És molt trist, Shahida, que una nena de 10 anys com tu hagi perdut els pares i altres setze familiars en les dues dècades de guerra contínua a l’Afganistan i que hagi de crèixer en un camp de refugiats en territori d’Iran. És molt dur, Shahida, que una nena de 10 anys com tu visqui en un lloc inhòspit sense cap mitjà de subsistència i en condicions inhumanes. És per això i per oferir-te una versió diferent de les emeses oficialment per talibans i americans que t’escrivim, entre anguniats i esperançats, des d’un racó de la Mediterrània molt allunyat de l’epicentre d’aquest conflicte.
Primer, has de saber que aquest conflicte té tres vèrtexs: la nostra civilització Occidental, amb els seus pros i contres; el teu món de l’Islam, tan llunyà i tan pròxim a nosaltres; i ‘els altres’, aquells que sense patir cap guerra declarada es moren miserablement a l’Àsia i a l’Àfrica davant la indiferència d’uns i altres. Després, que no es tracta d’una guerra entre àngels i dimonis com alguns pretenen fer-nos creure.
De fanàtics religiosos, Shahida, n’hi ha arreu, com abastament han demostrat amb les seves retòriques el president Bush i el líder àrab Ben Laden. Han invocat a Déu i pronunciat aquell caduc discurs sobre Bons i Dolents. Mentre Bush no s’ha cansat de repetir: “és una lluita del Bé contra el Mal”, Ben Laden ha proclamat: “és una guerra santa entre els Fidels i els Infidels”; mentre Bush deia: “vulgui Déu seguir beneint Amèrica”, Ben Laden responia: “què Al.là ens protegeixi d’ells”. Aquesta batalla mediàtica va provocar en nom de la censura la primera víctima: la veritat. Després s’imposarien les raons del llop. Ara, la indústria armamentística nord-americana fa l’agost i les companyies petrolieres han de controlar l’Àsia Central per garantir-se les seves reserves energètiques.
Respecte als Estats Units, sovint model de llibertat i democràcia, encara hi ha a Occident qui maquilla el seu ampli historial intervencionista en política exterior vinculat al terrorisme, a dictadures militars i econòmiques, a la intolerància religiosa. En aquesta línia, el veterà periodista Carles Sentís opina: “cal ajudar ara els EUA perquè ells van alliberar Europa del nazisme”; en canvi ‘oblida’ que no alliberaren Catalunya i Espanya de Franco. I la mediàtica Pilar Rahola considera que “la seva política exterior ha comès masses errors”; fou només un error, per exemple, el sagnant cop d’Estat de Pinochet organitzat i dirigit per la CIA?
Ben Laden i els talibans professen l’extremisme islàmic, però, de fet, els mateixos EUA els usaren contra l’expansionista URSS dels anys 80. Els talibans, Shahida, han pretès convertir la teva terra en un “laboratori islàmic pur” i han humiliat la dona, però avui Afganistan és un país trencat i a la deriva. A la propera Irak han mort un milió d’infants per culpa de les sancions econòmiques imposades després de la ‘Guerra del Golf’. Precisament, són la misèria i la desesperança qui alimenten primer el fonamentalisme i després la violència.
Són 1.800 milions les persones d’arreu del món que malviuen en l’extrema pobresa. D’entre els 826 milions d’éssers que pateixen desnutrició crònica, cada any moren uns 13 milions d’infants (un cada tres segons). El problema de la fam, segons la FAO, es deu a un mal repartiment dels recursos. Faria falta disposar al Tercer Món del 0,5% dels 10 bilions de dòlars invertits en armament. La fam, les malalties i les guerres no només redueixen la vida de les persones sinó que van contra la pau i la prosperitat.
Però, si l’atac a Nova York fou un acte inhumà, com es pot qualificar haver deixat morir de fam a altres punts del planeta 36.615 nens com tu aquell mateix dia? Aquest fet no esdevingué notícia ni va merèixer missatges presidencials ni papals, ni manifestacions solidàries ni mobilitzacions militars. No es formularen hipòtesis sobre la identitat dels criminals però tot apunta als països rics.
S’ha parlat molt de les conseqüències i poc de les causes d’aquest sentiment antiamericà. Tant de bo serveixi per fer reflexionar els EUA sobre les seves polítiques exteriors i sobre les calamitats ‘naturals’ que el capitalisme salvatge provoca a gran part del món. Però interessa ben poc als Bush i Cia. i a bufons amb deliris de grandesa com Aznar. De ben segur, Shahida, que no es fan ressò del crit esgarrifós del desvalgut; de ben segur, Shahida, que no somien en un món més just i solidari.
Primer, has de saber que aquest conflicte té tres vèrtexs: la nostra civilització Occidental, amb els seus pros i contres; el teu món de l’Islam, tan llunyà i tan pròxim a nosaltres; i ‘els altres’, aquells que sense patir cap guerra declarada es moren miserablement a l’Àsia i a l’Àfrica davant la indiferència d’uns i altres. Després, que no es tracta d’una guerra entre àngels i dimonis com alguns pretenen fer-nos creure.
De fanàtics religiosos, Shahida, n’hi ha arreu, com abastament han demostrat amb les seves retòriques el president Bush i el líder àrab Ben Laden. Han invocat a Déu i pronunciat aquell caduc discurs sobre Bons i Dolents. Mentre Bush no s’ha cansat de repetir: “és una lluita del Bé contra el Mal”, Ben Laden ha proclamat: “és una guerra santa entre els Fidels i els Infidels”; mentre Bush deia: “vulgui Déu seguir beneint Amèrica”, Ben Laden responia: “què Al.là ens protegeixi d’ells”. Aquesta batalla mediàtica va provocar en nom de la censura la primera víctima: la veritat. Després s’imposarien les raons del llop. Ara, la indústria armamentística nord-americana fa l’agost i les companyies petrolieres han de controlar l’Àsia Central per garantir-se les seves reserves energètiques.
Respecte als Estats Units, sovint model de llibertat i democràcia, encara hi ha a Occident qui maquilla el seu ampli historial intervencionista en política exterior vinculat al terrorisme, a dictadures militars i econòmiques, a la intolerància religiosa. En aquesta línia, el veterà periodista Carles Sentís opina: “cal ajudar ara els EUA perquè ells van alliberar Europa del nazisme”; en canvi ‘oblida’ que no alliberaren Catalunya i Espanya de Franco. I la mediàtica Pilar Rahola considera que “la seva política exterior ha comès masses errors”; fou només un error, per exemple, el sagnant cop d’Estat de Pinochet organitzat i dirigit per la CIA?
Ben Laden i els talibans professen l’extremisme islàmic, però, de fet, els mateixos EUA els usaren contra l’expansionista URSS dels anys 80. Els talibans, Shahida, han pretès convertir la teva terra en un “laboratori islàmic pur” i han humiliat la dona, però avui Afganistan és un país trencat i a la deriva. A la propera Irak han mort un milió d’infants per culpa de les sancions econòmiques imposades després de la ‘Guerra del Golf’. Precisament, són la misèria i la desesperança qui alimenten primer el fonamentalisme i després la violència.
Són 1.800 milions les persones d’arreu del món que malviuen en l’extrema pobresa. D’entre els 826 milions d’éssers que pateixen desnutrició crònica, cada any moren uns 13 milions d’infants (un cada tres segons). El problema de la fam, segons la FAO, es deu a un mal repartiment dels recursos. Faria falta disposar al Tercer Món del 0,5% dels 10 bilions de dòlars invertits en armament. La fam, les malalties i les guerres no només redueixen la vida de les persones sinó que van contra la pau i la prosperitat.
Però, si l’atac a Nova York fou un acte inhumà, com es pot qualificar haver deixat morir de fam a altres punts del planeta 36.615 nens com tu aquell mateix dia? Aquest fet no esdevingué notícia ni va merèixer missatges presidencials ni papals, ni manifestacions solidàries ni mobilitzacions militars. No es formularen hipòtesis sobre la identitat dels criminals però tot apunta als països rics.
S’ha parlat molt de les conseqüències i poc de les causes d’aquest sentiment antiamericà. Tant de bo serveixi per fer reflexionar els EUA sobre les seves polítiques exteriors i sobre les calamitats ‘naturals’ que el capitalisme salvatge provoca a gran part del món. Però interessa ben poc als Bush i Cia. i a bufons amb deliris de grandesa com Aznar. De ben segur, Shahida, que no es fan ressò del crit esgarrifós del desvalgut; de ben segur, Shahida, que no somien en un món més just i solidari.
(Escrit publicat el 2001 durant la invasió de l’Afganistan).
(L'Escalenc-2001)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada