Aquest és l’estat que presentava el vehicle després de l’atemptat. Catorze de les més de vint bales disparades van impactar a la part posterior del vehicle on seia el president Dato; tres d’elles el van ferir mortalment.
El gener de 1921, Ramon Archs Serra (1887-1921), responsable dels grups de defensa confederal de la CNT, va decidir amb el 'grup del Metall' atemptar a Madrid contra el president del govern Eduardo Dato Iradier (1856-1921) per haver donat carta blanca al governador de Barcelona Martínez Anido. L'escamot estava format per Pere Mateu Cusidó (1898-1982), Ramon Casanellas Lluch (1897-1933), Lluís Nicolau Fort (1887-1039) i un quart que se'n va desdir. El 8 de març, els cenetistes, des d'una moto sidecar i armats amb tres pistoles, disparaven mortalment contra Dato.
Mateu seria detingut a Madrid i Casanellas havia sortit cap a la URSS. Lluís Nicolau i la seva companya Llúcia Forns (a) Joaquina Carlota, un cop escapats de Madrid, van ser amagats a Barcelona per Amor Archs (germana de Ramon Archs) i Lluïsa Padrós, ambdues amigues de Llúcia i membres dels grups de defensa, a casa de la primera. Després decidiren traslladar-les a l'Escala perquè aquí hi vivia Tonet Puig (1886-1960), amb qui s’havien relacionat anys abans a Barcelona, i perquè la població comptava amb un nucli organitzat de tendència àcrata i tenia tradició històrica de pas clandestí de fugitius camí de l'exili a terres franceses.
Segons el cenetista i faista Josep Peirats Valls (1908-1989), va ser el grup autònom d'acció conegut com 'els carboners de Calonge' (treballaven i feien vida a les Gavarres i solien desplaçar-se fins a Barcelona a replicar el pistolerisme blanc) qui des de Badalona i amb el tren de la costa van custodiar els fugitius fins a Blanes on els lliurarien a Francesc Isgleas Piernau (a) Panxo (1893-1977). Isgleas, nat a Sant Feliu de Guixols, havia de ser nomenat aquell maig membre del Comitè Regional de la CNT i durant la guerra conseller de Defensa de la Generalitat.
Isgleas havia explicat el juliol de 1974 a l'escalenc Miquel Dídac Piñero Costa a Suresnes (departament de Nanterre; prop de París) que fou ell qui des de Blanes els havia acompanyat un dia d'abril amb un cotxe de línia fins a Girona. Allí enllaçarien a la Porta de França amb una tartana que els traslladaria a l'Escala. Arribats a l'Escala lliuraria la parella, prèvia una contrasenya, a una vaileta que els esperava a l'administració dels cotxes de línia. Aquesta era Maria Callol Pascual (1910-1974) de can Maurici. Va ser ella qui va explicar l'estiu convuls de 1936 a la seva veïna i amiga Miquela Torres Bofill (1905-2004), àvia de M.D. Piñero, la seva participació en el cas Dato.
Maria els anà a recollir, sota l'observància de la seva mare Siseta Pascual, a l'administració de la placeta del Peix com a membre de la xarxa d'evasió però desconeixent la identitat dels arribats i el mòbil de la fugida. Els va portar cap als llavors estenedors a tocar el carrer Codolar i els va introduir a una casa vella propietat d'una dona d'edat molt avançada segurament familiar de Maria Pascual, àvia dels cosins germans Maria Callol i Batista Guillot. Miquela deia que la nit que hi havia moviment a aquella casa aquella dona vella anava a pernoctar a can Maurici.
Nicolau i la seva companya van ser portats fins a Portvendres des de l’escar d’en Bigarós. D’esquerra a dreta, els protagonistes: el president Dato i el magnicida Nicolau; Maria Callol i Batista Guillot, els dos membres de la xarxa d’evasió; Joan Sastre i Tonet Puig, el pescador i l’acompayant.
Aquesta casa servia de base d'operacions a Batista Guillot Pascual (1895-1966), llavors de tendència àcrata, tant per al pas clandestí de fugitius com per les necessitats del contraban; Batista feia els anys 20 contraban sobretot de tabac, seguint la petjada del seu pare Martí Guillot Bofill 'Martinet' (1865-1953). Durant la campanya de la Canadenca i les vuit hores, l'any 1919, Batista va repartir fulls reivindicatius per tallers i obradors escalencs. Ramon Guillot Salart, fill de Batista, em comenta que acabant-se el 1939 el seu pare, un cop tornat d'un breu exili, va tenir amagat uns dies a casa seva Francesc Maynou, membre del Comitè Central del POUM, fins que la pressió dels falangistes escalencs aconsellaren que fugis cap a França.
El dia i mig que van romandre amagats aquí Lluís i Llúcia els van passar entre el més estricte secretisme. A l'endemà al dematí un bot els estava esperant a l'escar d'en Bigarós (on encara hi ha restes d'on acabava la muralla carlina) des d'on salparen en direcció a Portvendres. El bot era remat pel pescador Joan Sastre Martinoy 'Pebres' (1890-1977), qui mesos després també passaria a través de l'Albera Andreu Nin acusat d'encobrir els magnicides en ser llavors secretari general de la CNT, i els acompanyaven Tonet Puig i la seva filla Pepita (a) Harmonia. Des de la localitat nord-catalana la parella es traslladà a Alemanya on es refugiaren.
Nicolau va ser detingut en companyia de Llúcia Forns el setembre de 1921 a Berlín i extradit un mes després a Madrid amb la condició de no ser executat i Casanellas va ser declarat en rebeldia en haver-se refugiat a Rússia. La vista de la causa contra contra Mateu i Nicolau es va celebrar a Madrid l'octubre de 1923 tot just iniciada la dictadura de Primo de Rivera i foren comdemnats a mort. Però el gener de 1924 se'ls commutà la pena per cadena perpètua i finalment foren indultats amb l'adveniment de la II República.
Els tres magnicides van tenir sort dispar: Casanellas patiria un sospitós accident mortal de trànsit el 1933; Nicolau moriria afusellat, en ple èxode republicà, per les tropes franquistes el 2 de febrer de1939 amb altres emboscats a les Heures de la Quar (Berguedà); i Mateu va viure fins la seva mort, el 1982, prop de Tolosa i de la seva gran amiga Federica Montseny.
AISA, Manel: "L'efervecència social dels anys 20", A.E.P. (1998).
CABRUJA, A.: Homes de la meva terra (1987).
IÑIGUEZ, M.: Historical Encyclopaedia of Spanish Anarchism (2001).
PEIRATS, J.: La CNT en la revolución española" (1952-1953),
VILÀ, M.: "Els anarquistes de l'Escala abans de la dictadura de Primo de Rivera", Festa Major (1992).
Informació oral de Miquela Torres facilitada pel seu nét M.D. Piñero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada