La diferència entre homes i dones es gesta al cervell abans del naixement (Fotografia: http://www.disforiadegenero.org/)
Els homes critiquen les dones per la seva manera de conduir i d’aparcar, perquè miren els mapes al revés i per la seva manca d’orientació, perquè fan servir els lavabos com a sales de societat, perquè parlen massa sense anar al gra i perquè baixen sempre la tapa del vàter. Les dones critiquen els homes perquè són insensibles i descurats, perquè no escolten i no són gens afectuosos ni considerats, perquè no expressen el que senten, perquè mai troben res a la nevera i perquè sempre es deixen aixecada la tapa del vàter.
Aquest llibre, del qual n’he procurat de fer el resum que us presento, explica per què els homes mai no han de dir mentides a una dona, les dones parlen tant i els homes tan poc, els homes volen sexe i les dones amor... i moltes més coses desconegudes sobre les relacions home-dona. En definitiva, explica que malgrat que la societat tendeixi a voler igualar les capacitats i aptituds d’homes i dones la ciència demostra que els dos sexes són radicalment diferents.
Una de les poques coses que tenen en comú és que tots dos pertanyen a la mateixa espècie. Els homes i les dones han evolucionat de manera diferent. Fa molts i molts d’anys els homes caçaven i les dones recol.lectaven i criaven els fills. Els homes tenien l’obligació de procurar l’aliment i de protegir la família i les dones tenien cura de criar els fills i col.laborar en l’alimentació familiar.
Mentre l’home s’aventurava cada dia en un món hostil i perillós i arriscava la seva vida per poder portar menjar a la llar i per defensar-la dels animals salvatges i els enemics, la dona era la portadora dels nadons, assegurava l’evolució de l’espècie i s’havia de responsabilitzar dels voltants de la cova. Aquesta diferència d’activitats va provocar que els seus cossos i cervells evolucionesssin de manera diferent.
Durant milions d’anys les estructures mentals dels homes i les dones van continuar evolucionant segons les funcions que realitzaven. Avui s’ha demostrat que els dos sexes processen informació de manera diferent i tenen distintes percepcions i prioritats. Els cervells de l’home i la dona són molt diferents, com afirmen la paleontologia, etnologia, psicologia, biologia, neurologia... Per exemple, els homes necessitaven desenvolupar l’orientació a llarga distància i habilitats físiques (defensa...) i les dones orientar-se a curta distància i habilitats interpersonals (llenguatge...).
A una dona li resulta fàcil copsar quan algú està preocupat -és la anomenada intuïció femenina- mentre que un home sovint necessita evidències físiques. Gràcies a l’ancestral paper de la dona com a procreadora i protectora de nadons se li va desenvolupar extraordinàriament la percepció sensorial (intuïció, oïda, gust, tacte...) perquè necessitava garantir la supervivència dela família i per això havia de saber llegir el llenguatge corporal. Per la mateixa raó, l’estructura cerebral femenina encara ara facilita una visió perifèrica, mentre que la masculina ofereix una "visió tunel" a llarga distància a resultes que a l’home-caçador li calia aquest tipus de visió (fet que aconsella que sigui l’home qui condueixi de nit).
L’home és qui s’asseu d’esquena a la paret i de cara a l’entrada del restaurant o qui prefereix dormir més a tocar la porta de l’habitació; en realitat es tracta del seu instint defensor. Altrament, mentrel el cervell de l’home està molt especialitzat i no està massa capacitat per fer dues coses de cop, el de la dona està configurat per realitzar més d’una tasca a la vegada. L’home es fa entendre més fàcilment perquè parla amb frases més curtes, més estructurades (sol usar adverbis com ‘mai’ i ‘absolutament’) i orientades vers un objectiu concret. La dona, en canvi, sol conversar sobre diferents temes simultàniament i acostuma a utilitzar indirectes, fet que respon a un secular procedir per evitar conflictes propi de la seva antiga funció de defensora de la llar.
L’home es mou per aconseguir resultats, objectius, estatus i poder, i la dona prefereix la comunicació, la col.laboració, l’harmonia i l’amor. Per naturalesa l’home és un ésser supersticiós, competitiu i solitari, i la dona és una persona oberta, vulnerable i emotiva. A més, el desig sexual masculí funciona com una cuina de gas i el de la dona com un forn elèctric. Per tot plegat, quan l’home i la dona tenen problemes comuns es mostren confusos pel que fa a la reacció de l’altre.
La testosterona és l’hormona masculina de la agressivitat i la progesterona és l’hormona femenina responsable del sentiment matern. Les dues hormones sempre han estat corresponsables de la supervivència de l’espècie humana: la testosterona de procurar l’avituallament diari i la progesterona de tenir cura dels infants. Així estem programats.
Els homes i les dones són molt diferents, internament diferents. Intensament.
(Festa Major-200*)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada