Jesús és un personatge històric o una figura divina? Jesús és el Crist anunciat a l’Antic Testament? Jesús és el de la Història o el de la Fe? Jesús fou el ‘fundador’ del cristianisme? ...Jesús, mite o realitat? Molts s’hauran formulat aquestes preguntes. Aquests darrers anys han sorgit diferents biografies i teories sobre la figura de Jesús i la seva vinculació al cristianisme. Molts asseguren que Jesús és el Fill de Déu, Crist o Messies anunciat; altres creuen que Jesús no és el Fill de Déu sinó només el personatge històric embrionari de la religió cristiana; i uns tercers opinen que potser sí va existir Jesús però més com a creença teològica que no pas com a persona.
No aprofundirem en el Jesús com a Crist perquè aquesta visió és comunment acceptada per un ampli sector de la societat. D’entre els que creuen en un ‘Jesús purament històric’ inspirador del cristianisme cal mencionar el col.lectiu de teòlegs “Seminari de Jesús” i un gran grup d’exegetes (erudits estudiosos bíblics). El “Seminari de Jesús” ha conclòs, després d’estudiar el Nou Testament, que convé allunyar-se del Jesús com a Fill de Déu perquè res confirma aquesta tesi. Amb tot, el presenten com un jueu comú i corrent, amb maneres de filòsof i amb una clara vocació pública, a quí anys després els seus seguidors l’elevarien al rang de Salvador i Déu. En definitiva, s’imposa el ‘Jesús històric’ al ‘Jesús de la Fe’ o al ‘Jesús Fill de Déu’.
Els que neguen l’existència no ja de Jesús com a Crist sinó com a figura històrica vinculada directament al cristianisme es basen en el fet que els escriptors hebreus, grecs i romans del primer segle no mencionen ni els seus miracles ni la seva predicació apocalíptica, ni els llocs o detalls del seu naixement, ministeri o mort, ni els seus pares, el seu perseguidor o el seu traidor; els mateixos Pilat, Hanan, Caifàs, personatges vinculats a Jesús, tampoc el citen. Els primers documents que parlen de la vida i obra de Jesús com a Crist són els Evangelis, però en ser còpies de còpies i datant els originals dels ss. III-IV aquests testimonis resulten poc solvents; a més, l’ambient socioreligiós de l’època ‘afavoria’ l’arribada d’algun Salvador espiritual. Segons aquesta versió, Jesús no tingué vida pròpia sinó que existí com a creença teològica, dogmàtica i mitològica.
Com dèiem, estan sorgint històries, biografies i novel.les històriques de Jesús amb un denominador comú: totes s’allunyen del Jesús tradicional llegat de la religió cristiana. Obres mestres com “Caballo de Troya” (J. J. Benitez, 1984), “El Evangelio según Jesucristo” (J. Saramago, 1991), “Jesús” (J. Duquesne, 1996) i “Carta de Jesús al Papa” (F. Sánchez Dragó, 2001) situen Jesús entre aquell que no essent Fill de Déu ha trasbalsat profundament la consciència de milions d’éssers humans i aquell que esdevingué mite essent una persona anònima en vida.
“Maria no era verge quan va tenir Jesús, el seu primogènit, i Josep va dubtar sobre la seva paternitat; Maria després havia de tenir més fills. Els evangelistes, en escriure de Jesús, van tergiversar molts aspectes de la seva vida i en van silenciar altres”, assegura J. J. Benitez. El portuguès Saramago manifesta que “Déu no va veure com la serment sagrada de Josep penetrà en el sagrat interior de Maria. El seu fill, Jesús, va compartir, com a marit fidel, la seva vida amb Maria Magdalena des dels divuit anys fins la seva mort”.
Segons el francès Duquesne, “Els responsables del cristianisme primitiu decidiren celebrar el naixement de Jesús el vint-i-cinc de desembre, el mateix dia triat anys abans pels romans per celebrar la “Festa del Sol”; però Jesús no havia nascut al desembre sinó a l’estiu. L’apostol Pau afirmà, fent referència al llinatge humà de Jesús, que aquest era descendent de David; per tant, Josep era el seu pare fisiològic”. “Fou un ‘heroi sense culpa’ a qui atribuiren ‘misteris majors’ (com el de la Santíssima Trinitat) per a la gent culta i ‘misteris menors’ (com els miracles) per a la gent senzilla, fruit del millor marquèting de la historia de la Humanitat”, opina Sánchez Dragó.
No aprofundirem en el Jesús com a Crist perquè aquesta visió és comunment acceptada per un ampli sector de la societat. D’entre els que creuen en un ‘Jesús purament històric’ inspirador del cristianisme cal mencionar el col.lectiu de teòlegs “Seminari de Jesús” i un gran grup d’exegetes (erudits estudiosos bíblics). El “Seminari de Jesús” ha conclòs, després d’estudiar el Nou Testament, que convé allunyar-se del Jesús com a Fill de Déu perquè res confirma aquesta tesi. Amb tot, el presenten com un jueu comú i corrent, amb maneres de filòsof i amb una clara vocació pública, a quí anys després els seus seguidors l’elevarien al rang de Salvador i Déu. En definitiva, s’imposa el ‘Jesús històric’ al ‘Jesús de la Fe’ o al ‘Jesús Fill de Déu’.
Els que neguen l’existència no ja de Jesús com a Crist sinó com a figura històrica vinculada directament al cristianisme es basen en el fet que els escriptors hebreus, grecs i romans del primer segle no mencionen ni els seus miracles ni la seva predicació apocalíptica, ni els llocs o detalls del seu naixement, ministeri o mort, ni els seus pares, el seu perseguidor o el seu traidor; els mateixos Pilat, Hanan, Caifàs, personatges vinculats a Jesús, tampoc el citen. Els primers documents que parlen de la vida i obra de Jesús com a Crist són els Evangelis, però en ser còpies de còpies i datant els originals dels ss. III-IV aquests testimonis resulten poc solvents; a més, l’ambient socioreligiós de l’època ‘afavoria’ l’arribada d’algun Salvador espiritual. Segons aquesta versió, Jesús no tingué vida pròpia sinó que existí com a creença teològica, dogmàtica i mitològica.
Com dèiem, estan sorgint històries, biografies i novel.les històriques de Jesús amb un denominador comú: totes s’allunyen del Jesús tradicional llegat de la religió cristiana. Obres mestres com “Caballo de Troya” (J. J. Benitez, 1984), “El Evangelio según Jesucristo” (J. Saramago, 1991), “Jesús” (J. Duquesne, 1996) i “Carta de Jesús al Papa” (F. Sánchez Dragó, 2001) situen Jesús entre aquell que no essent Fill de Déu ha trasbalsat profundament la consciència de milions d’éssers humans i aquell que esdevingué mite essent una persona anònima en vida.
“Maria no era verge quan va tenir Jesús, el seu primogènit, i Josep va dubtar sobre la seva paternitat; Maria després havia de tenir més fills. Els evangelistes, en escriure de Jesús, van tergiversar molts aspectes de la seva vida i en van silenciar altres”, assegura J. J. Benitez. El portuguès Saramago manifesta que “Déu no va veure com la serment sagrada de Josep penetrà en el sagrat interior de Maria. El seu fill, Jesús, va compartir, com a marit fidel, la seva vida amb Maria Magdalena des dels divuit anys fins la seva mort”.
Segons el francès Duquesne, “Els responsables del cristianisme primitiu decidiren celebrar el naixement de Jesús el vint-i-cinc de desembre, el mateix dia triat anys abans pels romans per celebrar la “Festa del Sol”; però Jesús no havia nascut al desembre sinó a l’estiu. L’apostol Pau afirmà, fent referència al llinatge humà de Jesús, que aquest era descendent de David; per tant, Josep era el seu pare fisiològic”. “Fou un ‘heroi sense culpa’ a qui atribuiren ‘misteris majors’ (com el de la Santíssima Trinitat) per a la gent culta i ‘misteris menors’ (com els miracles) per a la gent senzilla, fruit del millor marquèting de la historia de la Humanitat”, opina Sánchez Dragó.
(L'Escalenc-2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada