quan la va a veure se’n torna plorant".
Foto: Joan Lassús (AME)El llevant, procedent de la Mediterrània, és un vent prou conegut a l’Escala i a tota la marina per les seves característiques manifestacions. En paraules de Josep Pla, "hi ha vents que semblen tenir el do d’exercitar la sensibilitat cièntifica i literària; d’altres se’n parla menys tot i que, com el llevant, es portin a la massa de la sang". Encara que en sentit estricte correspondria a l’est, ve més aviat de l’ENE. L’època en què se solen presentar els llevants forts correspon a les estacions equinoccials: la tardor, especialment als vespres, i la primavera, sobretot abans del migdia.
Els autèntics temporals de llevant responen a la presència sobre el mar balear del vòrtex d’una depressió i una àrea d’altes pressions centrada sobre França. El llevant és un vent fresc, molt humit, inconstant i de baixa freqüència, encara que de vegades assoleix una fatal violència, talment com la d’un petit huracà: són les llevantades o ‘golfades’.
El temporal de llevant té un triple caràcter, en ser temporal de mar, de vent i de pluja. Les llevantades són patides molt especialment pels homes de la mar, amb esbotzades altíssimes (3 o més metres mar endins i 5 arran de costa), pròpies de maregassa o de mar brava, amb una mar blanquinosa i amb crestes molt llargues, que ha costat nombroses vides de navegants i pescadors, arrossegats pels seus devastadors efectes. Dècades enrera, essent la Platja de l’Escala encara port, era de menester quan una llevantada pujar les embarcacions sorra amunt; així mateix, l’antic port tenia molt mala entrada els dies de llevant, havent estat testimoni de molts naufragis, alguns tristement recordats.
Les ventades impetuoses pròpies de les llevantades solen bufar de forma sostinguda, a 90 o a 100 Km/h, però pot haver-hi, esporàdicament, ratxes superios als 120 Km/h; aquest vent, pel fet de no haver recorregut per damunt de serralades, arriba sense ratxes massa sobtades. Les pluges són intenses, a voltes torrencials, especialment a les àrees costaneres, potenciades pels efectes de la Serralada Litoral i la Pre-Litoral; les precipitacions pròpies d’aquests temporals, en forma d’aiguats i xàfecs, fan que a la franja costanera els totals pluviomètrics recollits sobrepassin entre el 500 i el 1000% els valors normals dels mesos corresponents.
Foto: Arxiu de l'autor
Relatiu a la memòria personal, forma part de les tradicions i costums de la jovenalla escalenca l’"anar a esperar les esbotzades". Eren -i són- dos llocs i dues maneres. Una, a la mateixa Punta, situant-se a la seva barana oriental per divisar Olla enllà les esbotzades que més orgulloses es veuen venir i, en petar a les roques, girar cua i aixoplugar-se d’elles i del seu ruixim a l’estreta entrada al carrer de la Torre; malgrat tot, més d’un acaba remullat. L’altra, a la riba nova, on enlairant-se damunt d’artefactes -pedres, fustes...- es veuen passar altivament, sota les soles, les esbotzades grimpadores que acabaran morint riba enllà.
Els estralls que originen els temporals, a més de provocar terribles naufragis, són els inevitables danys ocasionats a algunes embarcacions arrecerades als ports o platja amunt, la pèrdua de sorra de moltes platges, la destrucció de dics litorals, la caiguda d’arbres i, molt especialment, les grans inundacions.
Les grans quantitats d’aigua aportades per les llevantades tornen a omplir els pantans fins a dalt, obligant a voltes a obrir els seus sobreeixidors. Aquest cabdal d’aigua, sumat a l’aportació d’altres afluents, fa que el riu surti de mare i acabi provocant grans inundacions, i més quan els camps apareixen ja ben negats per l’aigua plujana. Cal tenir present, però, que aquests desbordament i inundacions no només són resultat de les pluges sobtades i copioses, sinó que són agreujats pel fort onatge de llevant que, a la desembocadura del riu, dificulta molt el desguàs cap al mar. El temporal fa taparada de sorra i aigua de mar a les boques dels rius, es produeix l’obturació, les aigües boteixen i els camps s’inunden.
Altrament, la gran quantitat d’aigua aportada pel riu al mar origina un curiós efecte, en forma de canvis tèrmics en la seva superfície. La baixa salinitat de l’aigua del riu permet que aquesta, encara que sigui més freda que la del mar, es pugui mantenir al mar en superfície, amb la qual cosa resulta més freda l’aigua superficial que no pas la fonda.
Segons la tradició escalenca, ja durant el mes de setembre, recent passada la Festa Major, arribava el temporalet anomenat "el renta-botes" que, a la Platja, acomplia la higiènica funció de rentar les botes i les samals que s’havien d’emprar dies després durant la verema. L’equinocci de tardor està inexorablement lligat amb aquest temporalet de llevant; l’equinocci i el seu temporal eren inseparables de la verema i de la producció de vi a la nostra contrada.
(Festa Major-200*)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada