L’estiu de 1900, de nou a Catalunya, emprengué una excursió de propaganda per l’Empordà participant en mítings societaris. A l’Escala, llavors, a més de partidaris dels partits dinàstics, hi havia republicanofederals seguidors del vell Partit Republicà Demòcrata Federal de l’expresident de la I República Pi i Margall (1824-1901) i de Vallès i Ribot (1849-1911), del nacionalisme interclassista de la Unió Catalanista de Martí i Julià (1861-1917), hereva del postulat radical de Roca i Farreras i del federalcatalanisme de Valentí Almirall (1841-1904), i també del seu satèl·lit radical Aplec Catalanista (1903), de la Lliga Regionalista (1901) i de l’ideari àcrata.
La Barcelona republicana, el 1901, reclamà Lerroux com a candidat a les eleccions de diputats a Corts de maig per a una nova coalició i ell tot ambició ho acceptà de bon grat. Escrigué a les seves “Mis memorias” (1963): “Hice mi maleta, me puse en la cartera los pocos billetes de que disponía y tomé el tren para Barcelona”. El republicanisme barceloní triomfà amb Lerroux. La clau del seu inesperat èxit fou aglutinar les dividides fraccions, la fama de defensor de l’obrerisme, les inèdites tècniques publicitàries i la seva personalitat. Lerroux s’ocuparia llavors de fomentar la seva fórmula ideològica: obrerisme, anticlericalisme i anticatalanisme.
Es creà a Catalunya l’abril de 1903 (s’havia creat a Madrid el març) la Unión Republicana (UR), amb vista a les eleccions de diputats a Corts de 26 d’abril, de la mà de Fusión Republicana (1897) de l’expresident de la I República Nicolás Salmerón (1838-1908), Fraternidad Republicana (1903) de Lerroux i altres sectors republicans no federals. Molts membres del PRDF del desaparegut Pi i Margall s’hi incorporarien, però els quadres federals catalans encapçalats per Vallès i Ribot mantingueren la seva autonomia i el nucli de Catalunya Federal (1901) restà al marge. A Catalunya s’esdevenia llavors a l’entorn de Lerroux el naixement del moviment lerrouxista.
La major part dels republicans federals de l’Escala, Figueres i tot l’Empordà, no integrats a la UR, acceptaren encara que amb reserves la candidatura republicana unitària. A l’Empordà el republicanisme aviat evolucionaria cap a posicions de nacionalisme d’esquerra; el corrent estrictament lerrouxista a l’Escala i l’Empordà sempre havia tingut una implantació minoritària.
El Diario de Gerona de dissabte 18 d’abril de 1903 publicava a la seva pàgina 3: “En el tren directo de ayer mañana, pasaron por esta ciudad en dirección a La Escala los republicanos señores Lerroux, Morote, Ardid y Palau, donde anoche debieron celebrar un mitín de propaganda electoral. Como buenos redentores del obrero, viajaron en el express de lujo, y en el restaurant de esta ciudad comieron opíparamente”. El Diario de Gerona, d’ideologia conservadora i catòlica i molt rellevant en l’àmbit gironí, fou fundat el 1899 per Rafael Masó.
En el setmanari El Ideal s’hi llegia un dia després: “Si en el pueblo de La Escala ha ocurrido algún conflicto, desorden o colisión, ya sabemos a quien debemos dar la culpa, pues a la hora que escribimos estas lineas recibimos una carta en la que se nos advierte que en La Escala se ha reconcentrado media compañia de guardia civil para asistir al meeting que debe haber celebrado ya Morote, Lerroux, Palau i Ardid”. Suposem es referien al caciquisme dominant al districte de Torroella del qual formava part l’Escala. El Ideal, publicació afí a Salmeron i als republicans radicals de la UR, havia aparegut a Girona el 5 d’abril de 1903.
Havia tingut lloc a l’Escala el vespre de divendres dia 17, a la sala de Rafel Sureda, un acte electoral de la UR. Presentat per algun entusiasta local, comptà amb els parlaments del candidat del districte Luis Morote Greus, el dirigent radical Lorenzo Ardid i el pol.lèmic Lerroux. Quan aquest s’aixecà per iniciar el seu discurs saludà, entre aplaudiments i xiulets, els correligionaris i no correligionaris. “Debemos, así mismo, abominar del caciquismo y para desterrarle de nuestro distrito luchar y sacar triunfante la candidatura que representa la moralidad y la justicia, o sea, la república que sintetiza todas nuestras aspiraciones”, va dir entre moltes altres coses.
El cens electoral de 1903 (sufragi universal masculí) a l’Escala sumava 704 electors (Arxiu Històric de Girona). Ignorem si entre els assistents al míting amenitzat amb la música de La Marsellesa hi havia els electors escalencs de més edat com Ramon Mateu (88 anys), Martí Bañas (84), Jaume Coderch (83), Pere Flaqué (83), Joaquim Callol (83)... i joventut que acabava de fer els 25 com Miquel Arnay, Lluís Mas, Jaume Puignau, Josep Sureda, Ramon Tasis i el futur alcalde Joan Hugas (1906-1909).
La candidatura de la UR de Salmerón i Lerroux obtingué el diumenge 26 d’abril un gran èxit a Barcelona. El setmanari catòlic figuerenc El Regional publicà el dia 30: “En les eleccions generals (...) sorgiren diputats per Torroella de Montgrí, el Sr. Marquès de Robert, ministerial; per Figueres, el Sr. Joan M. Bofill, republicà; per La Bisbal, el Sr. Vallès i Ribot, republicà”. D’un total de 10.037 electors del districte de Torroella emeteren el seu vot 7.635 (76%). El candidat oficial Robert Robert Surís n’obtingué el 62% i el republicà Luis Morote Greus el 35%.
L’acte del ple de 2 de maig (Arxiu Municipal de l’Escala) testimonia que la jornada electoral transcorregué a l’Escala amb una forta dosi d’incertitud i la votació es desenvolupà amb normalitat. El vot tradicionalment majoritari republicà a l’Escala es veié com sempre eclipsat pel vot dinàstic conservador de les poblacions rurals del districte i l’acostumat frau electoral. Amb tot, el republicanisme anava guanyant adeptes al conjunt del districte.
Expulsat Lerroux el 1905 d’UR i derrotat el 1907 a les eleccions, va fundar el 1908 el Partit Republicà Radical. A l’Escala, aquell any, els seus seguidors abandonaren el Centre de Joventut Republicana (existent d’ençà el 1881 en reconstruir-se el PRDF de Pi i Margall) dominat per partidaris del Centre Nacionalista Republicà (1906) i de Solidaritat Catalana (1907). El 1905 s’havien acabat els anys més gloriosos de Lerroux. Tothom veia en ell, a l’Escala i arreu, un agent del govern central i en el lerrouxisme un moviment orquestrat per frenar el catalanisme emergent i dividir l’obrerisme.
(L'Escalenc-2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada