Aquesta imatge de 1906 mostra, sense arbratge que destorbi la visió, el poble d'Empúries, primera capital del comtat, a l'esquerra amb trams de la muralla medieval i en primer terme i a la dreta les terres que cobreixen l'antic port. Al requadre, el territori que abastava el comtat. (Foto: Josep Esquirol -AME-).
Es tracta d'un espai vastíssim, però el viatge que us suggereixo es centra en quatre punts emblemàtics del vell poder emporità: Empúries (Sant Martí), Castelló d'Empúries, Bellcaire d'Empordà i el castell de Montgrí.
L'origen del comtat cal situar-lo a l'inici del segle IX quan, arran de l'ocupació musulmana d'Empúries de 718, la reconquesta franca, liderada per Carlemnay, organitzà aquest comtat que contenia dos pagus i-Empúries i Peralada- i formava part d ella Marca Hispànica. Aquest comtat fou el districte que durant més temps mantingué la independència respecte a la Corona catalano-aragonesa, destacant per la conducta pertinaçment arrogant i rebbel vers eñls comtes de Barcelona i reis d'Aragó. La independència del comtat es va cloure al segle XV i la posterior adscripció als Cardona (XVI) i als Medinaceli (XVII) accentuaren la imparable decadència del comtat.
Empúries, ben fortificat i dotat d'un excel·lent port, esdevingué una ciutat important a l'època paleocristiana, essent durant els segles V-VIII seu episcopal. La continuïtat de la importància d'Empúries féu que després de la reconquesta franca, tot i que era una ciutat petita, esdevinguá a l'alta edat mitjana la primitiva capital del comtat carolingi 'Empúries, regit per un primer comte, de nom ermenguer, nomenat el 812 per Carlemany.
L'actual Empúries, malgart l'allau turístic, conserva notables restes de les antigues muralles medievals del segle XIII (panys de murs emmertats, una antiga porta i una torre quadrangular), restes del castell del mateix segle i l'actual església tardo-gòtica iniciada el 1507 construïda damunt la basílica episcopal dels segles V-VIII i posterior església carolíngia dels segles IX-XV.
Malgrat els saqueigs de normands que patí Empúries a la segona meitat del segle IX i les ràtzies piràtiques musulmanes a la primera meitat del X, sembla que el comte Hug II no abandonà definitivament Empúries per traslladar-se a Castelló d'Empúries, la nova capital, fins al 1079, amb motiu, a més dels saqueigs, de les repetides guerres feudals catalanes, de la insalubritat de les aigües i sobretot de l'acumulació de sorra al port.
Castelló d'Empúries fou, des del segle XI, capital del comtat. La llotja (XIII), l'església-catedral, la Casa de la Vila i els vells convents de nombroses ordes constitueixen importants vestigis d'un passat esplendorós. Castelló capitulà durant la guerra amb els reis catalans el 1385 després d'un llarg setge i va perdre la condició de capital el 1402 quan el comtat fou annexionat a la Corona un cop mort el rei Martí l'Humà, factors que aportaren una cada vegada més manifesta decadència.
Bellcaire d'Empordà constitueix un altre punt de referència. El comte d'Empúries Ponç Hug IV, al final del segle XIII, hi féu construir el castell-palau de Bellcaire, residència d'estiu dels comtes. La fortificació fou enderrocada durant les guerres dels segles XV i XVI i fa poc esplèndidament restaurada. Respecte al Bellcaire medieval, cal recordar el muntatge teatral de cultura popular 'Bandera de Catalunya', del malaguanyat Esteve Albert, representat cada Setmana Santa.
El castell de Montgrí, finalment, fou ordenat de bastir el 1294 pel rei Jaume II, dins la seva política d'intimidació als comtes d'Empúries, però l'evident decadència de la dinastia d'Empúries féu innecessari l'acabament de la fortalesa, per la qual cosa les obres s'aturaren el 1301, quan tot just havien estat construïts els murs i les quatre grans torres regulars. Al seu vessant nord-occidental s'edificà el 1392 l'ermita de Santa Caterina, on s'inspirà a l'inici del segle XX l'escriptora escalenca Caterina Albert-Víctor Català per escriure la novel·la Solitud.
(L'Escalenc-1999)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada