A Scala Hanníbalis van de bracet en forma de 148 articles episodis d'història de l'Escala i Empúries i altres indrets, reflexions i opinions sobre temes d'actualitat i capbussades en el món de les ciències ocultes
..

• Atzucac de les paraules callades

Poseu-vos el cinturó. Avui ens desplaçarem fins a Costoja, població del Vallespir (Catalunya del Nord). La comarcal que ens hi porta, passant per Maçanet de Cabrenys i Tapis, es caracteritza pels centenars de revolts amb l’alicient que ens introdueix en un paratge natural admirable. Després de Maçanet s’inicia la magnífica carretera, inaugurada el 1995 però encetada ja fa més de seixanta anys per la Generalitat republicana, que connecta els dos Estats. El nou pont sobre la riera Riumajor fa ofici de frontera.


Costoja, a la zona muntanyosa de les Salines, és un pintoresc poblet perdut entre muntanyes envoltat de rouredes, castanyers i alzinars. Un cul-de-sac fins l’any 1995. Com altres pobles d’aquesta frontera, es troba actualment a l’article de la mort amb un cens en disminució d’un centenar d’habitants. Dècades enrere, mentre molts dels seus pobladors treballaven a les fàbriques d’espardenyes del veí Sant Llorenç de Cerdans alguns altres es dedicaven al contraban.

El poble és tranquil, endreçat i bufó. L’església (XII), obra mestra indefugible de l’art romànic, té una elegantísima portalada esculpida i un esplèndit campanar. Adosat a l’església, un petit cementiri d’origen medieval on descansen difunts enterrats els anys 40. Els seus carrerons conviden a somiar en el passat perquè han estat testimonis de mil histories i en aquesta darrera década de la restauració de molts edificis. Fou en aquesta contrada que creuaren la frontera uns 50.000 republicans el 1939. Curiosament, va posseir i treballar el mas Casanova de Costoja l’activista libertari Francesc Sabater (a) Quico fins a la seva mort el 1960.

Coneixeu la impressionant riquesa del Vallespir? A poc de sortir de Costoja camí de Ceret es mereix una visita la població de Sant Llorenç de Cerdans encara que sigui per fer un volt per les seves giragonses de carrers. Molt a prop, el massís del Canigó, imponent i omnipresent, protector venerat per la gent de la contrada. Així mateix, val la pena de veure els cirerers en flor a la primavera amb un fons de cims muntanyosos nevats.

Costoja, a més de les fàbriques de Sant Llorenç, vivia principalment de l’agricultura i la ramaderia, però també molt especialment del contraban. Atzucac de les paraules callades és el nom que porta una de les moltes i curioses plaques de carrer que expliquen filosòficament i poètica la història de cada racó de la població. Aquesta placa rau en un carreró de difícil sortida exterior i fa referència al contraban, a les anades i vingudes dels seus clandestins activistes.

Frontera i contraban són dos termes intrínsicament depenents. D’ençà que el 1759 es traçà la ratlla artificial de la frontera internacional, les muntanyes del Pirineu català es convertiren en una zona especialment propícia per al contraban. Aquest mantenia de manera marginal els lligams econòmics amb la Catalunya del Sud i encara que el Tractat dels Pirineus (1659) dibuixés una frontera la intercomunicació creava un aiguabarreig entre catalans del nord i del sud.

El contraban fou fins a mitjan s. XX la més genuïna activitat econòmica de Costoja. La proximitat de la frontera ha fet que Costoja hagi estat partícep o testimoni mut d’innombrables fets que con-formen una veritable història de la clandestinitat. Ple d’antics camins i senders usats per traginers, pastors, bandolers, miquelets... i per anar a missa, a festa major i a la matança del porc, els contrabandistes feien la seva (tabac, sucre i cafè a canvi de licor) a peu o amb ajut d’animals.

La major part dels contrabandistes eren gent humil que sovint patien les patètiques condicions de treball, però alhora esdevenien els reis de la muntanya i els depositaris dels seus secrets. Les guerres carlines, les dues guerres mundials i la nostra postguerra foren per a Costoja les èpoques més àlgides. Són moltes les històries, però totes elles segellades pel vot de discreció.

(L'Escalenc-2002)

REBOTIGA DEL SCALA

REBOTIGA DEL SCALA