• Amazics entre nosaltres

L’Escala i gairebé tot Catalunya són receptors d’immigrants magribins d’origen amazic que busquen a Europa futur i llibertat. La imatge distorsionada que circula del Magrib (Marroc, Argèlia, Tunísia...) es veu agreujada respecte al món Amazic (Bereber). Les diferents cultures del Magrib han estat camuflades sota l’etiqueta uniformadora d’allò àrab. "A Catalunta, només mestres o gent d’associacions d’immigrants diferencien un amazic d’un àrab", em comenta la mediadora cultural amaziga Thif Thariri.

L’origen dels amazics es perd en el temps. La seva història, quan no ha estat silenciada, ha estat escrita majoritàriament pels seus invasors. És un poble que ha sobreviscut a la romanització i a l’arabització del nord d’Àfrica. Els amazics refusen ser anomenats berbers (bàrbars), epítet que els àrabs els imposaren el s. VII. Amazic vol dir "home lliure, noble i honrat". Els imazics són els pobladors originals de la Tamazgha, és a dir, del Nord d’Àfrica. Aquest vast territori està poblat des de fa més de 3.000 anys per amazigòfons. La realitat sociocultural actual de la Tamazgha comprèn el Marroc (Rif, Atles...), Argèlia (Kabília, Aurès...), Tunísia (Yerba...), Líbia (Nefussa...) i alguns nuclis d’Egipte, Malí, Níger, Mauritània, el Txad i Burkina Fasso.

Les comunitats amazigues actuals més grans ocupen les regions muntanyenques inhòspites i pobres del Marroc i Argèlia. Les seves poblacions estan mal comunicades i les seves llars generalment són de tova (maons sense coure). La gran majoria es dedica al pastoreig. Molts s’han hagut de desplaçar a les ciutats. El plat amazic més conegut és el cuscús, però també excel·leix el ‘gofio’, menja típica de les antany amazigues illes Canàries. Altres elements culturals són les xilabes i les babutxes, induments amazics per excel.lència. També són amazics els tuàregs, que durant segles ham dominat les rutes caravaneres; ells són el grup ètnic amazic més conegut.

Però l’expressió més significativa i diferenciadora des de l‘antigüitat és la seva llengua: el tamazight. És una llengua camitosemítica (afroasiàtica) amb alguns aspectes fonètics similars a l’hebreu i a l’àrab però diferent respecte al lèxic i als morfemes. Existeix poca documentació escrita perquè, tot i tenir el tifinagh de sistema propi de signes i poder ser transcrit en alfabet llatí, es transmet oralment. Només és cooficial en dos estats: Mali i Níger. Als altres estats no hi és reconeguda, amb la consegüent pèrdua del seu ús i coneixement.

Els principals parlars amazics són el tarifit (rifeny o xelha) al nord del Marroc (Rif, Nador), el tamazight al nord de l’Atles marroquí, el tacelhit al sud del Marroc, el kabila (taqbailit) i el chaouia (tacawit) al nord d’Argèlia i el tuàreg (tamaceq) al Sahara. El nombre total de parlants actuals és d’uns 20 milions; d’entre ells, més d’un 50% de la població del Marroc i un 25% de la d’Algèria. L’àrab (llengua de l’Alcorà, llibre sagrat de l’Islam) és parlat per 220 milions de persones. La seva expansió pel nord d’Àfrica (s. VII) va convertir els imazics a l’Islam.

La invasió musulmana de la península Ibèrica el 711 i l’ocupació de l’Empordà a final d’aquell segle va ser bàsicament obra d’amazics. Els almoràvits i els almohades foren dos imperis amazics que durant el segles XI-XIII dominaren la península Ibèrica musulmana. Abd el-Krim, el mític líder anticolonialista que es va alçar en armes els anys 1921-1926 contra l’exèrcit espanyol defensor del Protectoral era amazig. Els anys 30, el no renunciar l’Espanya republicana al Protectorat va significar per als amazics un dur revés; només Catalunya els féu costat, com havia passat també els anys 20. Llavors, els amazics s’allistaren a l’exèrcit de Franco fins esdevenir decissius en la victòria feixista i en l’ocupació de Catalunya.

La colonització francesa imposà el francés com a llengua oficial al Marroc a partir de 1912. D’ençà la independència del Marroc el 1956, l’escolarització s’inicia en àrab i s’introdueix el francès i l’alfabet llatí als 12 anys. L’escola al Marroc pot ser molt tradicional i memorística, depenent si és corànica, rural o urbana. L’escola rural pateix una forta abstenció derivada de les dificultats orogràfiques del territori i la falta de recursos.

A Catalunya, segons l’IEC, hi viuen actualment uns 42.000 amazics. Als anys 80, la majoria provenien del Rif, però més tard d’altres zones amazigòfones. A l’Estat francès hi resideixen dos milions d’amazics, els primers arribats als anys 60. Al nostre país existeixen diverses associacions que treballen pel coneixement mutu de les cultures catalana i amaziga.

Ara, el Moviment Cultural Amazic comença a aconseguir un cert reconeixement sobretot a Algèria però també al Marroc de la identitat amaziga. "El reconeixement del tamazight com a llengua oficial, la seva entrada a l’escola i la constitució federal de l’Estat podrien fer sortir el Marroc i Argèlia dels riscos de panarabisme i panislamisme", inquireix Abdel El Molghy, dinamitzador de les organitzacions amazigues a Catalunya. A la Cabília argelina encara està pendent l’avantprojecte d’Estatut d’autogovern presentat el 2002 després de dos anys d’insurrecció; al Marroc els amazics encara són considerats ciutadans de segona.

"És molt dur per als amazics haver d’immigrar, però allí no hi ha feina i no existeix la seguretat social ni el subsidi d’atur", es lamenta Raixid El Chbabi, pare d’un meu alumne. "Els amazics que viuen a Catalunya, si poden, planten al costat de casa seva una tuia. Aquests arbres són com banderes naturals de la nostàlgia, l’aroma dels quals tant evoca un flash de magnesi com el cant d’un muetzí a la matinada convocant a l’oració", m’explica Thif Thariri.

(Escrit ara revisat)

(Revista Guix-2003)