• Canvi de segle: 2000 o 2001?

D'aquí a poc més d'un any arribarem al 2000 i, tal com succeí el 1900, s'obrirà una gran pol·lèmica entorn de si el 2000 serà el darrer any del segle XX o el primer del XXI. Ara, que a més de segle canviarem de mil·lenni i que les comunicacions han trencat totes les fronteres imaginables, segurament el rebombori serà força pitjor.

Polemitzar sobre l'absurd pot ser divertit i, fins i tot, educatiu si es fa amb un cert rigor, especialment si els circuïts neuronals estan lliures per a altres disquisicions que no siguin les habituals i quotidianes. Això és el que sembla passar amb la polèmica sobre el canvi de segle, quan, en realitat, aquesta discussió no té raó de ser. En aquest sentit, vull fer la següent reflexió, que abona la convicció que el segle XXI s'iniciarà l'1 de gener de 2001.

L'astronomia s'ocupa del temps i la cronologia determina la data. La cronologia participa de l'astronomia (i per tant, de la matemàtica), però és una disciplina pròpia dels historiadors. I són aquests, els cronologistes, els que han establert el còmput de l'era, del mil·lenni i del segle.

La clau d'aquesta qüestió és saber si el primer dia de la vida de Crist forma part de l'any 0 o de l'any 1. Qui creu que el canvi de segle es produirà l'1 de gener de 2000 suposa que la nostra era va començar amb un any 0. Posats a discutir-ho, convé tenir present que una cosa és comptar números cardinals i una altra números ordinals. Així com l'edat de les persones es mesura amb unitats de temps completes, o sia, amb números cardinals -exactes i sencers-, els números que caracteritzen les unitats de temps -anys, segles...- del calendari, totes per complir, són els ordinals -números d'ordre; mai comencen per 0-. I és aquí on rau l'error de moltes persones, en confondre i barrejar la lectura de les edats amb la del calendari.

L'any 0 no existeix; de l'any 1 aC es passa a l'any 1 dC, o sia, que aquests dos anys són consecutius. No hi ha anys negatius ni positius sinó anys abans i anys després. S'evidencia així que en la convenció del càlcul i computació del temps no pot existir el 0 si no és entés com un interval inapreciable de temps que marca el trànsit d'un període temporal a un altre. Seria tan sols el punt 0, com quan posem a 0 el cronòmetre per iniciar el compte cap al número 1. En definitiva, el calendari actual no comença amb un any 0 sinó amb un punt 0, de la mateixa manera que un any no comença amb un mes 0. Que l'any 0 no el comptabilitza el calendari també ens ho confirma els anys de traspàs (1600, 2000, 2400...).

És evident que les matemàtiques i el sistema mètric decimal segueixen unes normes que no fallen. Una dotzena d'ous es compta de l'1 al 12 (i no del 0 a l'11). Els dies del mes es compten de l'1 al 31, els mesos de l'1 al 12 i els segles de l'1 al 100 (i no del 0 al 99). Un segle el fan 100 anys i, conseqüentment, 2000 anys fan 20 segles (de l'1-I-0001 al 31-XII-2000). Dit d'una a altra manera, 2000 anys de vida són matemàticament 730.000 dies, essent el darrer de tots el 31-XII-2000.

Si el programa de la pròxima festa major de l'Escala ens anuncia el pregó a un quart d'1 del migdia del dia 2-IX-1999, s'haurà d'escolar un làpsus de tempd de 1998 anys (no 1999, perquè aquest encara no s'ha acabat), 8 mesos, 1 dia i poc més de 12 hores per arribar a la cita. No és el mateix la data que l'interval de temps consumit, cosa que també constata la coherència de l'hora catalana (un quart d'1 i no les 12 i quart).

Així, en no existir l'any 0, és de calaix que un segle va des de l'1-I-0001 al 31-XII-0100, de la qual cosa es desprèn que el 2000 és l'any 100 del s. XX i no l'any 0 del XXI. De resultes, no serà fins acabat el 2000, és a dir, fins al 31-XII-2000 que s'acabarà el s. XX.

(L'Escalenc-1998)