit: “Anem decididament cap a la constitució d’una gran federació europea sota l’ègida d’Alemanya; aquest Imperi entrarà ràpidament a la fase de plenitud i estendrà la seva hegemonia sobre tot Europa. (...) El nou emperador alemany reconeixerà els drets naturals de Catalunya durant el segle XXI”.
Segons es pot deduir d’aquests estudis, amb molt èxit fora (Escandinàvia, Amèrica del Sud, Alemanya...), la veritable pau al món és una qüestió de matemàtiques. En vida i fins avui, però, se li ha negat a casa el reconeixement oficial de la seva obra. “A Barcelona tot empordanès brillant és considerat arrauxat i tocat per la tramuntana”, diu Puig Vayreda, president de l’Institut d'Estudis Empordanesos.
Deulofeu, tanmateix, ja sabia que havien de passar dos-cens anys per a que la seva teoria fos reconeguda. L’historiador figuerenc Enric Pujol opina que “Deulofeu és un dels historiadors més destacats del segle XX perquè va ser dels pocs que va conrear la filosofia de la història”.
Alexandre Deulofeu i Torres (1903-1978) va nèixer en una nissaga d’apotecaris establerts a l’Armentera. El seu avi feia anys hi havia instal.lat una apotecària o establiment farmacèutic. De ben petit, però, els seus pares es traslladaren a Sant Pere Pescador on havien de portar una farmàcia. Pocs anys després, la família obria a Figueres la farmàcia de la plaça de la Palmera.
Llicenciat en Farmàcia i Ciències Químiques, va desenvolupar des de 1927 una intensa activitat acadèmica a l’Institut de Figueres, finalment avortada per la guerra civil. A la darreria de la dictadura de Primo de Rivera intervingué en la creació de les joventuts de la Federació Republicana Socialista de l’Empordà i durant la guerra civil va esdevenir regidor de Cultura i més tard alcalde de Figueres. El 1939, com tants, s’exiliava a França i no tornava fins el 1947.
Aquest farmacèutic, professor, escriptor i publicista fou un gran estudiós de la història. Fou un personatge entranyable, treballador incansable, savi i bondadós; un bon homenot, que diria Josep Pla. Havia conreat disciplines de l’art com l’arquitectura, l’escultura, la pintura, la música i altres. Salvador Dalí va exclamar en conèixer Greta Garbo a Hollywood: “És estupenda, com en Deulofeu, el farmacèutic de Figueres”. Al seu mas d’Ordis havia experimentat noves tècniques de conreu fins aconseguir resultats espectaculars.
És autor d’una obra extensa, atrevida i revolucionària; és l’escriptor més prolífic de l’Alt Empordà. Té 22 títols, però és especialment conegut per les seves teories sobre el romànic i la història del món. Destaquen “L’Empordà, bressol de l’art romànic”, “Empordà-Rosselló, bressol de l’escultura romànica” i la ja esmentada “La Matemàtica de la Història”.
El 1951 publicava aquest estudi històric, concebut i madurat durant els anys d’exili. Era la seva descoberta sobre el curs dels esdeveniments de la Història Universal; una teoria determinista de l’evolució de les civilitzacions. En paraules del filòsof i pantòleg Francesc Pujols pronunciades els anys 50: “L’obra de Deulofeu assenyala fets a punt de produir-se i està destinada a canviar el concepte de la història”.
El vell somni de Pitàgores s’havia encarnat en el doctor Deulofeu. Aquest intent de sotmetre la història a uns cicles matemàtics arribava poc després que Fliess, amic de Freud, incubara la idea dels “bioritmes” i que escriptors ocultistes intentaren reinterpretar la història de la Humanitat a partir dels cicles zodiacals. La “ciclologia”, una part de la “metafísica de la història”, estava present aquells anys en certs ambients culturals i cercles acadèmics.
Segons Deulofeu, les civilitzacions-imperis que han existit han resultat processos biològics perfectes. L’esquema de la seva tesi parteix de la teoria que les civilitzacions neixen, creixen i moren en un temps de 5.100 anys repartits en tres cicles de 1.700 cadascun. Les civilitzacions analitzades són, entre d’altres, Mesopotàmia, Egípte, Índia, Xina, Maia, Inca, Grècia, Roma, Alemanya, Aràbia, Castella, Mongòlia, Rússia, França i Otomània. Va publicar des de 1969 fins 1978 (any de la seva mort) vuit volums dels vint-i-dos previstos.
La situació mundial actual certifica les teories que ell va defensar als anys 50. Va predir el cicle d’Alemanya, la decadència primer del Regne Unit i després de França, el desmembrament de la URSS i el futur dels EUA. Aquest Nostradamus empordanès deixà escrit: “Anem decididament cap a la constitució d’una gran federació europea sota l’ègida d’Alemanya; aquest Imperi entrarà ràpidament a la fase de plenitud i estendrà la seva hegemonia sobre tot Europa. (...) El nou emperador alemany reconeixerà els drets naturals de Catalunya durant el segle XXI”.
Segons es pot deduir d’aquests estudis, amb molt èxit fora (Escandinàvia, Amèrica del Sud, Alemanya...), la veritable pau al món és una qüestió de matemàtiques. En vida i fins avui, però, se li ha negat a casa el reconeixement oficial de la seva obra. “A Barcelona tot empordanès brillant és considerat arrauxat i tocat per la tramuntana”, diu Puig Vayreda, president de l’Institut d'Estudis Empordanesos.
Deulofeu, tanmateix, ja sabia que havien de passar dos-cens anys per a que la seva teoria fos reconeguda. L’historiador figuerenc Enric Pujol opina que “Deulofeu és un dels historiadors més destacats del segle XX perquè va ser dels pocs que va conrear la filosofia de la història”.
(L'Escalenc-2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada