• Holocaust dels Gitanos (1933-1945)

Els gitanos, poble originari de l’Índia, van arribar a Europa central el segle XV, on pel seu’ modus operandi’ i la seva aparença patiren marginació i exclussió social. El prejudici modern contra els gitanos, a Alemanya, s’originà al segle XIX. Diferents lands començaren a controlar-los i a dictar lleis discriminatòries. Eren els prolegòmens d’un Holocaust que la Història sovint ha ignorat: el dels gitanos.

Quan el Partit Nazi (NSDAP) va arribar al poder a Alemanya el 1933 heretà un aparell legal molt desenvolupat per controlar molts dels grups considerats indesitjables. Però fou el poble gitano, de fet, l’únic grup ètnic que, acompanyant al jueu, seria designat per a l’exterminació o “Solució Final”. Tot i que Hitler no havia mencionat els gitanos al seu llibre Mein Kampf (1925).

El 1929 s’havia prohibit als gitanos nòmades la seva lliure circulació pel país i el 1935 es promulgaren les Lleis de Nuremberg a fi de salvaguardar la “puresa de la raça”. El 1936, en ocasió dels Jocs Olímpics de Berlín, es crearen els primers campaments municipals com el de Marzahn, on foren amuntegats per “asocials, tenir sang perillosa i ser netament inferiors”; s’havia d’impedir qualsevol contacte amb la plaga gitana que fes perillar la sang ària. També s’internaren alguns gitanos al camp de Dachau. El 1937 començà a gran escala la identificació i classificació dels gitanos i la investigació de la connexió entre la genètica i la criminalitat; resultà que els considerats mestissos, el 90% del total, eren més propensos al mal.

L’inici del genocidi gitano en massa data de final de 1938; llavors començaren les deportacions de gitanos alemanys, sobretot mestissos, als ‘ghettos’ i camps de concentració de Polònia, als quals s’hi unirien més tard gitanos dels països ocupats (Ucraïna, Rússia blanca...). El 1940, foren eliminats en massa 250 nens gitanos experimentant amb zyklon-B al camp de Buchenwald; 5.000 gitanos foren tancats al ‘ghetto’ de Lodz; altres 2.500 foren deportats a camps de Polònia on moriren d’esgotament i de fam. A Sèrbia i a la URSS ocupada els equips mòbíls alemanys dels Einsatzgruppen els anihilaren juntament amb els jueus. Els Ustasa de Croàcia, aliats de Hitler, en mataren a l’entorn de 27.000. Les més gran pèrdues numèriques correspongueren a Iugoslavia, Romania, Polònia, URSS i Hongria.

A Alemanya, en no aconseguir-se el 1942 traslladar tots els gitanos a camps de concentració de Polònia, el tràgic destí en massa dels gitanos començà a complir-se. Famílies senceres de gitanos de tota Centreeuropa foren tancades, temporalment segons deia burlescament el Reichsführer SS Himmler, a una secció especial del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau de nom “camp III C”, denominat pels nazis “campament familiar gitano”. La insígnia triangular del gitanos purs era de color marró i la dels gitanos mestissos de color marró amb franges blaves. Molts d’aquells homes i dones hi serien esterilitzats amb caladium sanguinum via injecció o administració oral.

Alguns d’ells foren condemnats a treballs forçats; molts altres provinents de l’est europeu foren exterminats a les cambres de gas a la seva arribada o poc després. Els gitanos explotats acabaven també morint, vençuts per la fam, l’esgotament, la fred, les malalties i... el gas. El “campament” estava infestat d’epidèmies (febre tifoide, verola...). Vivien en tendes o a cel obert, vestien descalços i estaven pèssimament alimentats. Eren un objectiu primordial dels metges nazis; el capità de les SS Dr. Josef Mengele disfrutava experimentant amb els nans i els bessons separats de les seves famílies amb finalitats pseudocientífiques.

Els capacitats per al treball del “camp III C” més tard serien traslladats a Alemanya. En una sola nit, la del 3 d’agost de 1944, prop del final de la guerra, foren incinerats, entre molts altres, els 2.897 últims gitanos (vells, dones i nens) que quedaven a Auschwitz-Birkenau perquè els nazis havien decidit liquidar el camp; episodi conegut com La Nit dels Gitanos. Dels 23.000 gitanos enviats al camp 19.000 foren assassinats.

No existeixen estadístiques fiables sobre el total de gitanos exterminats durant el III Reich. L’Holocaust Memorial Museum de Washington diu que 1 milió o més, però altres fonts més creïbles quantifiquen entre 200 i 400 mil les víctimes del genocidi denominat en llengua gitana “Porrajma” (gran destrucció).

BERNADAC, C.: L’Holocauste oublié. France-Empire. París, 1979.
FRASER, A.: Los Gitanos. Ariel. Barcelona, 2005.
GROSS, T.: “¿Qué les pasó a los gitanos?”, I Tchatchipen 35. IRSSC. Barcelona, 2001.
HANCOCK, I.: “Genocidio de los gitanos en el holocausto”, I Tchatchipen 30. IRSSC. Barcelona, 2000.
KENRICK, D. i PUXON, G.: “Les tsiganes sous l’opression nazie”, CRT. CRDP. Tolosa, 1996.
LEWY, G.: The nazi persecution of the gypsies. OUP. Oxford, 2000.

(L'Escalenc-2006)